2024-03-28T13:15:30Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/485312023-06-09T09:17:16Zcom_10803_120col_10803_129
nam a 5i 4500
Dosimetria biològica
FISH
Estudis retrospectius
Alteracions cromosòmiques radioinduïdes: Estudis en irradiacions parcials i retrospectius
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/48531
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788469423882
Duran Puig, Assumpta,
autor
1 recurs en línia (150 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia
2010
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia
Tesis i dissertacions electròniques
Barrios, L.
(Leonardo)
supervisor acadèmic
Barquinero, J. F.
(Joan Francesc)
supervisor acadèmic
TDX
La dosimetria biològica és un camp que s’ha desenvolupat dins la radioprotecció i permet
estimar la dosi d’una exposició a radiacions ionitzants en casos en que no es coneix o no és
prou fiable la dosimetria física. En dosimetria biològica, la metodologia més establerta per
estimar la dosi d’una exposició a radiacions es basa en obtenir la freqüència d’una
determinada alteració cromosòmica i, extrapolar‐la a una corba dosi‐efecte prèviament
elaborada.
Hi ha diversos factors que poden fer variar la freqüència de les alteracions cromosòmiques,
entre aquests hi ha el cas de les irradiacions parcials, que es dona quan una irradiació només
afecta una part del cos, i no la seva totalitat. En aquests casos si és realitza dosimetria biològica
l’estimació de la dosi serà menor de la que en realitat és.
Per tal de simular irradiacions parcials és va irradiar sang perifèrica a 2, 3, 4 i 5 Gy amb raigs X, i
es va barrejar amb sang no irradiada per tal de tenir diferents percentatges de sang irradiada
(87,5, 75, 50, 25 i 12,5%). Es va realitzar l’anàlisi mitjançant tècniques de FISH, pintant els
cromosomes 1, 4 i 11 conjuntament amb tots els centròmers. Les alteracions cromosòmiques
detectades es van expressar en nomenclatura PAINT, PAINT modificada i convencional. Es van
utilitzar el test u i el test s (basat en el model de Poisson inflat en el zero) per avaluar la
sobredispersió causada per les cèl∙lules no irradiades. Es va estimar la dosi per a cada tipus
d’alteració considerada amb el mètode Dolphin i les corbes dosi‐efecte prèviament elaborades
(usant les mateixes sondes cromosòmiques). Només es va detectar sobredispersió a dosis altes
i a percentatges de sang irradiada baixos. Els dos mètodes usats per detectar desviacions de la
distribució de Poisson van mostrar resultats molt similars. El total d’alteracions aparentment
simples van ser el tipus d’alteració que l’estimació de la dosi va ser més propera a la dosi real
que es va irradiar. Les tècniques de FISH utilitzades van tenir la mateixa eficiència detectant
dicèntrics com translocacions. Comparant els resultats obtinguts amb tècniques de FISH amb
els obtinguts analitzant dicèntrics amb tinció uniforme, amb aquest últim mètode s’obtenen
millors resultats tant en la detecció de d’irradiacions parcials com en l’estimació de la dosi.
Un altre factor que influeix en l’estimació d’una dosi és el temps transcorregut després d’una
irradiació, ja que no totes les alteracions cromosòmiques presenten la mateixa estabilitat al
llarg del temps. Per avaluar quines alteracions són més útils alhora d’estimar la dosi d’una
exposició anterior (dosimetria biològica retrospectiva) es va fer un estudi utilitzant com a
model la línia cel∙lular limfoblastoide Jurkat de cariotip normal i estable. Es van irradiar cèl∙lules Jurkat en G0 a dosis de 0,2, 2 i 2Gy amb raigs X, un cop irradiades es van mantenir en
cultiu durant tres setmanes i es van extreure alíquotes a diferents temps. Les alteracions
cromosòmiques induïdes es van analitzar mitjançant tècniques de pintat dels cromosomes 1, 4
i 11 conjuntament amb tots els centròmers per avaluar la persistència de translocacions i
dicèntrics, i la tècnica d’mFISH per avaluar la freqüència, la complexitat, la participació de cada
cromosoma de les alteracions radioinduïdes i les associacions cromosòmiques preferencials en
les mostres inicials i finals en el cultiu control i en els irradiats a 2 i 4 Gy. En l’estudi realitzat
amb pintat cromosòmic a totes les dosis la freqüència (x100) de dicèntrics i d’alteracions
complexes van disminuir de forma ràpida fins arribar a valors popers a 0. La freqüència (x100)
de translocacions es va mantenir força constant als cultius irradiats a 0,2 i 2 Gy mentre que als
cultius irradiats a 4 Gy es va observar un descens que en les mostres inicials era pronunciat i en
les finals era suau. La tècnica d’mFISH va mostrar que són les alteracions simples incompletes
les que desapareixen al llarg del temps i que el grau de complexitat de les alteracions
cromosòmiques augmenta amb la dosi i disminueix amb el temps post‐irradiació. No es van
detectar desviacions respecte a la participació a l’atzar de cada cromosoma quan es van
considerar les alteracions tipus intercanvi, però si que es van detectar quan es van considerar
el total de alteracions cromosòmiques radioinduïdes. Es van detectar diferencies significatives
en associacions cromosòmiques preferencials en la mostra inicial i en la final del cultiu de
cèl∙lules Jurkat.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier