2024-03-29T12:41:27Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/48272022-12-22T01:50:21Zcom_10803_120col_10803_146
nam a 5i 4500
Ideari
Josep M. Capdevila
Poètica
Ideari i poètica de Josep Maria Capdevila
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/4827
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
8469997602
Carreres Pera, Joan,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
2001
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
Tesis i dissertacions electròniques
Jorba, Manuel, ,
1942-
supervisor acadèmic
TDX
La tesi consta de tres volums. La part central del primer volum és l'estudi de l'ideari crític i la poítica de Capdevila, i l'obra que publicà (Cap. 3-5). Aquesta part va precedida d'un estudi biogràfic i una aproximació a la seva filosofia (Cap.1- 2), i seguida de la recepció crítica de la seva obra (Cap. 6). El segon volum aplega una antologia de textos seus, avui poc assequibles. El tercer volum inclou l'epistolari a Garganta, Riba i Joan Alcover, i la bibliografia.<br/>Josep Maria Capdevila i Balançó (Olot 1892 - Banyoles 1972) fou un humanista cristià que es mantingué de ple en l'esperit de la "philosophia perennis". Sant Tomàs donà al pensament de Capdevila ordre i coherència; Joubert, sentit recapitulador; De Sanctis, el sistema de treball, la seguretat en la percepció i aquella mirada crítica capaç d'efectuar -amb criteris estètics- la tria que fa el temps en la selecció d'obres i autors.<br/>A diferència de Hegel i Benedetto Croce, que circumscriuen l'estètica a la teoria de les arts, Capdevila veu en l'estètica una filosofia de la bellesa, lligada als conceptes de veritat i bé. Segueix, en això, el pensament de Jaume Serra Húnter i de l'Escola de Barcelona, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta al diàleg entre la ciència i la fe.<br/>En les reflexions sobre la crítica, Capdevila efectuà una subtil distinció entre la veritat històrica i la veritat artística, a l'interior de la qual situà la veritat poètica. Considera que les obres d'art i de literatura porten cadascuna d'elles la seva veritat. Justament una de les tasques del crític és discernir aquesta veritat a través de l'exegesi del text, basada en un doble criteri: estètic, i ètic. També és funció del crític analitzar la pertinença d'un text a la tradició genuïna dels pobles, manifestada en els clàssics de tots els temps: Dante, Llull, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Manzoni, Mistral... <br/>Agafant els clàssics medievals com a referent, féu una sèrie d'aportacions a la literatura catalana: revaloritzà la prosa de Verdaguer, estudià Maragall (l'estètica, la crítica i la poesia), divulgà a Catalunya l'obra de Costa i Llobera i Joan Alcover, estudià la narrativa de Ruyra -i en reivindicà la poesia- i assenyalà la importància de Carner en la dignificació del llenguatge urbà. Finalment, amb la consciència de formar part d'una nova generació, exercí un cert mestratge en amics i condeixebles: Riba, Sagarra, Carles Soldevila. <br/>Per avatars de la vida Capdevila optà per divulgar els seus ensenyaments a través de la premsa (La Paraula Cristiana, El Matí...). Interessat en l'expansió de la cultura, publicà manuals (el de correspondència i el de filosofia) i reculls antològics, entre els quals sobresurt l'antologia lírica, on proposa una sèrie de poetes que han passat a formar part del cànon universal. Entre els llibres de crítica i estètica que publicà, destaquen Poetes i crítics, Amics i terra amiga i Estudis i lectures.<br/><br/><br/><br/><br/><br/><br/>La tesis consta de tres volúmenes. Forma la parte central del primer volumen, el estudio del ideario crítico y la poética de Capdevila, y la obra que publicó (Cap. 3-5). Esta parte va precedida de un estudio biográfico y una aproximación a su filosofía (Cap. 1-2), y seguida de la recepción crítica de su obra (Cap. 6). El segundo volumen recoge una antología de textos suyos, hoy poco asequibles. El tercer volumen incluye el episto-lario a Garganta, Riba y Joan Alcover, y la bibliografía.<br/>Josep Maria Capdevila Balançó (Olot 1892 - Banyoles 1972) fue un humanista cristiano que se mantuvo de lleno en el espíritu de la "philosophia perennis". Santo Tomás dio al pensamiento de Capdevila orden y coherencia; Joubert, sentido recapi-tulador; De Sanctis el sistema de trabajo, la seguridad en la percepción y aquella mirada crítica capaz de emular, en la seleccion de obras y autores, el discernimiento efectuado por el tiempo.<br/>A diferencia de Hegel y Benedetto Croce, que circunscriben la estética a la teoría de las artes, Capdevila ve en la estética una filosofía de la belleza, relacionada con los conceptos de verdad y bien. Sigue el pensamiento de Jaume Serra Húnter y de la Escuela de Barcelona, heredera de la escuela catalana del sentido común, abierta al diálogo entre la ciencia y la fe.<br/>En las reflexiones sobre la crítica, Capdevila efectuó una sutil distinción entre la verdad histórica y la verdad artística, en cuyo interior situó la verdad poética. Considera que las obras de arte y de literatura llevan cada una de ellas su verdad, verdad que se puede discernir a través de la exégesis del texto, basada en un doble criterio: estético y ético. Ésta es una de las funciones del crítico. Otra función es analizar los textos en base a la tradición genuína de los pueblos, manifestada en los clásicos de todos los tiempos: Dante, Llull, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Manzoni, Mistral... <br/>Tomando como referencia los clásicos medievales, hizo una serie de aportaciones a la literatura catalana. Revalorizó la prosa de Verdaguer, estudió a Maragall (la estética, la crítica y la poesía), dio a conocer -en Catalunya- la obra de Costa Llobera y Joan Alcover, estudió la narrativa de Ruyra -y reivindicó su poesía-, y se_aló la importancia de Carner en la dignificación del lenguaje urbano. Finalmente, con conciencia de formar parte de una nueva generación, efectuó un cierto maestrazgo en amigos y condiscípulos: Riba, Sagarra, Carles Soldevila.<br/>Por avatares de la vida Capdevila optó por divulgar sus ense_anzas a través de la prensa (La Paraula Cristiana y El Matí). Interesado en la expansión de la cultura, publicó manuales (el de correspondencia y el de filosofía) y colecciones antológicas; en su antología lírica propone una serie de poetas que han pasado a formar parte del canon universal. Entre los libros de crítica y estética, destacan Poetes i crítics, Amics i terra amiga y Estudis i lectures.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier