2024-03-29T08:57:50Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3472162017-09-13T18:08:46Zcom_10803_339col_10803_353
nam a 5i 4500
Physical Activity
Personal Monitoring
COPD
Risk Assessment
Measure and effects of physical activity in patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD)
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull,
2016
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/347216
cr |||||||||||
AAMMDDs2016 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
Donaire Gonzalez, David,
autor
1 recurs en línia (118 pàgines)
Tesi per compendi de publicacions
Tesi
Doctorat
Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
2015
Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Tesis i dissertacions electròniques
García Aymerich, Judith,,
supervisor acadèmic
Guerra Balic, Myriam,,
supervisor acadèmic
TDX
Antecedents: La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és una de les principals causes de mortalitat i discapacitat a nivell mundial. L'activitat física és un dels pocs factors modificables que desacceleren l'evolució de la MPOC. No obstant, la dosi i les característiques de l'activitat física responsables de la desacceleració són encara desconegudes. En conseqüència, els objectius d'aquesta tesi són avançar i perfeccionar la metodologia i els instruments per avaluar l'activitat física realitzada pels malalts amb MPOC, aprofundir en el coneixement sobre les característiques i els patrons de la seva activitat física i determinar quines característiques de l'activitat física milloren el pronòstic dels malalts amb MPOC. Mètodes: Han participat 177 individus amb MPOC estable seleccionats de 8 hospitals a Espanya (94% homes, edat mitjana±DE 71±8 anys, volum expiratori forçat en 1 s 52±16% i índex de massa corporal 29±5 kg·m-2). L'activitat física va ser mesurada per un acceleròmetre (SenseWear® Pro2 Armband) i per un qüestionari (Yale Physical Activity Survey, YPAS). Les variables sociodemogràfiques (edat, sexe, estat civil, nivell educatiu, nivell socioeconòmic, situació laboral i hàbit tabàquic) i les variables clíniques (limitació al flux d'aire, hiperinsuflació pulmonar, díspnea, intercanvi de gasos, inflamació sistèmica i local, composició corporal, comorbiditats, qualitat de vida i capacitat d'exercici), es van obtenir utilitzant instruments validats i seguint les normes internacionals. La informació sobre l'evolució de la malaltia (els ingressos hospitalaris i la mortalitat) es va obtenir dels registres dels governs. Resultats: (Objectiu 1) El YPAS és una eina vàlida per a la detecció precoç de la inactivitat dels individus amb MPOC [àrea sota la corba ROC (95% IC) = 0.71 (0,63-0,79)]. (Objectiu 2) El 97% dels individus amb MPOC són capaços de realitzar episodis de 10 minuts d'activitat física moderada-vigorosa. Més del 50% dels individus amb MPOC compleixen amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut sobre l'activitat física per a la gent gran. La quantitat d'activitat física, la proporció d'aquesta activitat realitzada en episodis de 10 minuts i la freqüència d'aquests episodis va disminuir amb l'augment de la gravetat de la MPOC. (Objectiu 3) La quantitat i la intensitat de l'activitat física són determinants independents de l'evolució de la MPOC. El risc d'hospitalització per MPOC és un 20% menor per cada 1000 passos diaris addicionals realitzats en baixa intensitat. No obstant, una major quantitat de passos diaris a una alta intensitat mitjana no influeix en el risc d'hospitalització per MPOC (HR = 1.01; p = 0,919). Conclusions: El YPAS és una eina vàlida per a la detecció precoç dels individus amb MPOC físicament inactius. Els pacients amb MPOC greu i molt greu realitzen menys episodis i quantitat d'activitat física, i tenen menor la ràtio entre episodis i quantitat que en aquells en estat lleu i moderat. Una major quantitat d'activitat física de baixa intensitat redueix el risc d'hospitalització per MPOC.
u71
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier