2024-03-29T11:36:44Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/4591572023-10-18T07:59:36Zcom_10803_120col_10803_145
nam a 5i 4500
Republicanisme
Republicanismo
Republicanism
Iconografia
Iconografía
Iconography
Catalanisme
Catalanismo
Catalanism
La representació iconogràfica dels imaginaris simbòlics: nacionalismes i republicanismes al segle XIX
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2018
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/459157
cr |||||||||||
AAMMDDs2018 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788449073489
Peralta Ruiz, Gemma,
autor
1 recurs en línia (759 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
2017
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
Tesis i dissertacions electròniques
Gabriel, Pere, ,
1945-
supervisor acadèmic
TDX
En aquesta tesi s’analitzen els imaginaris simbòlics a través de la iconografia de premsa durant el darrer terç del segle XIX a Catalunya a través d’una triple vessant: la història política i social, la història de la premsa i la història de l’art. Els imaginaris dels republicanismes i de les relacions entre Catalunya i Espanya són els que aquesta tesi intenta desvetllar.
Les cultures polítiques configuren corpus simbòlics formats per banderes, himnes, monuments i símbols, entre tants d’altres. La codificació d’un imaginari simbòlic compartit és necessària i evident en qualsevol cultura política, i en aquest cas es tracta en els republicanismes i els nacionalismes, posant atenció en la premsa republicana, progressista i popular del segle XIX.
La premsa satírica il·lustrada és el mitjà pel qual veiem quina simbologia s’usava i quin tractament es feia d’elements clau per determinar l’imaginari de cada cultura política: la major o menor presència de l’anticlericalisme, quines commemoracions celebraven, com representaven i jutjaven el moviment obrer i els drets dels treballadors, quins referents ideològics i polítics tenien i reivindicaven o com creien que havien de ser les relacions entre Catalunya i Espanya. El catalanisme és també un element fonamental, treballat amb anterioritat a l’hegemonia d’un catalanisme conservador, en el qual el catalanisme d’esquerres defensà la seva singularitat, els seus referents i mites històrics diferenciats i la llengua.
Periodistes i directors de les publicacions emprades, com Josep Roca i Roca, director de La Campana de Gràcia i de L’Esquella de la Torratxa, i Josep Llunas i Pujals, director de La Tramontana, van esdevenir figures de gran influència política, i són exemples de compromís amb el republicanisme, el moviment obrer, el catalanisme o la llibertat de premsa. També la presència i treball de grans il·lustradors com Josep Lluís Pellicer o Tomàs Padró van fer possible que la premsa satírica il·lustrada barcelonina aconseguís un gran nombre de lectors, influís en les seves opinions, i mantingués la línia de les seves referents europees, sobretot les franceses.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier