2013-05-19T20:22:38Zhttp://www.tdx.cat/oai/request

oai:www.tdx.cat:10803/57192012-07-20T11:00:28Zhdl_10803_172

nam a 5a 4500ImmuneresponsesL.infantumDogLeishmania infantum and dog: immunological and epidemiological studies about infection and disease[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat Autònoma de Barcelona,DL 2002Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/5719cr |||||||||||AAMMDDs2002 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c8469977741Solano Gallego, LaiaTesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina i Cirurgia Animals, 2001Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina i Cirurgia AnimalsTesis i dissertacions electròniquesAlberola, Jordi (Alberola i Domingo)dir.Ferrer Caubet, Lluís,dir.TDXDL B-15380-2002L'objectiu d'aquesta tesi va ser obtenir nous coneixements sobre la immunologia i epidemiologia de la infecció per Leishmania en gossos que viuen en zones endèmiques. El capítol 2 descriu l'expressió d'anticossos anti-Leishmania IgG, IgG1 i IgG2 en una població de gossos. Els nivells d'immunoglobulines en gossos asimptomàtics van ser molt variables i menors que els dels animals malalts. En els animals malalts, els nivells de IgG i IgG2 van ser molt alts però els nivells d' IgG1 molt variables. Els resultats van mostrar la gran variació en l'expressió de IgG1 tant en gossos asimptomàtics com en simptomàtics, així com la baixa correlació de la IgG1 amb la IgG o IgG2. El capítol 3 descriu l'avaluació i comparació de l'eficàcia de dues preparacions de leishmanines en la detecció de la resposta cel·lular davant de Leishmania en el gos. El capítol 4 mostra l'estudi de la resposta humoral i cel·lular en una població de gossos. El 77% dels gossos va mostrar una resposta immunitària específica davant de Leishmania, ja fos humoral o cel·lular. El 80% dels cans eivissencs i el 48% dels gossos d'altres races van presentar resposta cel·lular. Els resultats van mostrar que la taxa d'infecció era molt alta, i que els gossos presentaven un ampli ventall de respostes inmunitàries, des de gossos resistents fins a gossos malalts. El ca eivissenc va manifestar més uniformement resposta cel·lular. El capítol 5 descriu l'estudi de la prevalença de la malaltia, la seroprevalença i la prevalença de la infecció. Es va analitzar el quadre clínic, la serologia i la presència d'ADN de Leishmania en diferents teixits. La prevalença de la malaltia i seroprevalença van ser, respectivament, d'un 13% i d'un 26%. Els resultats de PCR positives en moll d'ós, conjuntiva i pell van ser respectivament, d'un 18%, 32% i 51%. La prevalença de la infecció va ser d'un 67%. La majoria de gossos de zona endèmica ha estat infectat pel paràsit. El capítol 6 descriu l'estudi de paràmetres immunològics (serologia, test intradèrmic amb leishmanina, assaig de proliferació de limfòcits i detecció d'IFN-g i TNF-a) en l'avaluació de gossos infectats amb Leishmania. La majoria dels animals infectats sense simptomatologia clínica presentava nivells variables d'anticossos, reacció positiva al test intradèrmic, bona resposta proliferativa al antigen de Leishmania i producció d'IFN-g. La resta va mostrar nivells variables d'anticossos però absència de reacció al test intradèrmic. Abans del tractament, els animals malalts presentaven alts nivells d'anticossos, test intradèrmic negatiu, no producció d'IFN-g i producció de TNF-a. La millora clínica es va associar amb la disminució dels anticossos i amb l'augment del diàmetre del test intradèrmic. La combinació de la serologia, el test intradèrmic i la medició de citocines constitueixen tècniques útils i d'alta rellevància clínica en l'avaluació de la resposta inmunitària d'un pacient individual.a