2024-03-29T15:13:48Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3961852017-08-30T14:29:22Zcom_10803_120col_10803_137
nam a 5i 4500
Espondiliolistesi
Espondiliolistesis
Spondylolisthesis
Mielomeningocele
Myelomeningocele
Parametres raqhuipelvians
Parametros raquipelvianos
Spinopelvic parameters
L'espondilolistesi en el mielomeningocele: estudi de prevalença i factors determinants
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2016
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/396185
cr |||||||||||
AAMMDDs2016 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788449066214
Toneu i Domínguez, Natàlia,
autor
1 recurs en línia (170 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia
2016
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia
Tesis i dissertacions electròniques
Cuxart Fina, Ampar,
supervisor acadèmic
Armengol Carrasco, Manuel,
supervisor acadèmic
TDX
L'espondilolistesi en el mielomeningocele (MMC) ha estat poc estudiada. La bibliografia només recull un article, al Journal of Pediatrics Orthopaedics l'any 1994 de Stanitski, que mostra una prevalença d'espondilolistesi (SPL) similar a la població general. Es creu que el defecte de l’arc posterior en el MMC proporciona les condicions necessàries pel desenvolupament de l’espondilolistesi amb una freqüència superior a la població general. Per aquest motiu es planteja un estudi que constati la seva prevalença i els factors que la predisposen en la població amb MMC de la Unitat d’Espina Bífida de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
METODOLOGIA: Es tracta d’un estudi observacional transversal de 195 pacients amb MMC. S'exclouen altres tipus de disrafisme, els menors de 10 anys, els que no disposin de Rx adequada per valorar els paràmetres raquipelvians, els que tenen escoliosi severa que no permet la valoració de la zona i els intervinguts de raquis. Es valora la incidència pelviana (PI), el pendent sacre (SS), la lordosi lumbar (LL) i la inclinació pelviana (PT) juntament a les ratios derivades i variables clíniques extretes de qüestionari de recollida com ara són: sexe, nivell de raquisquisi, lesió neurològica sobreafegida, flexe de maluc, flexe de genoll, escoliosi, escala de Hoffer, nivell funcional i marxa.
RESULTATS: es van analitzar 195 subjeces afectes de MMC amb una distribució per sexes de 55% homes i 45% dones, i una mitjana d'edat de 27,7 anys (10-61). El 87,2% de la mostra presentaven hidrocefàlia, sent derivada en el 82% dels casos. El 19,48% dels pacients presenten una lesió neurològica associada, sent la patologia més freqüentment recollida la siringomièlia. Referent a la marxa, el 69,8% eren deambulants comunitaris mentre que el 30,2% es desplaçaven en cadira de rodes. La mitjana d'adquisició de la marxa va ser de 33 mesos (12-144); la pèrdua de nivell funcional es constata en el 28,96%. El 78% dels pacients tenen el nivell de raquisquisi a L3L4L5. La prevalença d'espondilolistesi en el mielomenigocele és del 20%, sent significativament diferent de la població general (p<0,001), en el 100% dels casos es localitza a L5S1 i és de baix grau. La mitjana de lliscament d’SPL és de 17,8% +/-6. A les variables clíniques només es constata significació estadística amb la variable marxa (p=0.030). Les mitjanes dels paràmetres raquipelvians són PI 63,92º+/-19,8º, PT (sedestació; bipedestació) 33+/-30; 52+/-17, SS (sedestació; bipedestació) 33+/-30; 10+/-18, LL (sedestació; bipedestació) 37+/-15,5; 59+/-20. Existeix significació estadística de LL amb SPL (p=0.013) i una tendència a la significació estadística de SS amb SPL (p=0,056). Analitzant el grup que camina, s'evidencia que els valors de LL i SS són significativament superiors (p=0,001 i p=0,003) en els subjectes amb SPL.
CONCLUSIONS: la prevalença d'espondilolistesi és del 20% en la població de
mielomeningoceles estudiada i es relaciona amb la capacitat de marxa i un augment de la lordosi lumbar (LL) i el pendent sacre (SS).
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier