<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2013-05-22T03:55:06Z</responseDate><request identifier="oai:www.tdx.cat:10803/5859" metadataPrefix="marc_ccuc" verb="GetRecord">http://www.tdx.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:www.tdx.cat:10803/5859</identifier><datestamp>2011-04-13T01:38:17Z</datestamp><setSpec>hdl_10803_185</setSpec></header><metadata><record xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd"><leader>     nam a       5a 4500</leader><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">set partition.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">tree</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">combinatorial nullstellensatz</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">ASD</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">magic graphs</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">graph labeling</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">graph decomposition</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="1" tag="245"><subfield code="a">Graph labelings and decompositions by partitioning sets of integers</subfield><subfield code="h">[Recurs electrònic]</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="260"><subfield code="a">[Barcelona] :</subfield><subfield code="b">Universitat Politècnica de Catalunya,</subfield><subfield code="c">DL 2010</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="4" tag="856"><subfield code="z">Accés lliure</subfield><subfield code="u">http://www.tdx.cat/handle/10803/5859</subfield></datafield><controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield><controlfield tag="008">AAMMDDs2010    sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c</controlfield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="020"><subfield code="a">9788469356098</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="100"><subfield code="a">Moragas Vilarnau, Jordi</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="502"><subfield code="a">Tesi doctoral - Universitat Politècnica de Catalunya. Facultat de Matemàtiques i Estadística, 2010</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="2" tag="710"><subfield code="a">Universitat Politècnica de Catalunya. Facultat de Matemàtiques i Estadística</subfield></datafield><datafield ind2="4" ind1=" " tag="655"><subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="700"><subfield code="a">Lladó Sánchez, Anna,</subfield><subfield code="e">dir.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="0" tag="730"><subfield code="a">TDX</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="017"><subfield code="a">DL B.36865-2010</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="520"><subfield code="a">Aquest treball és una contribució a l'estudi de diferents problemes que sorgeixen de dues àrees fortament connexes de la Teoria de Grafs: etiquetaments i descomposicions. Molts etiquetaments de grafs deuen el seu origen als presentats l'any 1967 per Rosa. Un d'aquests etiquetaments, àmpliament conegut com a etiquetament graceful, va ser definit originalment com a eina per atacar la conjectura de Ringel, la qual diu que el graf complet d'ordre 2m+1 pot ser descompost en m copies d'un arbre donat de mida m. Aquí, estudiem etiquetaments relacionats que ens donen certes aproximacions a la conjectura de Ringel, així com també a una altra conjectura de Graham i Häggkvist que, en una forma dèbil, demana la descomposició d'un graf bipartit complet per un arbre donat de mida apropiada. &lt;br/&gt;Les principals contribucions que hem fet en aquest tema són la prova de la darrera conjectura per grafs bipartits complets del doble de mida essent descompostos per arbres de gran creixement i un nombre primer d'arestes, i la prova del fet que cada arbre és un subarbre gran de dos arbres pels quals les dues conjectures es compleixen respectivament. Aquests resultats estan principalment basats en una aplicació del mètode polinomial d'Alon. &lt;br/&gt;Un altre tipus d'etiquetaments, els etiquetaments magic, també són tractats aquí. Motivats per la noció de quadrats màgics de Teoria de Nombres, en aquest tipus d'etiquetaments volem asignar nombres enters a parts del graf (vèrtexs, arestes, o vèrtexs i arestes) de manera que la suma de les etiquetes assignades a certes subestructures del graf sigui constant. Desenvolupem tècniques basades en particions de certs conjunts d'enters amb algunes condicions additives per construir etiquetaments cycle-magic, un nou tipus d'etiquetament introduït en aquest treball i que estén la noció clàssica d'etiquetament magic.  Els etiquetaments magic no donen cap descomposició de grafs, però les tècniques usades per obtenir-los estan al nucli d'un altre problema de descomposició, l'ascending subgraph decomposition (ASD). Alavi, Boals, Chartrand, Erdös i Oellerman, van conjecturar l'any 1987 que tot graf té un ASD. &lt;br/&gt;Aquí, estudiem l'ASD per grafs bipartits, una classe de grafs per la qual la conjectura encara no ha estat provada. Donem una condició necessària i una de suficient sobre la seqüència de graus d'un estable del graf bipartit de manera que admeti un ASD en que cada factor sigui un star forest. Les tècniques utilitzades estan basades en l'existència de branca-acoloriments en multigrafs bipartits. &lt;br/&gt;També tractem amb el sumset partition problem, motivat per la conjectura ASD, que demana una partició de [n] de manera que la suma dels elements de cada part sigui igual a un valor prescrit. Aquí donem la millor condició possible per la versió modular del problema que ens permet provar els millors resultats ja coneguts en el cas enter per n primer. La prova està de nou basada en el mètode polinomial.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="998"><subfield code="a">p</subfield></datafield></record></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>