2024-03-28T21:01:47Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/8692017-08-29T18:16:30Zcom_10803_1col_10803_10
nam a 5i 4500
Excitotoxicitat
Glutamat
Sistema nerviós central
Neurotransmissors
Implicació dels sistemes glutamatèrgic i GABAèrgic en la mort per excitotoxicitat en cultius de cèl·lules granulars de cerebel. Alteracions d'aquests sistemes pel contaminant orgànic persistent dieldrín.
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/869
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
8468987719
Babot Riera, Zoila,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica
2006
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica
Tesis i dissertacions electròniques
Suñol Esquirol, Cristina,
supervisor acadèmic
Alberch i Vié, Jordi,
supervisor acadèmic
TDX
El glutamat i el GABA són, respectivament, el principal neurotransmissor excitador i inhibidor del sistema nerviós central. Un balanç incorrecte entre aquests dos sistemes de neurotransmissors pot conduir a estats patològics. L'excés de glutamat extracel·lular produeix neurotoxicitat per un mecanisme dependent de l'entrada de Ca2+ a través del receptor NMDA de glutamat. Aquest fenomen es coneix amb el nom d'excitotoxicitat. El paper del neurotransmissor GABA en el procés d'excitotoxicitat no és clar. Si bé alguns treballs descriuen que l'increment de la neurotransmissió GABAèrgica resulta protectora de l'excitotoxicitat, d'altres descriuen el cas contrari.<br/><br/>L'exposició aguda al plaguicida organoclorat dieldrín produeix, en humans i en animals d'experimentació, síndrome d'hiperexcitabilitat, produint convulsions que poden arribar a causar la mort de l'organisme. Aquest efecte s'explica per l'acció antagonista del dieldrín en el receptor GABAA. Aquest plaguicida ja no s'utilitza en països desenvolupats. Tot i això, degut a l'elevada persistència i bioacumulació del dieldrín, i a què encara s'utilitza en països subdesenvolupats i que té una gran capacitat de viatjar llargues distàncies, a dia d'avui la població general de tot el món continua exposada a aquest plaguicida. Així, actualment, el dieldrín es considera un "contaminant orgànic persistent" (COP). Si bé es coneixen els efectes aguts de l'exposició a dieldrín, no estan clars quins efectes adversos sobre el sistema nerviós central podria produir l'exposició perllongada a baixes concentracions de dieldrín.<br/><br/>En aquesta tesi es desenvolupa un model d'excitotoxicitat en cultius primaris de cèl·lules granulars de cerebel, basat en l'alliberament de glutamat endogen. En aquest model s'estudia la implicació del receptor GABAA i d'altres canals de clorur en la mort excitotòxica. Es descriu que l'entrada de clorur a través del receptor GABAA i de canals de clorur dependents d'àcid niflúmic incrementa l'excitotoxicitat. A més, s'estudien els efectes de concentracions subcitotòxiques de dieldrín sobre els sistemes GABAèrgic i glutamatèrgic en cultius de cèl·lules granulars de cerebel exposats durant períodes perllongats. Es descriu que el bloqueig parcial del receptor GABAA induït pel dieldrín, produeix una resposta compensatòria en els receptors NMDA de glutamat (disminució), de manera que quan s'exposen els cultius a l'estímul excitotòxic prèviament descrit, no es produeix excitotoxicitat. Els resultats obtinguts en aquesta tesi indiquen que el receptor GABAA és una diana preferencial de l'acció neurotòxica del plaguicida organoclorat dieldrín. <br/><br/>Com a treball annex, es discuteix la utilització dels cultius primaris reagregats de cervell com a model in vitro en estudis de neurotoxicitat.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier