2013-05-20T00:25:55Zhttp://www.tdx.cat/oai/request

oai:www.tdx.cat:10803/51582011-06-30T09:24:13Zhdl_10803_154

nam a 5a 4500Atenció perceptualIntencionalitatConsciènciaPerceptual demonstratives and attention: conceptual and epistemological aspects of perceptual consciousness[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat Autònoma de Barcelona,DL 2003Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/5158cr |||||||||||AAMMDDs2003 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c8468816353Fernández Prat, OlgaTesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia, 2002Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de FilosofiaTesis i dissertacions electròniquesQuesada, J. Daniel,dir.TDXDL B-13.924-2003En aquesta tesi es tracta un cas concret i significatiu d'interacció entre anàlisi conceptual i investigació científica en psicologia cognitiva: l'aspecte demostratiu de la percepció, un tret central que ha estat estudiat recentment per filòsofs com ara Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell i Bill Brewer (encara que ja fou objecte d'atenció per part de Hegel a les primeres seccions de la Fenomenologia de l'espirit). La gran majoria dels filòsofs esmentats postulen un mode de presentació demostratiu perceptual distintiu, i tracten d'explicar en què consisteix. Per aquest propòsit, i en consonància amb una utilització heurística de desenvolupaments recents en l'anàlisi dels modes de presentació de les expresions indèxiques, es proposa que el mode de presentació demostratiu en els judicis de percepció és reflexiu del exemplar (token-reflexive). Aquest enfocament està d'acord amb el de Searle d'una manera general, però en el seu desenvolupament concret s'incorpora l'aspecte atencional enfasitzat per John Campbell i Naomi Eilan. La proposta es modela inicialment mitjançant una descripció ('l'objecte atès en aquest acte d'atenció) que s'interpreta referencialment per explicar el tret de particularitat de la percepció.<br/>A la segona part de la tesi s'analitza l'accés conscient a (adonar-se de) aquest mode de presentació (assenyalat per l'expressió demostratiu a la descripció anterior). El problema s'enfoca partint de l'examen d'algunes motivacions per postular que la percepció es dóna normalment en virtut de l'exemplificació de qualitats sensorials o qualia en el subjecte. S'adopta en aquest punt la hipòtesi auxiliar que una concepció dels qualia parcialment funcional i externista defensada en escrits recents per autors com ara Shoemaker i García-Carpintero permet superar amb èxit els coneguts problemes de les teories representacionistes de la percepció si se li afegeix la idea que els qualia dels subjectes de percepció formen part com defensen els autors esmentats de coneixement implícit o "no-tematitzat". Sobre aquesta base, s'argumenta que l'atenció perceptual a l'objecte s'ha d'entendre com "unió" de qualia, dels quals el subjecte de percepció s'adona com a pertanyents a objectes materials.<br/>Després d'examinar les principals aproximacions a una teoria empírica general de l'atenció (com ara les de Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) en relació, per una banda, als nivells d'explicació en ciència cognitiva (nivells de Marr) i, per l'altra, les anàlisi conceptuals i basades en la psicologia de sentit comú (William James), la investigació es centra especialment en la teoria de l'atenció selectiva deguda a Anne Treisman. S'argumenta que els trets (features) que com a entitats teòriques es postulen en aquesta teoria són qualitats sensorials semblants als qualia, amb la diferència important que els criteris d'individuació dels trets en qüestió responen a les exigències específiques dels mecanismes funcionals postulats a la teoria empírica en qüestió. Aquest parentiu implica que, encara que la proposta formulada en la investigació sobre el mode de presentació perceptual és sostinguda principalment per arguments a priori, es podria veure afectada pel desenvolupament de la investigació empírica, si bé només en el cas que aquesta resultés ser incompatible amb la postulació de qualia. La posició defensada a la tesi es situa així en una perspectiva defensada d'una manera general per Martin Davies segons la qual les anàlisi conceptuals sobre allò mental tenen conseqüències en els nivells dels mecanismes subpersonals, de manera que són revisables si no s'acompleixen les expectatives corresponents en aquests nivells. Tanmateix, aquesta relació de dependència és menys directa que la postulada a la teoria de Campbell, la qual tracta de caracteritzar directament el mode demostratiu perceptual en termes de mecanismes subpersonals. En les pàgines finals de la tesi s'argumenta que aquest enfocament no és capaç d'explicar els aspectes racionals de la utilització de modes de presentació demostratius.a