2013-05-24T02:34:46Zhttp://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/72072011-04-13T02:57:25Zhdl_10803_237 nam a 5a 4500Micrococcal NucleaseNF1H3/H4 tetramerNucleosome-free regionNucleosome core particlesPhosphorylationHistone modificationsAcetylationMMTVHormone Responsive ElementsProgesterone ReceptorBAFSWI/SNFNucleosomeChromatin remodellingSequence-Dependent nucleosome positioning and chromatin remolleing of hormone-responsive genes[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat Pompeu Fabra,DL 2009Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/7207cr |||||||||||AAMMDDs2009 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c9788469355947Zaurín Quer, RoserTesi doctoral - Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, 2009Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la SalutTesis i dissertacions electròniquesVicent, Guillermo,dir.Beato, Miguel,dir.TDXDL B.40704-2009Evidències recents han remarcat la importància del paper de l'estructura de la cromatina i el posicionament de nucleosomes en processos cel·lulars bàsics com és la regulació de la transcripció gènica. L'avenç de noves tecnologies en el camp ha permès l'estudi detallat de la disposició de nucleosomes en genomes sencers. Hi ha hagut també molts intents per definir les característiques de la seqüència de l'ADN que podrien arribar a guiar el posicionament dels nucleosomes; sent el conjunt d'aquestes característiques l'anomenat "codi nucleosòmic". En la present tesis doctoral, s'aporten evidències experimentals sobre l'existència d'un grup de nucleosomes molt ben posicionats en el genoma humà. Això ha estat possible mitjançant tècniques com els microarray i la seqüenciació massiva en paral·lel. Aquest treball mostra com aquests nucleosomes, que anomenem "nucleosomes clau", tenen tendència a ocupar regions del genoma amb funcions específiques, la qual cosa indica el seu paper especial. L'ADN els "nucleosomes clau" resulta tenir una alta simetria de curvatura. Aquesta característica inherent a la seqüència fa que sigui possible la predicció in silico de les posicions de nucleosomes d'aquest tipus. En la segona part de la present tesi doctoral, aporto noves evidències experimentals que fan avançar el camp de la organització de la cromatina i la seva dinàmica en el context de la regulació gènica. Les hormones esteroidees indueixen la transcripció dels seus gens diana a través de la unió dels receptors hormonals amb els seu corresponent motiu de reconeixement a l'ADN (HREs), així com el reclutament d'una gran varietat de co- eguladors. El promotor del Virus de Tumor Mamari de Ratolí (MMTV) ha estat un model molt usat per l'estudi dels efectes en l'activació gènica dels receptors hormonals. És conegut que el receptor de progesterona (PR) s'uniex a l'HRE1, accessible, i recluta maquinàries de remodelament de la cromatina que utilitzen l'ATP com a font energètica per expulsar els dimers d'histones H2A/H2B del nucleosoma B del promotor de l'MMTV. Aquí demostro que la màquinaria de remodelament reclutada és específicament BAF. Treballs anteriors van demostrar que la kinasa Msk1 és la responsable de la fosforilació de la serina 10 de la histona H3. En aquesta tesi es demostra que l'acetilació de la Lysina 14 de la histona H3 és essencial per l'activació del promotor, així com per l'anclatge de BAF. Després de l'expulsió dels dimers d'H2A/H2B, la unió d'NF1 al promotor és indispensable per estabilitzar la forma remodelada del nucleosoma. Per l'estudi en més detall de l'activació del promotor de l'MMTV he utilitzat el sistema de minicromosomes, mononucleosomes i tetràmers d'histones H3/H4 reconstituïts en seqüències salvatges i mutants del promotor de l'MMTV. He demostrat que, només quan un fragment de la seqüencia de l'MMTV està reconstituïda en tetràmers, el PR i l'NF1 poden estar units simultàniament a la seva seqüència de reconeixement en el promotor. També aporto evidències on es demostra que la unió d'NF1 al promotor facilita la posterior unió de més mol·lècules de PR als HREs interns (llocs 2 i 3) caracterizant en més detall el sinergisme funcional que existeix entre el PR i l'NF1 en aquestes condicions.f