2024-03-29T01:59:52Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/38682017-08-31T19:52:21Zcom_10803_120col_10803_130
nam a 5i 4500
Contaminació
Llacs d'alta muntanya
Peix
Contaminants Orgànics Persistents en Peixos de Llacs Alpins i Àrtics
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/3868
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
8468866768
Vives Rubio, Ingrid,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia
2004
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia
Tesis i dissertacions electròniques
Grimalt Obrador, Joan,
supervisor acadèmic
Marcos Dauder, Ricardo,
supervisor acadèmic
TDX
Els compostos orgànics persistents (COPs) són contaminants ambientals globals. Molts d'ells foren sintetitzats per a salvar catàstrofes agrícoles i humanes i avançar tecnològicament, però posteriorment es descobrí que són compostos tòxics, estables, bioacumulables i que es poden transferir per via atmosfèrica a les zones més remotes del planeta degut a la seva volatilitat parcial. Aquesta última propietat físico-química els ha permès quedar retinguts en zones fredes del planeta com els llacs d'alta muntanya i conseqüentment afectar aquests ecosistemes remots. L'estudi dut a terme en aquesta memòria de tesi amplia el coneixement de l'impacte dels COPs en els llacs alpins d'Europa i àrtics de Grenlàndia mitjançant l'anàlisi de diversos teixits de les truites i dels organismes de la cadena tròfica. Les concentracions dels compostos organoclorats com els PCBs i els DDTs es troben dins el mateix ordre de magnitud que les observades en altres organismes d'aigües dolces. L'edat del peix i l'altitud del llac donen lloc a dos efectes independents d'increment de l'acumulació dels compostos organoclorats dins de l'organisme. Aquesta tesi també mostra l'efecte de biomagnificació dels compostos organoclorats en la cadena tròfica d'aquests ecosistemes remots. D'altra banda, s'ha trobat que el metabolisme dels PAHs té com a conseqüència una uniformitat de concentracions en els peixos d'arreu que no respon a la variabilitat geogràfica d'entrades atmosfèriques d'aquests compostos. Addicionalment, es descriu per primera vegada la detecció de polibromodifenil éters, que són retardants de flama de síntesi més recent, en teixits biològics d'organismes de llacs d'alta muntanya, tot confirmant la capacitat d'aquestes noves substàncies químiques per a tenir un comportament ambiental similar als PCBs. Tots aquests resultats esmentats es presenten en forma d'articles científics que estan publicats o en tràmits de publicació.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier