2024-03-29T07:21:14Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/4046652018-07-05T02:00:24Zcom_10803_1col_10803_398696
nam a 5i 4500
Al·lèrgia alimentària
Alergia a los alimentos
Food allergy
Cacau
Cacao
Cocoa
Immunoglobulina A
Inmunoglobulina A
Immunoglobulin A
Influència d’una dieta rica en cacau sobre el sistema immunitari intestinal de rates sensibilitzades
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2017
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/404665
cr |||||||||||
AAMMDDs2017 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Camps i Bossacoma, Mariona,
autor
1 recurs en línia (267 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Bioquímica i Fisiologia
2017
Universitat de Barcelona. Departament de Bioquímica i Fisiologia
Tesis i dissertacions electròniques
Castell, Margarida,
supervisor acadèmic
Castell, Margarida,
supervisor acadèmic
TDX
L’al·lèrgia alimentària constitueix un problema creixent de salut pública a causa de l’augment de la seva prevalença durant les darreres dècades. Per això, és important disposar de models animals de sensibilització oral que permetin estudiar els mecanismes involucrats i els possibles tractaments.
Estudis prèvies han demostrat que el cacau influeix en els sistema immunitari sistèmic i intestinal, i és capaç de modificar la composició i funcionalitat dels limfòcits i la síntesi d’anticossos sistèmics i intestinals.
En aquest sentit, el principal objectiu de la tesi va ser determinar els efectes i possibles mecanismes induïts per una dieta rica en cacau en un model de sensibilització oral en rata. Així mateix, determinar quins són els components del cacau responsables d’aquests efectes.
Per tal d’assolir aquest propòsit, en primer lloc, es va desenvolupar un model de sensibilització oral usant ovoalbúmina com al·lergogen i toxina colèrica com adjuvant en rates femelles Lewis de tres setmanes d’edat. Seguidament, es va determinar la influència d’una dieta 10% cacau durant quatre setmanes en aquest model de sensibilització oral. Es va observar que la ingesta de cacau evita la síntesi d’anticossos anti-ovoalbúmina. A més, la dieta rica en cacau disminueix la concentració de IgA intestinal a causa de la menor proporció de cèl·lules IgA+ a la làmia pròpia. Pel que fa al teixit limfoide associat a l’intestí, la ingesta de cacau incrementa la proporció de limfòcits TCRγδ+ i NK a ganglis limfàtics mesentèrics, plaques de Peyer i a l’epiteli intestinal i, a més, modifica l’expressió gènica de citocines i altres molècules en ganglis limfàtics mesentèrics i a l’intestí prim. A més, la ingesta de cacau indueix canvis en la microbiota intestinal en aquest model de sensibilització oral en rata.
Per aconseguir la segona part de l’objectiu, és a dir, determinar quin component era responsable de les propietats immunomoduladores del cacau, es varen realitzar dues aproximacions diferents. Per una banda, es van fer dos dissenys experimentals per determinar l’efecte de l’hesperidina, un flavonoide que no es troba en el cacau, en la resposta immunitària en rata. Tot i així, amb les posologies i les immunitzacions estudiades, no varem poder detectar canvis en la producció d’anticossos específics, però si que varem observar modificacions en la composició i funcionalitat dels limfòcits. Així mateix, la ingesta d’una dieta amb un 0,5% d’hesperidina incrementa la concentració d’IgA intestinal en el model de sensibilització oral.
Per altra banda, per tal de determinar si la teobromina, la principal metilxantina del cacau, és la responsable dels seus efectes sobre la microbiota intestinal, la producció d’anticossos i els teixits limfoides, es va comparar els efectes del cacau amb els obtinguts per rates alimentades amb una dieta amb 0,25% de teobromina (la mateixa quantitat que proporciona la dieta amb un 10% de cacau). Amb aquests resultats es va poder concloure que la teobromina afecta a la composició de la microbiota intestinal però no de la mateixa manera que la ingesta de cacau, suggerint així que
altres components del cacau, com els polifenols o la fibra, influeixen sobre els bateris intestinals. Tot i així, la teobromina sembla ser la responsable de l’increment d’àcids grassos i de la reducció de bacteris units a IgA. A més, aquesta metilxantina és el principal component responsable de la disminució d’anticossos i de la majoria de canvis en els teixits limfoides.
En resum, el cacau, degut a la teobromina que conté, evita el desenvolupament d’un model de sensibilització oral en rata i contribueix en la inducció de la tolerància oral. Aquests resultats suggereixen el paper del cacau com un potent nutricèutic per evitar o prevenir al·lèrgies alimentaries.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier