2024-03-29T06:57:57Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/3290082017-08-29T20:59:43Zcom_10803_1col_10803_12
nam a 5i 4500
Fongs patògens
Hongos patógenos
Pathogenic fungi
Malalties de la vinya
Enfermedades de la vid
Grapes Diseases
Control de plagues
Control de plagas
Control of pests
Epidemiologia
Epidemiología
Epidemiology
Biologia i epidemiologia de fongs patògens de la fusta de la vinya i noves perspectives en el seu control = Biology and epidemiology of grapevine trunk pathogenic fungi and new perspectives on their control
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2015
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/329008
cr |||||||||||
AAMMDDs2015 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Elena Jiménez, Georgina,
autor
1 recurs en línia (265 pàgines)
Tesi realitzada al Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) - Centre de Cabrils
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal
2015
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal
Tesis i dissertacions electròniques
Luque i Font, Jordi,
supervisor acadèmic
Trillas Gay, M. Isabel,
supervisor acadèmic
TDX
En les últimes dècades, les malalties de la fusta de la vinya han estat motiu d’una preocupació creixent, paral·lela a l’augment de la seva incidència arreu del món. En aquest context, l’objectiu global d’aquesta tesi ha estat el d’ampliar el coneixement de la biologia i l’epidemiologia d’aquestes malalties, així com el de valorar l’aplicació d’aquests nous coneixements en seu el control. Diferents espècies de fongs de la família Botryosphaeriaceae -entre elles, Diplodia seriata-, Eutypa lata i Phaeomoniella chlamydospora són alguns dels fongs patògens més importants.
En un primer estudi es van caracteritzar 83 soques de D. seriata, des del punt de vista molecular, fenotípic -basat en la morfologia dels conidis, el creixement miceliar i la compatibilitat vegetativa i sexual- i patogènic. L’estudi molecular va mostrar un polimorfisme del 88 % entre les soques, que es van classificar en dos grups genètics diferenciats. La resta d’estudis realitzats no van ser congruents amb l’agrupació genètica establerta i es va posar de manifest una gran variabilitat intraespecífica a D. seriata. Malgrat això, es va confirmar el caràcter patogènic d’aquesta espècie.
Per a millorar algunes tècniques de treball amb els tres patògens citats anteriorment, es va determinar el rang de concentració d’espores òptim per a realitzar inoculacions artificials en sarments de vinya. Per a obtenir percentatges d’infecció d’entre 50 i 70 % van ser necessaris de 100 a 1000 conidis de D. seriata per ferida inoculada, de 100 a 2000 conidis de P. chlamydospora i de 100 a 500 ascòspores d’E. lata.
Es va estudiar l’alliberament de conidis de D. seriata en les restes de poda de la vinya. Es va observar la reducció progressiva de l’inòcul, amb disminucions significatives en el nombre de picnidis amb conidis, el nombre de conidis per picnidi i el seu percentatge de germinació . Tot i això, tres anys i mig després de la poda encara es detectaven conidis amb capacitat germinativa, fet indicatiu d’una gran persistència de la font d’inòcul.
Es va determinar la micoflora d’infeccions naturals de les ferides de poda de la vinya. Els fongs més freqüents van ser, en ordre decreixent, D. seriata, P. chlamydospora i Cryptovalsa ampelina. En conjunt, les infeccions van ser més freqüents després de la poda d’hivern, en comparació amb la poda primerenca, a la tardor. La pluja acumulada després de la poda i les temperatures registrades durant aquest període van correlacionar positivament amb els percentatges d’infecció observats.
La susceptibilitat de les ferides de poda a D. seriata i P. chlamydospora va disminuir a mesura que augmentava el temps entre la poda i la infecció. Les ferides van restar més temps susceptibles a la infecció de D. seriata després d’una poda a l’hivern. La longitud de l’entrenús podat no va semblar interferir en la colonització del sarment de D. seriata; en canvi, va dificultar la de P. chlamydospora.
Finalment, es va estudiar l’efecte del tractament de termoteràpia amb aigua calenta sobre la viabilitat de vuit espècies de Botryosphaeriaceae.
En un primer assaig in vitro, es va avaluar la supervivència i el creixement del miceli després de sotmetre els fongs a diverses combinacions de temps i temperatura en un bany d’aigua calenta. En un segon assaig in planta, els fongs, prèviament inoculats en sarments de vinya, es van sotmetre a un rang de 50-53 °C durant 30 minuts i se’n va determinar la supervivència. En l’assaig in vitro, D. seriata, Spencermartinsia viticola, Neofusicoccum luteum i N. parvum van ser les espècies més sensibles, i N. vitifusiforme i Lasiodiplodia theobromae, les més tolerants. En l’assaig in planta, totes les espècies van ser controlades a 51 °C, quedant demostrada l’eficàcia d’aquesta tècnica i la seva potencialitat per a ser usada en el procés de producció de planta al viver.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier