2024-03-29T12:40:31Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/6716882021-05-18T11:14:01Zcom_10803_311col_10803_315
nam a 5i 4500
Alúmina anòdica nanoporósa
Col·loides de nanotubs
Anodització per polsos
Alumina anódica nanoporosa
Coloides de nanotubos
Anodización por pulsos
Nanoporous Anodic Alumina
Colloidal nanotubes
Pulse anodization
Electrochemically engineered anodic alumina Nanotubes: physico-chemical properties and Applications
[Tarragona] :
Universitat Rovira i Virgili,
2021
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/671688
cr |||||||||||
AAMMDDs2021 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
Domagalski, Jakub,
autor
1 recurs en línia (169 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica
2021
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica
Tesis i dissertacions electròniques
Marsal Garví, Luis Francisco,
supervisor acadèmic
Xifré Pérez, Elisabet,
supervisor acadèmic
TDX
Des del seu descobriment, l'alúmina anòdica porosa s’ha utilitzat com a recobriment protector. El descobriment de la seva estructura porosa va animar els investigadors a desenvolupar nous mètodes de fabricació d'alúmina, obtenint així geometries complexes de propietats diverses.
En aquesta tesi es desenvolupen nanotubs d'alúmina anòdica (AANTs) mitjançant un procés d’anodització que es coneix com anodització per polsos. El procés consisteix a entrellaçar polsos de corrent de baixa (~6 mA/cm2) i alta (~290-390 mA/cm2) densitat. Un flux de corrent prou alt produeix un estrenyiment vertical dels porus i unions entre cel·les més febles. L'atac electroquímic selectiu i la sonicació en aigua de l'estructura resultant permeten produir col·loides de nanotubs.
El primer objectiu d'aquesta tesi és una anàlisi exhaustiva del procés per comprendre millor el mecanisme de formació dels AANTs i relacionar les condicions d’anodització amb la seva geometria resultant. El segon objectiu és avaluar i optimitzar el seu postprocessat, investigant nous mètodes d'alteració de les seves propietats fisicoquímiques. L'últim objectiu és dissenyar i fabricar nanotubs i proposar les seves aplicacions.
Aquest treball investiga l'evolució del perfil de l'alúmina en funció dels paràmetres d’anodització. A més, el corrent i el potencial del procés s'associen amb la geometria i les propietats dels nanotubs obtinguts: longitud, diàmetre intern i extern, potencial Z i tamany. En resum, un corrent més alt condueix a nanotubs més llargs i estrets amb menor càrrega superficial. S'avaluen i optimitzen les condicions de sonicació. Es demostra que el recuit a alta temperatura dels nanotubs té un impacte en la seva estructura cristal·lina i composició elemental. Posteriorment, els nanotubs es decoren electrostàticament amb nanopartícules magnètiques i es modifica el seu interior amb una proteïna marcada amb fluoròfor. Aquests col·loides magnètics han demostrat ser útils per a la detecció de la catepsina B, el que demostra la seva utilitat com a sensors.
r
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier