<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2013-05-18T23:15:26Z</responseDate><request identifier="oai:www.tdx.cat:10803/51423" metadataPrefix="marc_ccuc" verb="GetRecord">http://www.tdx.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:www.tdx.cat:10803/51423</identifier><datestamp>2012-07-10T11:35:04Z</datestamp><setSpec>hdl_10803_150</setSpec></header><metadata><record xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd"><leader>     nam a       5a 4500</leader><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Planificació urbanística</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Participació ciutadana</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Conflictes territorials</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="1" tag="245"><subfield code="a">La veu de la ciutadania en el planejament urbanístic. Una reflexió sobre la conflictivitat territorial a Catalunya</subfield><subfield code="h">[Recurs electrònic]</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="260"><subfield code="a">[Barcelona] :</subfield><subfield code="b">Universitat Autònoma de Barcelona,</subfield><subfield code="c">DL 2011</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="4" tag="856"><subfield code="z">Accés lliure</subfield><subfield code="u">http://www.tdx.cat/handle/10803/51423</subfield></datafield><controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield><controlfield tag="008">AAMMDDs2011    sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c</controlfield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="020"><subfield code="a">9788469400000</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="100"><subfield code="a">Cruz i Gallach, Helena</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="300"><subfield code="a">1 recurs electrònic (430 p.)</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="502"><subfield code="a">Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2010</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="2" tag="710"><subfield code="a">Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia</subfield></datafield><datafield ind2="4" ind1=" " tag="655"><subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="700"><subfield code="a">Albet Mas, Abel,</subfield><subfield code="e">dir.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="0" tag="730"><subfield code="a">TDX</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="017"><subfield code="a">DL B-pendent-2011</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="520"><subfield code="a">Aquesta tesi doctoral analitza el rol del planejament urbanístic i dels canals de participació que s’estableixen durant l’elaboració i execució del mateix i reflexiona sobre la seva capacitat i adequació com a mecanismes per a la gestió i resolució dels conflictes urbanístics. Per complir amb aquest objectiu, la recerca ha parat atenció a tres qüestions principals.&#xD;
Primerament, la tesi fa un repàs històric al llarg dels darrers cinquanta anys entorn la concepció del planejament urbanístic com a instrument de govern de les transformacions del territori. Així, para atenció al tipus de plans aprovats, a les preocupacions i temàtiques que afronten i al rol que emprenen els responsables polítics i els equips tècnics en la seva elaboració. &#xD;
En segon lloc, la tesi ressegueix els canals de participació a disposició de la ciutadania que s’han establert en l’elaboració i execució del planejament urbanístic a Catalunya. La recerca esbrina quines possibilitats de participació ha ofert la legislació i quines mesures s’han emprès des de l’administració per donar resposta a les demandes ciutadanes; ho fa parant atenció tant a aquells processos oficials i estructurats com a iniciatives espontànies i informals. Tot plegat per reflexionar si els mètodes de planificació urbanística que s’han implementat durant les darreres dècades han permès l’establiment de canals de participació adequats perquè la ciutadania pogués prendre part en el procés de construcció de la ciutat.&#xD;
A partir d’aquests dos temes d’investigació s’afronta una tercera qüestió: esbrinar quines característiques presenten els conflictes urbanístics. La tesi estudia, d’una banda, els factors que contribueixen al sorgiment a dels conflictes i, de l’altra, els col·lectius que hi prenen part, parant especial atenció en resseguir les seves estratègies de mobilització i els argumentaris que construeixen. Així, la tesi analitza com s’estructura l’oposició però també les reaccions que adopten els promotors.&#xD;
En tant que la recerca té un plantejament teòric, per afrontar aquestes tres tasques s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en converses amb informants, entrevistes en profunditat, un extens i detallat buidatge bibliogràfic i el seguiment d’un ampli ventall de conflictes urbanístics que, si bé no s’aporten com a estudis de cas, alguns d’ells acompanyen el relat de forma il·lustrativa.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="998"><subfield code="a">a</subfield></datafield></record></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>