<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2013-05-22T12:44:16Z</responseDate><request identifier="oai:www.tdx.cat:10803/80541" metadataPrefix="marc_ccuc" verb="GetRecord">http://www.tdx.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:www.tdx.cat:10803/80541</identifier><datestamp>2012-07-10T13:55:54Z</datestamp><setSpec>hdl_10803_196</setSpec></header><metadata><record xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd"><leader>     nam a       5a 4500</leader><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Sistemes d'informació</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Aplicacions de la informàtica</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Enginyeria del software</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Aspectes econòmics</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="1" tag="245"><subfield code="a">Trade-off among timeliness, messages and accuracy for large-Ssale information management</subfield><subfield code="h">[Recurs electrònic]</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="260"><subfield code="a">[Barcelona] :</subfield><subfield code="b">Universitat Politècnica de Catalunya,</subfield><subfield code="c">DL 2012</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="4" tag="856"><subfield code="z">Accés lliure</subfield><subfield code="u">http://www.tdx.cat/handle/10803/80541</subfield></datafield><controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield><controlfield tag="008">AAMMDDs2012    sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c</controlfield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="100"><subfield code="a">Brunner, René</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="300"><subfield code="a">1 recurs electrònic (166 p.)</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="502"><subfield code="a">Tesi doctoral - Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Arquitectura de Computadors, 2011</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="2" tag="710"><subfield code="a">Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Arquitectura de Computadors</subfield></datafield><datafield ind2="4" ind1=" " tag="655"><subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="700"><subfield code="a">Freitag, Felix,</subfield><subfield code="e">dir.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="700"><subfield code="a">Navarro Moldes, Leandro</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="0" tag="730"><subfield code="a">TDX</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="017"><subfield code="a">DL B. 17055-2012</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="520"><subfield code="a">La gestió de la informació exigeix noves tècniques que tractin amb la creixent&#xD;
quantitat de dades i nodes en entorns a gran escala. Alguns exemples d’aquests&#xD;
entorns són les infraestructures descentralitzades de Computacional Grid i Cloud.&#xD;
Les aplicacions a gran escala necessiten diferents classes d’informació agregada&#xD;
com monitorització de recursos i informació econòmica. El desafiament de proporcionar&#xD;
una provisió ràpida i acurada d’informació en ambients de grans escala&#xD;
sorgeix de la distribució de la informació. Una raó és que el sistema d’informació&#xD;
ha de tractar amb l’adaptabilitat i fracassos d’aquests ambients.&#xD;
Un problema amb aplicacions molt grans com en sistemes peer-to-peer (P2P)&#xD;
és el creixent temps de recuperació de l’informació a causa de la descentralització&#xD;
de les dades i la facilitat al fracàs. No obstant això, moltes aplicacions necessiten&#xD;
una provisió d’informació puntual. A més, alguns usuaris i aplicacions accepten&#xD;
inexactituds dels resultats si la informació es reparteix a temps. A més i més, el&#xD;
consum de xarxa creixent fa que sorgeixi un altre problema per l’escalabilitat del&#xD;
sistema. La utilització de tècniques d’aproximació permet reduir el temps de recuperació&#xD;
i el consum de xarxa. No obstant això, l’ús de tècniques d’aproximació&#xD;
disminueix la precisió dels resultats. Així, el problema restant és oferir un compromís&#xD;
per resoldre els requisits en conflicte d’extracció de la informació ràpida,&#xD;
resultats acurats i cost d’enviament baix.&#xD;
El nostre objectiu és obtenir un mecanisme de decisió completament autoadaptatiu&#xD;
per tal d’oferir el compromís entre temps de recuperació, consum de&#xD;
xarxa i precisió del resultat. Autoadaptacío permet al programari distribuït modificar&#xD;
el seu comportament en funció dels canvis a l’entorn d’operació. En sistemes&#xD;
d’informació de gran escala que utilitzen agregació de dades jeràrquica,&#xD;
l’auto-adaptació permet controlar l’aproximació utilitzada per a l’extracció de la informació i redueixen el consum de xarxa i el temps de recuperació. La hipòtesi&#xD;
principal d’aquesta tesi és que els tècniques d’aproximació permeten reduir el&#xD;
temps de recuperació i el consum de xarxa mentre es garanteix una precisió adequada&#xD;
definida per l’usari.&#xD;
La recerca que es presenta, introdueix un algoritme de sumarització de continguts&#xD;
per a la descoberta de recursos a xarxes de contingut P2P. Després d’identificar&#xD;
com sumarització pot millorar el procés de descoberta, proposem una mètrica que&#xD;
s’utilitza per comparar la precisió i oferir un compromís definit per l’usuari. Després,&#xD;
introduïm un algoritme nou que aplica l’auto-adaptació a un ordre per satisfer&#xD;
els requisits de precisió amb un cost de missatge baix i un retard curt. Basat&#xD;
en les prioritats d’usuari, l’algoritme troba automàticament un compromís.&#xD;
L’anàlisi quantitativa avalua els algoritmes presentats amb un simulador per&#xD;
permetre l’evacuació d’uns quants milers de nodes. El simulador s’alimenta amb&#xD;
dades d’una topologia de xarxa i uns atributs dels nodes reals. L’algoritme de&#xD;
sumarització de contingut s’avalua amb mig milió de recursos i amb diferents&#xD;
tipus de sol·licituds. L’anàlisi qualitativa avalua la integració del components del&#xD;
simulador en estructures de mercat existents per a aplicacions de Computacional&#xD;
Grid i Cloud. Així, la funcionalitat implementada del simulador (com el procés&#xD;
d’agregació i la query language) és comprovada per la integració de prototips.&#xD;
L’algoritme de sumarització de contingut proposat redueix el temps d’extracció&#xD;
de l’informació d’un augment logarítmic a un factor constant. A més, també permet&#xD;
que la mida del missatge es redueix significativament. Per a l’usuari, una&#xD;
precision-recall mètric permet definir la relació entre el nivell de precisió i el&#xD;
temps d’extracció de la informació. Alhora, el temps de recuperació es redueix&#xD;
a un factor constant sota un nombre creixent de nodes. Finalment, l’algoritme&#xD;
reparteix les dades amb la precisió exigida i ajusta la profunditat de la sol·licitud&#xD;
segons les condicions de xarxa. Els algoritmes introduïts són prometedors per ser&#xD;
utilitzats per l’agregació d’informació en nous sistemes de gestió de la informació&#xD;
de gran escala en el futur.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="998"><subfield code="a">p</subfield></datafield></record></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>