2024-03-29T13:09:17Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3492162024-03-15T10:58:09Zcom_10803_236col_10803_690280
nam a 5i 4500
Rus
Competència lingüística escrita
L'Adquisició del rus com a llengua estrangera en un context d'instrucció formal a l'aula: complexitat, correcció i fluïdesa i ús del cas en la producció escrita
[Barcelona] :
Universitat Pompeu Fabra,
2016
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/349216
cr |||||||||||
AAMMDDs2016 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Denissenko Denissenko, Anna,
autor
Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge,
degree
1 recurs en línia (322 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
2016
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge
Tesis i dissertacions electròniques
Pérez Vidal, Carmen,
supervisor acadèmic
Evnitskaya, Natalia,
supervisor acadèmic
TDX
L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la
competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per
part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en
context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de
cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a
nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A
tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest –
posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i
alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades
obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup
de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació
amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita.
L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per
part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les
àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg
d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i
transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de
proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment.
Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat
que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a
partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat
amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la
mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat
que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el
G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora
significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del
total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per
oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de
Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització
del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4
mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en
les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la
complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al
cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la
quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció.
En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés
en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar
x
per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria
solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un
país de parla russa.
f
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier