2013-05-25T21:27:21Zhttp://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/49422011-04-26T10:53:50Zhdl_10803_150 nam a 5a 4500Zones de muntanyaAccés al medi naturalCaminsLa gestió de la xarxa de camins en zones de muntanya: el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat Autònoma de Barcelona,DL 2002Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/4942cr |||||||||||AAMMDDs2002 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c8469997718Campillo Besses, XavierTesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia, 2001Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de GeografiaTesis i dissertacions electròniquesTulla Pujol, Antoni F.,dir.TDXDL B-42391-2002Sense camins no hi ha accés al territori o només amb grans limitacions. De fet, els camins configuren una vasta xarxa territorial, que encara avui dia satisfà importants funcions socials i econòmiques: comunicació veïnal, agricultura i ramaderia, explotació forestal, protecció civil, gestió del medi natural, lleure i turisme... Això no obstant, el caràcter urbanitzat i industrial de la nostra societat ha convertit els camins en una infraestructura marginalitzada, com el territori al qual serveix: l'espai rural.<br/>Tot i sumar una extensió molt superior a la xarxa de carreteres, i malgrat conservar funcions d'interès per al conjunt de la societat i assumir-ne de noves, els camins no han merescut fins ara una atenció acadèmica o científica suficient. Una gestió integrada dels camins exigeix un coneixement aprofundit de les múltiples facetes que presenta l'objecte: tècnica o morfològica, jurídica i legal, funcional, i patrimonial. La gestió dels camins és al nostre país una assignatura pendent de l'ordenació del territori.<br/>Aquesta tesi doctoral aborda la definició i la comprensió de l'objecte d'estudi en totes llurs dimensions, amb l'objectiu de definir un nou model de gestió dels camins en zones rurals. L'àmbit d'estudi específic són les comarques de muntanya del Pirineu català, si bé la recerca fa referència al conjunt de l'espai rural.<br/>La recerca efectuada analitza la relació existent entre impactes ambientals i impactes sobre les activitats rurals, d'una banda, i morfologia, funcionalitat i ús del viari rural, de l'altra, i proposa un model de regulació dels camins (de l'ús i de les característiques tècniques) fonamentat en una classificació funcional de la xarxa i en la fragilitat ecològica del territori servit, al marge de les característiques tècniques o morfològiques dels vials. En aquest context ha tingut una gran significació l'estudi del tractament diferenciat que han de rebre les formes d'accés motoritzat (professional, de lleure...) i no motoritzat (a peu, bicicleta, cavall...) al medi natural. El model proposat dissenteix essencialment dels principis introduïts per la Llei 9/1995, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, que restringeix l'ús dels camins únicament en base a criteris morfològics.<br/>Amb l'objectiu de validar el model proposat s'ha efectuat un estudi comparatiu dels models de gestió dels camins i l'accés al medi natural existents als parcs de muntanya del Pirineu català: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. De la mateixa manera s'ha fet una recerca comparada de diferents models internacionals: Anglaterra i Gal·les, Alemanya, França i Suïssa.a