2024-03-29T06:40:29Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3828132017-08-29T15:31:49Zcom_10803_120col_10803_155
nam a 5i 4500
Pere Jou
Escultura
Sculpture
L'escultor Pere Jou (1891-1964). Biografia artística i catàleg raonat
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2016
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/382813
cr |||||||||||
AAMMDDs2016 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788449063077
Domènech Vives, Ignasi,
autor
1 recurs en línia (378 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia
2016
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia
Tesis i dissertacions electròniques
Bassegoda i Hugas, Bonaventura,
supervisor acadèmic
TDX
La tesi estudia la figura de l'escultor Pere Jou, des del seu període de formació en l'Ateneu Obrer de Gracia, on va tenir de professor a Pablo Gargallo i l'Escola d'Oficis Artístics i Belles arts de Barcelona (1903-1912) fins a la realització de les seves últimes obres en 1963.
L'obra de Jou es caracteritza per abordar diferents àmbits del treball escultòric com l'escultura aplicada a l'arquitectura, l'escultura religiosa, el retrat o la figura femenina. A nivell tècnic cal destacar l'ús de la talla directa de la pedra i de la fusta, encara que al llarg de la seva trajectòria també va executar obres amb materials per a la seriació com el bronze o la barbotina.
L'escultor va iniciar la seva tasca professional l'any 1915, en les obres d'ornamentació del conjunt arquitectònic del Maricel a Sitges, tasca que va finalitzar l'any 1920. Des dels inicis de la seva obra podem comprovar com l'escultor no es va unir als cànons formals de l'escultura Nouecentista catalana, liderada per les figures d'Enric Casanovas i Josep Clarà. Jou va estar més prop de les propostes formals i conceptuals sorgides dels escultors que s'han agrupat en la Generació de 1917. Aquests escultors com Joan Rebull, Apel·els Fenosa, Josep Viladomat i Josep Granyer, malgrat no tenir un estil homogeni, van tenir com a denominador comú un distanciament dels postulats del Noucentisme idealista.
A principis de la dècada de 1920 Pere Jou, com a molts altres escultors de la seva generació, va participar en la renovació del llenguatge de l'escultura religiosa iniciat pel moviment de renovació litúrgica dirigit pels Amics de l’Art Litúrgic. Mitjançant l'organització d'exposicions i les seves publicacions, aquesta associació va introduir un important canvi de mentalitat en l'elaboració d'un llenguatge de l'art sacre modern, allunyat de les produccions del moment, basades en un art historicista i emotiu. Les estètica sorgida d'aquest moviment de modernització de l'art sacre van seguir vigents al llarg dels anys posteriors a la Geurra Civil espanyola.
L'escultor va formar part de l’ Asociació d’Escultors Catalans, fundada l'any 1927, amb la voluntat de donar major visibilitat a les seves obres dins del panorama artístic català en el qual la pintura tenia un major protagonisme. Va participar en diverses exposicions col·lectives, des dels seus anys de formació i va presentar les seves obres en tres exposicions individuals: en 1931, 1942 i 1951, les tres a Barcelona.
El treball està format per diferents parts en les quals es desenvolupa la seva biografia artística, l'anàlisi de la seva obra des del punt de vista tècnic i formal, els diferents registres de la seva escultura: el retrat, l'obra aplicada a l'arquitectura, l'escultura religiosa, la figura femenina, l'art funerari i les seves restauracions i restitucions d'escultures. Finalment es desenvolupa el catàleg raonat de tota la seva producció.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier