2024-03-28T11:52:33Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3966032022-12-08T14:38:18Zcom_10803_1col_10803_70
nam a 5i 4500
Tsunamis
Geomorfologia litoral
Coastal geomorphology
Illes Balears
Baleares
Balearic Islands
Blocs de tempesta i tsunami a les costes rocoses de les Illes Balears: anàlisi geomorfològica i morfomètrica
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2016
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/396603
cr |||||||||||
AAMMDDs2016 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Roig i Munar, Francesc Xavier,
autor
1 recurs en línia (303 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Geodinàmica i Geofísica
2016
Universitat de Barcelona. Departament de Geodinàmica i Geofísica
Tesis i dissertacions electròniques
Vilaplana, Joan Manuel,
supervisor acadèmic
Rodríguez-Perea, Antonio,
supervisor acadèmic
TDX
Un tsunami és un seguit d'onades al mar causades per una ona de gran període T (entre 5 i 60 minuts) i de longitud d’ona L molt llarga (fins a 800 km). A alta mar tenen una altura d'ona H molt baixa (difícilment més de 3 m), de manera que es tracta d'ones extremadament planes i difícilment apreciables en alta mar. L’aproximació d’aquestes ones de tsunami a les costes someres dona un procés d'augment d’alçada de l'onada. Aquest efecte fa créixer l'altura dels tsunamis dels no més de 3 metres a alta mar fins a més de 25 m al costat de la costa, mentrestant, la velocitat de l'onada va disminuint. Un cop aquest tsunami contacta amb la costa es donen uns fenòmens de caire geomorfològic a les costes rocoses, consistents en registres sedimentaris de deposició de blocs que presenten un patró característic, les orientacions i les imbricacions. Fins a dia d’avui destriar blocs de tsunamis de blocs de tempesta ha estat un tema força debatut, i fins i tot contradictori, tot i que sembla que ens els darrers quatre anys s’han establert certs patrons de deposició comuns de blocs a la mediterrània, no existint un treball exhaustiu a la costa del mediterrani occidental com és Catalunya, Balears i la resta de l’estat.
Aquesta tesi doctoral s'emmarca dins l’àmbit de recerca de la geologia i geomorfologia litoral, i té per objectiu relacionar la presencia de blocs de grans dimensions a les costes rocoses de les illes Balears amb les fonts tsunamítiques conegudes al Mediterrani occidental. El treball parteix de la hipòtesis que molts dels blocs ubicats sobre les costes rocoses de les illes, i amb unes característiques geomorfològiques concretes, corresponen a dipòsits de tsunami, tot i que l’ample mostreig permet l’estudi simultani de fenòmens de tempesta i tsunami. Per l’estudi s’han identificat 50 àrees de mostreig, i amb la finalitat d’establir escenaris de deposició de blocs s’han caracteritzat geològica i geomorfològicament cadascuna de les àrees d’estudi, mitjançant cartografia i recollida de dades morfològiques. S’han pres mesures morfomètriques dels blocs i a aquests se’ls ha aplicat una triangulació per tenir un volum més real. Dels blocs s’han pres dades d’imbricació i orientació, fets determinants a l’hora de destriar blocs de tempesta i blocs de tsunami.
Així mateix s’han establert 6 perfils tipus de costa que permeten relacionar dades morfomètriques i d’onatge. A cada àrea s’han aplicat un conjunt d’equacions que permeten establir, baix tres escenaris inicials d’arrabassament dels blocs; blocs submergits, blocs aïllats i blocs delimitats per juntes, les columnes d’aigua necessàries pel seu trasllat i deposició al llarg de la costa rocosa. D’aquestes àrees s’han identificat
8 sectors representatius al conjunt balear i s’han relacionat les dades morfomètriques de blocs, el tipus de perfil, l’onatge i les orientacions i imbricacions amb els resultats de les equacions aplicades i amb les fonts tsunamítiques provinents del N d’Àfrica, donant com a resultat una bona correlació entre trajectòries de tsunamis i morfometria de blocs.
Els resultats més evidents són aquelles àrees ubicades sobre penya-segats verticals amb presència de grans blocs imbricats i amb morfologies de cordons on no hi arriben els onatges de tempesta, configurant-se com a àrees eminentment tsunamítiques i on les orientacions dominants indiquen el N d’Àfrica. La resta d’àrees, tot i que el seu perfil litoral pot ser afectat per les onades de tempesta, poden ser denominades mixtes, tot i que la morfometria de blocs i les distàncies dels cordons en relació a la cornisa de cada penya-segat invaliden en un alt grau les tempestes. La tesi doctoral conclou que l’anàlisi morfològica de la costa i l’anàlisi de la morfometria de blocs són un bon indicador, juntament amb l’aplicació de les equacions matemàtiques i la correlació de fonts tsunamítiques per destriar blocs de tempesta de tsunami. Les datacions realitzades sobre blocs a les diferents localitats han permès establir una cronologia d’episodis correlacionables amb tsunamis i terratrèmols enregistrats documentalment, tots ells ocorreguts en un període històric que es situa entre el segles XVII i XIX. La majoria de datacions de les localitats mesurades tenen poca dispersió i s’agrupen en una franja d’edat situada entre els anys 1700 i el 1850.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier