2024-03-29T05:38:17Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/91322023-10-02T15:48:00Zcom_10803_339col_10803_340
nam a 5i 4500
permeability
proximity
Depth configurations
espacio colectivo
proyectos urbanos
límites territoriales
permeabilidad
proximidad
Configuraciones de profundidad
espai col·lectiu
projectes urbans
límits territorials
permeabilitat
proximitat
Configuracions de profunditat
territorial boundaries
urban projects
collective space
Depth Configurations. Proximity, permeability and territorial boundaries in urban projects
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/9132
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
Scheerlinck, Kris W. B.,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat Ramon Llull. La Salle
2010
Universitat Ramon Llull. La Salle
Tesis i dissertacions electròniques
Ferrer Aixalà, Amador,
supervisor acadèmic
TDX
La tesi considera les configuracions de profunditat i control d'accés com els paràmetres principals de la recerca acadèmica. L'àmbit de la investigació es defineix per una escala intermitja i alternant, associada a la complexitat dels projectes urbans: desde l'escala domèstica, a l'escala de barri fins a la dimensió i la complexitat de les zones de desenvolupament urbà. La tesi pronuncia un discurs teòric i conceptual sobre la profunditat, verificat amb la re-lectura de projectes històrics i contemporanis que utilitzen diversos models de proximitat i accessibilitat. La investigació acadèmica inclou referències sobre la proximitat, la permeabilitat, les fronteres territorials i l'estudi de les configuracions de profunditat, juntament amb les seves condicions espaials, socials, culturals i ambientals. Diverses configuracions de profunditat que determinen els moviments lineals i múltiples entre els àmbits públics i privats, i entre els espais amb ús individual o col.lectiu, van ser estudiats i comparats. La idea d'espai col·lectiu i els seus sistemes relacionats de distàncies relatives és el file rouge de la investigació. La present tesi redefineix i enmarca el concepte de profunditat; explicant, classificant i comparant diferents models d'accessibilitat i el seu significat social o cultural. Diferents formes de definir els límits, juntament amb els nous conceptes d'espai públic, són estudiats i relacionats amb el discurs sobre la proximitat, profunditat i accessibilitat. Utilitzant la re-lectura dels dos models teòrics i els projectes construïts, la tesi descriuen diferents maneres d'aplicació i suggereix les possibles directrius per als projectes urbans.<br/>La profunditat es relaciona amb els models d'organització de l'espai en constant evolució de territoris agregats, inclosos o superposats: la definició i control d'accés proporciona un control territorial. Els mecanismes territorials es basen en la creació de relacions asimètriques: el control territorial tendeix a establir relacions verticals que eviten l'accés en igualtat o indiferència entre els usuaris de l'espai a totes les escales. La lectura jeràrquica de la profunditat, així com la no-jeràrquica, suggereix l'existència de sistemes de configuració, amb la determinació de diversos paràmetres urbanístics i agents operatius simultanis. Les dues teories coincideixen en la importància de la profunditat i la permeabilitat de les configuracions espaials. Després de diversos casos d'estudi, es conclou que la profunditat no només depèn de la quantitat de creuaments de fronteres territorials, o de la quantitat d'espais col.lectius dins d'una seqüència, sinò en la configuració d'espais compartits dins d'un projecte: és el valor de la integració de l'espai compartit el que defineix la qualitat de la configuració de la profunditat. Augmentar la quantitat d'espais col.lectius no implica necessàriament augmentar el valor de la profunditat: depèn de la configuració de la proximitat i la permeabilitat del projecte a diferents nivells, juntament amb la naturalesa de les tàctiques aplicades en la codificació de l'espai.<br/>En general, podem detectar una disminució del nivell de complexitat en molts projectes urbans, amb una codificació territorial menys subtil, que permet poca interpretació per part dels usuaris. Els projectes urbans recents no presenten configuracions de profunditat de menor o major longitud, però moltes vegades han obtingut una configuració més simple amb una definició més explícita dels territoris. La majoria dels projectes urbans recents mostren menys estratègies multiple-choice i són més funcionals. En molts projectes, el valor integrat depèn cada vegada més d'elements tipus corredor i de transicions territorials pre-planificades, evitant escenaris de solapament.<br/>Els espais col·lectius no són sinònims d'espais entre zones privades i públiques però són superfícies horitzontals extensibles depenent del temps, sovint incloent propietats privades o públiques. Les configuracions de profunditat no es basen en la distinció públic/privat tradicional sinò que depenen de la quantitat, naturalesa i característiques estructurals de l'espai col.lectiu, juntament amb diversos mecanismes de separació.<br/>El concepte de configuracions de profunditat no defineix un discurs morfològic simple sobre les seqüències quantitatives lineals de límits creuats: el disseny o la lectura de la profunditat es col·loca dins d'una configuració més complexa de proximitat, permeabilitat, valors d'integració i delimitació de les fronteres en un nivell físic, visual i territorial. La forma i la intensitat de compartir l'espai és determinant per el valor de profunditat.
u71
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier