2024-03-28T23:55:15Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/6754022022-09-21T08:15:29Zcom_10803_120col_10803_668616
nam a 5i 4500
Retinopatia dabètica
Retinopatía diabética
Diabetic retinopathy
Ferro
Hierro
Iron
Endostatina
Endostatin
Role of iron content and endostatin expression in the progression of diabetic retinopathy
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2022
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/675402
cr |||||||||||
AAMMDDs2022 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
Bonet Arribas, Aina,
autor
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animals,
degree
1 recurs en línia (141 pàgines)
Tesis i dissertacions electròniques
Ruberte París, Jesús,
supervisor acadèmic
TDX
La retinopatia diabètica és la principal causa de ceguera en la població adulta i s’espera que la seva prevalença continuï augmentant en els propers anys. Està dividida en una fase no proliferativa, en la que es donen alteracions vasculars i la ruptura de la barrera hematorretiniana, i una fase proliferativa, caracteritzada per la neovascularització. Tot i que la retinopatia diabètica ha estat extensament estudiada, la seva patogènesis és complexa i multifactorial, fet que dificulta el desenvolupament de teràpies efectives i fa necessari ampliar el coneixement sobre possibles nous mecanismes involucrats. En aquest sentit, la diabetis mellitus ha estat relacionada amb un increment de ferro sistèmic, el qual podria causar dany oxidatiu en la retina i empitjorar la progressió de la retinopatia diabètica. Malgrat això, encara no se sap com l’excés de ferro sistèmic i la barrera hematorretiniana determinen el contingut de ferro en la retina durant la retinopatia diabètica. Pel que fa a la neovascularització pròpia de la fase proliferativa, es considera que està causada per un desequilibri entre factors angiogènics i antiangiogènics. L’endostatina és el factor antiangiogènic més potent conegut en la retina i podria tenir un paper clau en el desenvolupament de la neovascularització. Els objectius principals d’aquest treball han estat l’anàlisi de la funció de la barrera hematorretiniana en l’homeòstasi del ferro en la retina i la caracterització de l’expressió d’endostatina durant la retinopatia diabètica. Els experiments s’han desenvolupat en un model de diabetis tipus 2, el ratolí db/db, i en mostres de pacients humans. Els resultats donen suport al fet que durant la diabetis hi ha un increment de ferro sistèmic. A més, aquesta investigació demostra que la retina està estretament protegida per la barrera hematorretiniana en front als augments de ferro sistèmic i que el ferro només entra massivament a la retina quan aquesta es trenca. La retina podria també detectar el augment del ferro sistèmic augmentant l’expressió de ferritina, proteïna encarregada d’emmagatzemar ferro i evitar el dany oxidatiu. Aquest fet suggereix la existència d’un mecanisme de regulació autònom en la retina previ al trencament de la barrera hematorretiniana i a l’augment de ferro en la retina. Aquesta treball també ha mostrat per primera vegada l’expressió d’endostatina a nivell intracel·lular en cèl·lules bipolars i en fotoreceptors, tant en humà com en ratolí. A més a més, les retines dels ratolins diabètics presenten una disminució en l’expressió d’endostatina, el què provocaria un ambient propens a la neovascularizació. D’acord amb això, els ratolins db/db presenten vasos en el vitri sortint del disc òptic amb característiques de neovasos. En conclusió, aquesta tesi proporciona coneixement sobre el paper de la barrera hematorretiniana en condicions de sobrecàrrega de ferro i sobre la disminució de l’ endostatina durant la retinopatia diabètica. Aquesta recerca, per tant, obre la porta a possibles teràpies que es podrien fer servir per combatre la progressió de la malaltia.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier