2024-03-29T00:22:59Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/44582023-06-09T09:17:13Zcom_10803_120col_10803_138
nam a 5i 4500
Angionesis
Microtubules
Hif-I
Novel mechanistic link between microtubule disruption and inhibition of tumor angiogenesis
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/4458
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
8468910112
Escuin i Borràs, Daniel,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
2004
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
Tesis i dissertacions electròniques
Rosell Costa, Rafael,
supervisor acadèmic
TDX
L'angiogènesis, el desenvolupament de nous vasos sanguinis a partir de vasculatura preexistent, és un procés complex que involucra múltiples productes gènics expressats per diferents tipus cel.lulars, i tots ells contribueixen a una seqüència integrada de fenòmens. L'angiogènesis és necessària per tal de permetre el creixement tumoral més enllà d'una certa mida. La hipòxia, un fenomen inherent en els tumors, és un dels factors principals que desencadena el procés angiogènic. En concordança amb el fet que la hipòxia juga un paper clau en tot el procés, un nombre elevat de gens involucrats en diferents processos de l'angiogènesis, incloent el factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF), responen de manera independent a la hipòxia. El principal mecanisme de resposta dels tumors a nivells reduïts d'oxigen és a través de l'activació del factor induïble per hipòxia-1 (HIF-1). HIF-1 és un heterodímer format per dues subunitats; el factor sensible a la hipòxia HIF-1, i el factor no regulable HIF-1. En presència d'oxigen, HIF-1 és hidroxilat i això permet la seva interacció amb la proteïna supressora de tumors Von Hippel Lindau (VHL) que produirà la seva subseqüent i ràpida degradació a través del proteasoma. En absència d'oxigen, HIF-1 és estabilitzat i és transportat cap al nucli cel.lular on heterodimeritza amb HIF-1, unint-se llavors als llocs de resposta a la hipòxia (HRE) i activant la transcripció de nombrosos gens que juguen un paper fonamental en la supervivència tumoral, l'adaptació metabòlica i l'angiogènesis.<br/>Per tant, el desenvolupament d'agents capaços d'inhibir l'angiogènesis ha esdevingut una important modalitat terapèutica. Fruit dels bons resultats en estudis preclínics, diversos agents antiangiogènics sols o en combinació amb teràpies convencionals estan en fase de desenvolupament clínic. Entre aquests agents trobem el 2-Metoxiestradiol (2ME2), un metabolit natural de l'estradiol, actualment en avaluació clínica com a inhibidor de l'angiogènesis tumoral. Diversos estudis han demostrat que el 2ME2 és una molècula petita, mot ben tolerada i que posseeix activitats antitumorals i antiangiogèniques en diferents models in vivo. In vitro, el 2ME2 és capaç d'unir-se a la tubulina al lloc d'unió a la colchicina i despolimeritzar els microtúbuls en interfase, produint arrest en mitosi i la posterior mort cel.lular en línies cel.lulars tumorals. A més a més, s'ha mostrat l'abilitat de diferents agents amb capacitat per inhibir la funció dels microtúbuls, sobretot d'aquells que s'uneixen al lloc d'unió a la colchicina, per fer desaparèixer ràpidament la vasculatura tumoral. Tot i això, encara que s'han proposat diferents mecanismes d'acció per al 2ME2, el seu mecanisme d'acció encara no està ben definit. La nostra hipòtesi és que el 2ME2 inhibeix l'angiogènesis tumoral mitjançant la inhibició del factor de transcripció HIF-1 un cop ja ha exercit els seus efectes sobre el citoesquelet de microtúbuls. Així doncs, l'objectiu del nostre estudi va ser I) caracteritzar el mecanisme a nivell molecular pel qual el 2ME2 inhibeix el HIF-1 i l'angiogènesis, i II) investigar si hi ha cap relació causa-efecte entre les propietats antiangiogèniques i anti-tubulina del 2ME2. <br/>El nostre treball demostra que el 2ME2 inhibeix l'angiogènesis tumoral mitjançant la inhibició dels nivells proteics del factor HIF-1 així com la seva activitat transcripcional, incloent la transcripció del VEGF, en diverses línies cel.lulars. El 2ME2 no indueix la degradació proteica a través del proteosoma ni tampoc redueix els nivells d'ARNm del HIF-1, sinó que més aviat inhibeix la síntesi proteica de novo. Notablement, hem mostrat que el 2ME2 inhibeix el factor HIF-1 amb posterioritat a la disrupció del citoesquelet de microtúbuls aportant sòlides proves que afavoreixen una relació funcional entre els efectes anti-angiogènics i la disrupció dels microtúbuls. Aquests efectes no són una propietat única del 2ME2 sinó que és compartida per altres agents que actuen sobre els microtúbuls, com ara el taxol i la vincristina, suggerint un mecanisme d'acció semblant per a tots aquests agents. Finalment, la nostra investigació demostra per primera vegada que el 2ME2 inhibeix l'angiogènesis en dosis que són eficaces despolimeritzant els microtúbuls in vivo. Així doncs, el nostre treball aporta la primera demostració d'una associació mecanística entre la disrupció del citoesquelet de microtúbuls i la inhibició de l'angiogènesis a través del factor de transcripció HIF-1 i dóna suport a la hipòtesis que els agents que actuen sobre la tubulina inhibeixen tant el creixement tumoral com la vascularització tumoral amb posterioritat a la disrupció del citoesquelet de microtúbuls. Una caracterització més exhaustiva dels senyals que tenen lloc a nivell molecular entre la disrupció del citoesquelet de microtúbuls i l'angiogènesis mediada pel factor de transcripció HIF-1, molt possiblement doni lloc a la identificació de noves dianes per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier