2024-03-29T07:47:45Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/84032023-06-09T08:27:22Zcom_10803_311col_10803_312
nam a 5i 4500
salud durante la jubilación
cambios red social
Los cambios en la red social y en la percepción de la salud durante la jubilación.
[Tarragona] :
Universitat Rovira i Virgili,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/8403
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 spa|c
8469986708
Piñon Payá, Milagros,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia Social i Filosofia
1999
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Antropologia Social i Filosofia
Tesis i dissertacions electròniques
Comelles, Josep M.
(Josep Maria)
supervisor acadèmic
Comas d'Argemir, Dolors,
supervisor acadèmic
TDX
L'objectiu general d'aquest estudi és aprofundir en el coneixement de les estructures socials dels jubilats i la possible relació amb les diferents formes d'apercebre i manejar la salut..<br/>Des de l'Antropologia de la Medicina es reflexa el joc d'influències recíproques entre: les característiques del medi, la persona anciana com a part de la comunitat i les diverses formes de reaccionar davant els temes de salut. Aquest és l'enfocament que he seguit.<br/>Es consideraren les teories de la Desvinculació, l'Activitat, la Modernització, l'Ambigüitat, les Necessitats Humanes, la Continuïtat, l'Interaccionisme Simbólico/Etiquetatge, l'Intercanvi i la Marginació. Amb tot i això, el marc teòric que ha guiat aquest estudi ha estat l'enfocament del curs de la vida.<br/> A través del concepte del cicle vital, la vellesa és vista com una progressió des de la infància fins a l'ancianitat. L'acumulació d'experiències és la clau per entendre decisions o conductes en la vellesa.<br/> Aquesta orientació teòrica permet aclarir si l'envelliment és un problema por sí mateix o si la societat construeix el procés d'envelliment com a problemàtic. També ajuda a entendre els processos que porten a situacions de desigualtat en la vellesa.<br/> Tot basant-me en aquest marc teòric vaig enunciar 5 hipòtesis:<br/> Les dues primeres afirmen que si es produeix un descens de la xarxa social en la jubilació augmentarà la percepció negativa de la salut i, en conseqüència, les visites al metge. En la tercera hipòtesi s'afirma que les visites al metge augmentaran si en la jubilació es produeix dependència. La 4a afirma que les dones ames de casa no augmentaran les visites al metge si en la jubilació no disminueix la seua xarxa social. La quinta hipòtesi planteja que l'autopercepció de la salut serà més negativa en els individus que en la jubilació amainen el seu nivell socioeconòmic.<br/> La metodologia inclou l'Observació semiparticipativa i la Comparació de gèneres, de dos barris oposats en quant a situació, nivell socioeconòmic i procedència de la població principalment, d'edat (nou jubilats / 74 anys) i de més/menys visites al metge.<br/> Se realitzen 32 històries de vida que mostren l'evolució de les variables centrals de l'estudi: salut i vincles socials, i de les variables que se consideraren com a influents en aquesta relació. La duració mitjana d'aquests relats fou de 2 hores.<br/>Las xarxes socials es construïren tot preguntant a cada individu por una llista de persones amb les quals es relacionava actualment, las circumstàncies de la relació i l'evolució des que era xicotet.<br/>Per a l'anàlisi de les dades he utilitzat un model format por 4 àrees:<br/>Posició social (gènere, edat, classe social, residència)<br/>Vinculació social<br/>Salut (evolució des de xicotet)<br/>Creences i valors (observacions sobre l'ego, la rutina diària i les distraccions, els records, ...)<br/>Es conclou que els individus estudiats no presenten les característiques que la bibliografia descriu com a típiques de la vellesa; s'inclouen en el grup de la tercera edat (no de la quarta), etapa que, per a molts d'ells, és la de millor qualitat de vida, tot i amb les molèsties físiques.<br/>Els 32 individus de la mostra no presenten problemes de salut que els inhabiliten. Tots ells presenten una baixa utilització dels serveis sanitaris ambulatoris, al menys en quant a visites no programades.<br/>25 dels 32 individus de la mostra augmenten el temps que passen amb persones significatives en la jubilació.<br/>És l'augment del grau de satisfacció amb la seua estructura social el que millora l'autopercepció de la salut..
r
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier