2024-03-29T15:26:24Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/4007062017-09-20T09:38:02Zcom_10803_120col_10803_153
nam a 5i 4500
Institució total
Institución total
Total institution
Modernitat tardana
Modernidad tardía
Late modernity
Monarquisme contemporani
Monarquismo contemporáneo
Contemporary monasticism
Truquen a la porta. Un estudi sociològic sobre les transformacions contemporànies d’un monestir
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2017
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/400706
cr |||||||||||
AAMMDDs2017 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788449068317
Clot Garrell, Anna,
autor
1 recurs en línia (272 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia
2016
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia
Tesis i dissertacions electròniques
Estruch i Gibert, Joan,
supervisor acadèmic
Griera i Llonch, Mar,
supervisor acadèmic
TDX
Avui, són diverses les investigacions que han observat com en un context de crisi de les institucions religioses tradicionals a Occident el monaquisme està experimentant un període d’innovacions i d’una popularitat inesperada (Jonveaux i Palmisano, 2016; Jonveaux et al., 2014). El creixement del turisme religiós, espiritual i cultural, l’èxit dels productes monàstics o les reestructuracions de les pròpies comunitats són indicadors d’aquests canvis. Què ens diu, doncs, la pervivència d’un monestir, una institució aparentment arcaica, hermètica, isolada i allunyada del nostre temps marcat pel canvi, el dinamisme i l’efervescència d’allò religiós? La present tesi doctoral examina les transformacions contemporànies d’un monestir femení benedictí en el transcurs de les darreres dues dècades des d’una perspectiva sociològica comprensiva combinant contribucions de la sociologia de la religió, la teoria sociològica clàssica i la teoria sociològica contemporània. Prenent com a estudi de cas un monestir singular en el mapa monàstic català, la investigació s’ha basat en una metodologia qualitativa amb un enfocament etnogràfic. L’estudi empíric a través d’entrevistes, observacions i consulta de material d’arxiu apropa una realitat religiosa força desconeguda i mostra la seva rellevància sociològica per a l’estudi de canvis de la història cultural recent. La tesi en aquest sentit té un doble objectiu. D’una banda, descriure i analitzar les transformacions de la lògica interna i la projecció pública de la institució monàstica a través de les quals ha conservat la seva plausibilitat considerant l’experiència narrada i les pràctiques de les monges i dels hostes així com el context històric, social i eclesial del monestir. D’una altra banda, un segon objectiu ha estat interpretar i discutir aquests canvis en relació amb les condicions macroestructurals del paisatge social, cultural i religiós tardomodern. D’aquesta manera, la recerca copsa com les transformacions del monestir es vehiculen i alhora exemplifiquen qüestions de més llarga envergadura relacionades amb els processos de secularització, pluralització i individualització. Quatre temes han centrat especialment l’atenció i la reflexió sociològica en aquest sentit: les relacions entre individu i col·lectivitat a partir d’un context comunitari basat en uns lligams institucionals estables; les relacions d’autoritat i de poder considerant el vot d’obediència i els mecanismes disciplinaris que són a la base d’una conducta ascètica típicament monàstica; el paper de la tradició en la modernitat considerant l’imperatiu monàstic de la continuïtat i l’anhel d’autenticitat tardomodern; i, finalment, les relacions entre noves i velles formes de religiositat en el debat entorn a la “religió” i “espiritualitat”. La tesi examina, doncs, els factors estructurals, les micro-negociacions i les tensions que conflueixen en el procés mitjançant el qual una institució religiosa tradicionalment “total” (Goffman, 1961) es transforma en el context contemporani a través de refractar més que reflectir les seves característiques distintives. La tesi conclou discutint aquestes transformacions a partir de la proposta conceptual de tres processos interrelacionats que s’anomenen de destotalització, retraditionalització i espiritualització. Els resultats i conclusions d’aquesta investigació il·lustren l’interès del monaquisme com un context estratègic per a l’estudi del dinamisme i la complexitat del fenomen religiós del nostre temps.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier