2024-03-28T21:27:11Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3759042018-04-19T07:22:33Zcom_10803_381col_10803_385
nam a 5i 4500
Crisi de Salinitat Messiniana, Pliocè, Lago Mare, Complex Carbonàtic Terminal, Mediterrània occidental
Crisis de Salinidad Messiniense, Plioceno, Lago Mare, Complejo Carbonatico Terminal, Mediterráneo Occidental
Messinian Salinity Crisis, Pliocene, Lago Mare, Terminal Carbonate Complex, Western Mediterranean
El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa de Mallorca. Relacions amb la crisi de salinitat de la Mediterrània
:
Universitat de les Illes Balears,
2016
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/375904
cr |||||||||||
AAMMDDs2016 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Mas Gornals, Guillem,
autor
1 recurs en línia (534 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terra
2016
Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terra
Tesis i dissertacions electròniques
Fornós Astó, Joan J.,
supervisor acadèmic
TDX
Introducció
La Crisi de Salinitat Messiniana (MSC) constitueix un esdeveniment excepcional que va tenir lloc a la Mediterrània ara fa entre 5.97-5.33 Ma i que es va caracteritzar principalment per un important aïllament de l’oceà Atlàntic, a conseqüència del que es van depositar gran quantitats d’evaporites (sals i guixos) als fons marins i es va produir una important erosió de les zones marginals, indicant que s’hauria pogut produir un descens del nivell de la Mediterrània de fins a 1000-1500 m sota l’actual nivell del mar.
La MSC representa un esdeveniment de notable interès per il•lustrar canvis ambientals excepcionals, tractant-se d'un episodi que no té parangó en la història de la Terra i del qual no es disposen d'exemples similars en l'actualitat. La incògnita sobre la naturalesa de la major part de les evaporites i superfícies d'erosió de la Mediterrània encara resta per resoldre, constituint un repte i objecte de debat vigents per a la comunitat científica actual.
Contingut de la investigació
L’objectiu principal de la present tesi doctoral és establir quins trets van caracteritzar la sedimentació durant la transició Miocè-Pliocè i la posterior transgressió del Pliocè a l’illa de Mallorca per posteriorment definir com es relaciona aquest registre amb diferents models de MSC proposats pel conjunt de la Mediterrània.
El registre de la MSC conservat a l’illa de Mallorca resulta especialment adequat per poder analitzar possibles escenaris, tenint en compte que el promontori Balear, a diferència d'altres conques de la Mediterrània, s’ha mantingut relativament estable en termes de moviments verticals, des del Miocè superior.
Per a això, s'ha procedit a l'anàlisi estratigràfica d’un total de 100 afloraments i sondatges, molts d’ells totalment inèdits o poc estudiats fins ara, corresponents a les principals conques neògenes de l’illa de Mallorca. Així, les principals discontinuïtats, la geometria estratigràfica i els canvis de fàcies han estat caracteritzats en termes de majors superfícies d'erosió, correlacions laterals i organització vertical de fàcies, amb vistes a la reconstrucció de possibles escenaris.
Conclusió
Els resultats indiquen que a l’illa de Mallorca el desenvolupament de la MSC es més proper i coherent amb els models que defensen que la principal fase de dessecació es va produir desprès de la deposició de l’evaporita marginal i del Complex Carbonàtic Terminal.
Segons aquests models, haurien existit dos episodis evaporítics. Durant el primer episodi (5,97-5,94 Ma) s’hauria produït una baixada del nivell de la Mediterrània de poc calat que hauria provocat la deposició de una unitat detrítica en els marges i dels guixos del depocentre de la conca de Palma. Entre els dos episodis evaporítics s’hauria produït una breu restitució del nivell del mar (5,94-5,77 Ma) que hauria provocat l’última deposició de carbonats a les zones marginals i fàcies Lago Mare. El segon episodi (5,77-5,33 Ma) correspondria a la principal davallada del nivell de la mar (1500-2000 m) que hauria provocat la deposició de les evaporites abissals de la Mediterrània i l’erosió (MES) dels depòsits marginals depositats durant el primer episodi o abans de la crisi.
Complementàriament, l’anàlisi de la fauna insular messiniana-pliocena de les Illes Balears juntament amb les dades geoestructurals disponibles, ens permeten derivar conclusions sobre la magnitud de la dessecació mínima necessària per a que es pogués fer efectiva la colonització del promontori Balear per noves faunes terrestres-continentals a finals del Messinià. Un mínim de 1.000-1.200 m de reducció del nivell del mar Mediterrani s'hauria d'haver assolit per permetre la colonització de la fauna terrestre de les Illes Balears durant el màxim de la MSC, fet que constitueix clarament una nova i sòlida evidència a favor del paradigma o model de conca profunda dessecada a la Mediterrània durant la crisi.
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier