2024-03-28T23:48:32Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/4028252019-09-06T09:55:57Zcom_10803_365col_10803_402194
nam a 5i 4500
Vida
Sociologia
Sociologia clínica
Veus de dones: efectes de la reflexió comprensiva i la construcció de sentit mitjançant el relat de vida en un espai d'interrelació basat en la paraula i l'escolta
[Barcelona] :
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya,
2017
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/402825
cr |||||||||||
AAMMDDs2017 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Bonafont i Castillo, Anna,
autor
1 recurs en línia (327 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Departament de Ciències de la Salut
2017
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. Departament de Ciències de la Salut
Tesis i dissertacions electròniques
Collet, Jordi
(Collet i Sabé)
supervisor acadèmic
Anguera Domenjó, Blanca,
supervisor acadèmic
TDX
Aquesta tesi tracta de la capacitat humana de pensar, simbolitzar, significar i interpretar el món que
ens envolta i posar en paraules les nostres experiències de forma narrada adreçades a una altra
persona. Recordar les nostres vivències de forma reflexiva ens permet copsar i establir ponts entre el
passat i el present i per a projectar-nos cap el futur forma part de la nostra humanitat en tant que ens
permet atorgar sentit a la nostra vida. Les persones estem fetes d’històries. Els relats ens expliquen i
representen a nosaltres mateixos i “mostren” una part de la nostra humanitat als altres ja que
contenen la nostra manera singular de percebre, significar, afrontar els esdeveniments i exercir el
nostre marge de llibertat i d’autonomia personal. Els relats estan embolcallats de les nostres
conviccions, els nostres valors, les nostres emocions. Tal vegada la narració és sempre una relectura i
una reinterpretació del passat a la llum del present.
En la segona meitat de la vida, a mesura que percebem el pas del temps i ens adonem que el temps
viscut és més llarg què el temps que ens queda per viure, ens qüestionem quin és el sentit que ha
tingut la nostra vida passada i futura. Per alguns autors (Erikson, 1985; Fernández Ferman, 2007;
Salvarezza, 2002), aquest qüestionament guarda relació amb un increment de la interioritat davant la
percepció de la pròpia finitud i esdevé una forma pròpia, singular i única de plantejar la transcendència.
Al mateix temps, les pèrdues, reals o simbòliques, que es produeixen durant els processos
d’envelliment, fa que la reminiscència tingui una especial rellevància durant aquesta etapa.
En la pràctica gerontològica, l’enfocament biogràfic, mitjançant els relats, ens permeten una mirada
més global i més comprensiva de la persona singular atès que té en compte el seu recorregut vital.
En el marc d’una relació interpersonal basada en el respecte i la confiança, explicar la pròpia vida va
més enllà d’un valor estrictament descriptiu tant per la persona que narra com per aquella que escolta
donat que mobilitza les subjectivitats implicades en la interacció.
Des fa molts anys, el meu interès acadèmic i professional en el camp de la Gerontologia des d’una
perspectiva subjectivista s’ha centrat en la reminiscència i l’enfocament biogràfic amb la finalitat de
fer una aproximació més comprensiva de la persona. A partir de diferents experiències tant en la
comunitat com en residències, he pogut observar els efectes benèfics que produeixen aquest tipus
d’enfocament, tant en les persones narradores com en els professionals que en tenien cura d’elles.
Així doncs, quan vaig decidir fer la tesi no vaig tenir cap dubte que volia centrar-me en els relats de
vida tot i que el camí que havia de recórrer per a concretar el projecte i el disseny de la recerca encara
havia de ser llarg.
v
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier