2024-03-28T16:21:03Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/787412017-08-29T15:44:07Zcom_10803_1col_10803_8
nam a 5i 4500
Gall fer
Pallars Sobirà
Pirineus
Ortòpters
Les poblacions d'artròpodes com a preses potencials a la dieta dels polls de gall fer (Tetrao urogallus). Influència del canvi climàtic.
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2012
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/78741
cr |||||||||||
AAMMDDs2012 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Olmo Vidal, Josep Maria,
autor
1 recurs en línia (173 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal
2012
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal
Tesis i dissertacions electròniques
Gosàlbez i Noguera, Joaquim,
supervisor acadèmic
TDX
S'estudia la dieta dels polls de gall fer (Tetrao urogallus) als massissos de l'Orri i Tornafort (Pallars Sobirà, Pirineus), durant 4 anys (2001-2004). Pel que fa referència a l’abundància i biomassa, els polls de gall fer seleccionen positivament com a preses principals les formigues, els opilions, els coleòpters i les erugues. Els ortòpters també són molt importants a la dieta dels polls en aquesta zona dels Pirineus a diferència dels països nòrdics. Tot i ser un grup no seleccionat i consumit de forma accessòria, representen el 50 % de la biomassa consumida d’artròpodes. Pel que fa a la disponibilitat d’aliment, al Massís de l’Orri és on hi trobem proporcionalment unes abundàncies més altes de formigues i en canvi al Massís de Tornafort abunden més els opilions. Existeix una forta relació entre les abundàncies de formigues i les parcel•les de bosc mixt de pi negre (Pinus uncinata) i pi roig (Pinus silvestris), amb nabiu al sotabosc.
L’augment de les temperatures mitges al juliol durant els quatre anys expressen un canvi en el clima de la zona d’estudi, probablement aquest fet fa disminuir la disponibilitat de formigues i indirectament el nombre de polls de gall fer.
Es proposen mesures de gestió per tal d’afavorir les àrees potencials d’alimentació dels polls de gall fer (Tetrao urogallus) en el sentit de preservar les àrees on el sotabosc estigui dominat per nabiu (Vaccinium myrtilus), els boscos de pi negre, estructurats amb clarianes que permetin la presència de formiguers i abundància d’ortòpters. Finalment, les actuacions en la gestió de l’hàbitat s’haurien de dirigir a minimitzar els efectes del canvi climàtic sobre les zones òptimes d’alimentació dels polls de gall fer, potenciant els boscos madurs de pi negre relativament oberts, amb sotabosc dominat per nabiu. Segons els resultats, no seria necessari fer cap actuació forestal de roturació o aclariment del bosc per afavorir únicament l’expansió del nabiu. En principi un sotabosc de nabiu no assegura una disponibilitat alta de les preses potencials dels polls de gall fer. Es proposa preservar i permetre la expansió natural de les zones ja formades per boscos més madurs de pi negre, relativament oberts, amb sotabosc dominat per nabiu i presència de neret (Rhododendron ferrugineum). En aquestes zones és on es troba les comunitats d’artròpodes amb abundància i biomassa més altes de formigues i ortòpters, que són els insectes més importants en la dieta dels polls de gall fer a l’àrea d’estudi.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier