2024-03-28T11:55:26Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/37722023-06-09T09:40:49Zcom_10803_120col_10803_129
nam a 5i 4500
Imprinting
Síndrome d'Angelman
Síndrome de Prader-Willi
Estudi del gen UBE3A en la Síndrome d'Angelman i del centre d'impressió en les Síndromes de Prader-Willi i d'Angelman
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/3772
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
8468979562
Camprubí Sánchez, Cristina,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia
2005
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia
Tesis i dissertacions electròniques
Guitart i Feliubadaló, Miriam,
supervisor acadèmic
Coll, M. D.
(María Dolores)
supervisor acadèmic
TDX
Les síndromes de Prader-Willi (SPW) i d'Angelman (SA) són causades per diferents anomalies genètiques que afecten la regió 15q11-q13 regulada per impressió genètica. La manca d'expressió de gens paterns causa la SPW i anomalies que afecten la còpia materna del gen UBE3A causa la SA. El 70-75% del casos SPW i SA s'originen per delecions de la regió cromosòmica 15q11-q13 en el cromosoma patern o matern respectivament. Un 20-25% dels casos SPW són deguts a disomies uniparentals (DUP) maternes i el 2-5% dels casos SA són causats per DUP paternes. Entre l'1 i el 5% dels casos són causats per un defecte en la impressió (DI) en ambdues síndromes. En la SA la segona causa més freqüent (10-15%) són mutacions puntuals en el gen UBE3A i un percentatge de casos similar a l'anterior presenten una clínica consistent de la SA però es desconeix la causa genètica. Les delecions i DUP tenen un risc de recurrència molt baix. Aproximadament el 85% del casos de DI no presenten delecions ni anomalies en la seqüència del centre regulador de la impressió genètica (CI) i són considerats errors epigenètics amb un risc de recurrència molt baix. En el 15% restant el DI és originat per una deleció en el CI que pot ser familiar comportant un risc del 50% o bé pot ser de novo.<br/>L'objectiu principal de la present tesi doctoral va ser millorar les tècniques diagnòstiques de la SPW i la SA i aprofundir en la etiologia d'ambdues síndromes. Per tal d'assolir aquest objectiu es va realitzar la posta a punt de la tècnica M-PCR, per analitzar el patró de metilació del CI que permet el diagnòstic de les síndromes quan la causa és una deleció de la regió 15q11-q13, o una DUP o un DI. Tanmateix s'ha analitzat la seqüència del gen UBE3A en 30 pacients SA amb patró de metilació normal i clínica consistent, i s'ha realitzat l'estudi del CI en els casos SPW i SA amb un DI. Com resultat d'aquests estudis s'han identificat cinc mutacions en el gen UBE3A i una deleció de novo en el centre d'impressió en un pacient SPW. De les cinc mutacions en el gen UBE3A tres han estat de novo i dues familiars. A més d'aquestes cinc mutacions tres no havien estat descrites amb anterioritat. En la resta de pacients amb DI s'ha descartat la presència de deleció i de mutacions puntuals pel que el defecte d'impressió ha estat causat per un error epigenètic.<br/>Aquests resultats ens han permès l'assessorament genètic als familiars de risc i oferir un diagnòstic prenatal així com valorar les correlacions fenotip-genotip en la SPW i SA.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier