2013-05-22T05:58:54Zhttp://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/72112011-08-17T10:56:46Zhdl_10803_237 nam a 5a 4500Soc1 / Swe1SAPKmodelatge matemàticosmoestrèsciclinescicle cel·lularllevatSwe1Sic1SAPKmathematical modellingosmostresscyclinscell cycleyeastQualitative and quantitative study of the effect of osmotress on cell cycle of Saccharomyces cerevisiae[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat Pompeu Fabra,DL 2010Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/7211cr |||||||||||AAMMDDs2010 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c9788469365410Adrover Nadal, Miguel AngelTesi doctoral - Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, 2009Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la SalutTesis i dissertacions electròniquesPoses Garriga, Francesc,dir.Clotet Erra, Josep,dir.TDXDL B.36599-2010El control del cicle cel·lular per Proteïna Cinases Activades per Estrès (SAPKs) es un aspecte essencial per a l'adaptació als estímuls extracel·lulars. A Saccharomyces cerevisiae, l'activació de la SAPK Hog1, resulta en un retardament de la transcripció de les ciclines de G1 (CLN1,2) i l'estabilització del inhibidor de les ciclines del tipus B, SIC1, i per tant posposa l'entrada en fase S. Els resultats que aquí s'exposen, mostren, mitjançant la combinació de modelatge matemàtic i experiments quantitatius in vivo, que, abans d'Start, el control de la transició es duu a terme principalment inhibint l'expressió de les ciclines, tant les de G1 (CLN1,2) com les de la fase S (CLB5,6). Per altra banda, després d'Start, la fosforilació i estabilització de Sic1 per part de Hog1 esdevé un fet necessari per a prevenir la iniciació de la replicació abans d'adaptar-se. Per tant, hem descobert aquí que la regulació de Sic1 i les ciclines juguen un paper diferent segons el moment en que apareix l'estrès. Hem descrit també, que Hog1 produeix una parada a G2 a través de la inhibició de la transcripció de CLB2 i la fosforilació d'Hsl1, la qual promou la deslocalització d'Hsl7 i la subsegüent estabilització de Swe1, un inhibidor específic de Clb1,2-Cdc28, i d'aquesta manera es posposa l'entrada en Anafase. Tot plegat, demostra que l'ús d'aproximacions pròpies de la Biologia de Sistemes és útil per a entendre de quina forma una via de senyalització intracel·lular incideix sobre el control del cicle cel·lular, mes enllà de la pura descripció de la mecànica del sistema. D'aquesta forma, proposem que una sola MAPK modula distints punts de control del cicle cel·lular per millorar la probabilitat de supervivència en front de l'estrès osmòtic.f