2024-03-28T22:17:34Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/6669632023-10-18T07:37:07Zcom_10803_120col_10803_123
nam a 5i 4500
Modelització estocàstica
Modelización estocástica
Stochastic modeling
Epigenètica
Epigenética
Epigenetics
Plasticitat
Pasticidad
Plasticity
Stochastic modelling of epigenetic regulation: analysis of its heterogeneity and its implications in cell plasticity
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2019
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/666963
cr |||||||||||
AAMMDDs2019 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
9788449085314
Folguera Blasco, Núria,
autor
1 recurs en línia (251 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Matemàtiques
2018
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Matemàtiques
Tesis i dissertacions electròniques
Alarcón Cor, Tomás,
supervisor acadèmic
Menéndez Menéndez, Javier,
supervisor acadèmic
TDX
En aquesta tesi doctoral, el nostre objectiu principal és entendre la importància de la regulació epigenètica en la determinació del destí cel lular i de les seves possibles tran- sicions cap a altres estats. Per tal d’estudiar-ho, en primer lloc, formulem un model es- tocàstic de regulació epigenètica. En aquest model, ens centrem en l’anàlisi de la reprogra- mació cel·lular, és a dir, la situació on el sistema es mou de l’epi-fenotip diferenciat, carac- teritzat per tenir el sistema de regulació epigenètica pel gen de diferenciació(pluripotència) obert(tancat), cap a l’epi-fenotip pluripotent, definit en aquest cas per tenir el sistema de regulació epigenètica pel gen de diferenciació (pluripotència) tancat(obert).
En particular, dins de la heterogeneïtat intrínsica dels sistemes de regulació epigenètica, nosaltres identifiquem l’existència de dos possibles escenaris: l’escenari resistent, on la reprogramació no pot tenir lloc, i l’escenari plàstic, que és el qual permet el canvi de l’epi-fenotip diferenciat a l’epi-fenotip pluripotent. Aquest darrer escenari, relacionat amb l’existència de plasticitat epigenètica, ha estat associat amb envelliment. De fet, quan al model de regulació epigenètica només s’hi consideren efectes d’envelliment, el sistema representa un estat plàstic saludable, on les propietats de cèl·lula mare són adquirides de forma temporal, ja que el sistema de regulació epigenètica pot retornar a l’epi-fenotip diferenciat. Aquesta situació és la que probablement és responsable de regenerar i rejuvenir els teixits i, per tant, és la situació desitjada, ja que permetria un envelliment ‘saludable’. No obstant, quan als efectes de l’envelliment se li sumen alteracions de l’activitat epigenètica, que són freqüents a mesura que s’envelleix, l’estat plàstic esdevé un estat plàstic patològic, on en aquest cas, les propietats de cèl lula mare són adquirides de forma irreversible, és a dir, són permanents. Aquest escenari és el que probablement predisposa el sistema al càncer, ja que implica l’acumulació d’epi-fenotips indecisos que tenen el sistema de regulació epigenètica pel gen de pluripotècia obert, és a dir, que aquest gen es pot expressar.
Per tal d’estudiar aquesta situació més en detall, formulem un context general per a l’estudi d’un model estocàstic d’escales múltiples conjunt per a la regulació epigenètica i la xarxa de regulació genètica. En particular, nosaltres ens centrem en una xarxa de regulació genètica formada per 2 gens, un gen que promou la diferenciació i un gen que promou la pluripotència. Quan analitzem aquest model conjunt, veiem que el paper que juga la regulació epigènetica és cabdal ja que permet a la xarxa de regulació epigenètica canviar d’estat, en altres paraules, permet un canvi del destí cel·lular de l’epi-fenotip diferenciat a l’epi-fenotip pluripotent (reprogramació) o el canvi invers (diferenciació).
Aquest model conjunt ens permet identificar els sistemes de regulació epigenètica responsables d’atrapar la cèl·lula en un estat de cèl·lula mare, impedint-ne la seva diferenciació. La nostra formulació ens permet disenyar estratègies epigenètiques amb les quals podem aconseguir cèl·lules amb alta probabilitat de diferenciació, partint de cèl lules que inicialment eren resistents a la diferenciació. Com hom pot imaginar, aquestes estratègies són molt rellevants per a l’estudi i el tractament del càncer i altres malalties associades amb l’envelliment.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier