2013-05-21T20:19:28Zhttp://www.tdx.cat/oai/request

oai:www.tdx.cat:10803/55752011-04-13T01:09:01Zhdl_10803_169

nam a 5a 4500Pràctiques educativesPsicopatiaFamíliaEl desenvolupament de la personalitat psicopàtica: pràctiques educatives parentals i altres variables familiars[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat Autònoma de Barcelona,DL 2008Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/5575cr |||||||||||AAMMDDs2008 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c9788469121146Pardo Cladellas, YolandaTesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal, 2007Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psiquiatria i de Medicina LegalTesis i dissertacions electròniquesTorrubia Beltri, Rafael,dir.TDXDL B-10147-2008La psicopatia és un constructe caracteritzat per una constel·lació de trets afectius, interpersonals i conductuals que porten a aquells que mostren aquest perfil de personalitat a un patró de conductes antisocials reiterat. Els delinqüents psicòpates es diferencien de la resta d'infractors en que les seves carreres delictives s'inicien abans i en que són més prolífiques, versàtils i violentes. Les dades indiquen que aquests individus suposen un important cost social, donat que, tot i ser una minoria dins d'aquest col·lectiu, se'ls considera responsables de més de la meitat dels delictes constatats (Lynam, 1996) i que es mostren força resistents als esforços de tractament i rehabilitació.<br/>Actualment, diferents models han sorgit per tal d'identificar els precursors psicopàtics infantils. Entre els factors proposats, destaquen la comorbiditat entre diagnòstics externalitzants i a presentació de trets d'insensibilitat afectiva i absència d'emotivitat, com a possibles precursors de la personalitat psicopàtica. La identificació d'aquests precursors psicopàtics ha possibilitat l'estudi dels factors implicats en el seu desenvolupament entre els que destaquen les variables familiars. <br/>Aquesta recerca ha tingut com a objectiu estudiar la implicació de diversos factors familiars, especialment aquells que fan referència a les pràctiques educatives parentals i característiques relatives al context familiar, en el desenvolupament de la personalitat psicopàtica. <br/>Aquest objectiu es va abordar a partir de dos estudis. Un primer estudi realitzat amb mostres d'escolars que cursaven 2on, 4art o 6è de primària va permetre observar les relacions entre les variables familiars i la presència de dos possibles precursors de la personalitat psicopàtica adulta: la coocurrència de dos trastorns externalitzants i els trets d'insensibilitat afectiva i absència d'emotivitat. Els resultats van indicar que la coocurrència de trastorns externalitzants es relacionava amb baixa consistència en la disciplina, escassa supervisió parental, aplicació més freqüent de càstigs i més situacions familiars adverses. Els trets d'insensibilitat afectiva i absència d'emotivitat es van mostrar més relacionats amb la implicació mostrada pels pares i la utilització d'un estil educatiu positiu. Quan ambdós factors precursors es donaven de manera simultània s'observa un model educatiu més disfuncional caracteritzat, segons les respostes dels fills, per una baixa monitorització parental, l'aplicació freqüent de càstigs i una certa tendència a nivells més baixos d'implicació per part del pare. Aquest subgrup d'infants amb precursors psicopàtics presentaven també més dificultats d'adaptació social. <br/>En un segon estudi, realitzat amb una mostra de joves infractors, es va analitzar la relació entre les pràctiques educatives parentals avaluades de forma retrospectiva i les facetes interpersonal, afectiva, estil de vida i conducta antisocial de la personalitat psicopàtica. Els resultats van indicar que les pràctiques relacionades amb baixa supervisió i consistència en la disciplina parental es relacionaven amb les característiques conductuals de la psicopatia. En canvi, els trets afectius i interpersonals únicament es van mostrar relativament independents de les pràctiques educatives dels pares. <br/><br/>Els resultats derivats d'aquesta recerca poden importants implicacions teòriques i pràctiques; per una banda, poden ajudar a descriure les trajectòries més probables en la instauració i manteniment de la conducta antisocial i, per una altra, podrien servir de guia per a l'elaboració de programes de prevenció i tractament, tant comprensius com individualitzats.a