2024-03-28T09:49:13Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/321252017-09-25T09:55:38Zcom_10803_120col_10803_129
nam a 5i 4500
Hibridació genòmica comparada
Crioperservació
Diagnòstic genètic preimplantacional
Hibridació Genòmica Comparada ràpida: aplicació al Diagnòstic Genètic Preimplantacional
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/32125
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788469421574
Rius Mas, Mariona,
autor
1 recurs en línia (170 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia
2010
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia
Tesis i dissertacions electròniques
Navarro i Ferreté, Joaquima,
supervisor acadèmic
Benet i Català, Jordi,
supervisor acadèmic
Oliver Bonet, Maria,
supervisor acadèmic
TDX
El diagnòstic genètic preimplantaional (PGD) permet seleccionar, dins un programa de fecundació in vitro (FIV), embrions lliures d’alteracions cromosòmiques per a la transferència a l’úter matern. Actualment, la tècnica més freqüentment utilitzada per a aquesta finalitat és la hibridació in situ fluorescent (FISH), que tan sols permet analitzar de manera rutinària nou dels 24 tipus diferents de cromosomes existents. Una tècnica alternativa menys emprada és la hibridació genòmica comparada (CGH), que permet una anàlisi citogenètica completa de tot el cariotip. Aquesta metodologia, però, requereix un temps major que la duració del cicle de FIV per obtenir els resultats, de manera que els embrions analitzats s’han de criopreservar i transferir en un altre cicle addicional.
L’objectiu d’aquest treball ha estat desenvolupar i aplicar una metodologia de CGH ràpida en què el temps d’hibridació s’ha reduït de 72 hores a 12 hores, de manera que no sigui necessària la criopreservació.
Per a la seva posada a punt, s’han analitzat 32 fibroblasts aïllats de línies cel·lulars establertes (Coriel) amb alteracions cromosòmiques conegudes, el resultat de CGH ràpida dels quals ha confirmat en tots els casos la presència d’aquestes alteracions.
Un cop desenvolupat el protocol de CGH ràpida, s’ha adaptat i validat per a l’anàlisi de blastòmers, emprant embrions descartats de casos de PGD mitjançant FISH amb nou sondes per als cromosomes 13, 15, 16, 17, 18, 21, 22, X i Y (FISH-9-cr). Aquesta anàlisi ha posat de manifest que les discordances entre els resultats de la CGH ràpida i els de la FISH-9-cr són degudes principalment a l’existència de mosaïcisme, però també a errors de la FISH.
La CGH ràpida també s’ha utilitzat per fer l’anàlisi de 22 embrions de pacients amb edat materna avançada descartats del PGD amb FISH-9-cr. Aquest estudi ha revelat la presència d’aneuploïdies (el 38,5% de les quals no s’haurien detectat mitjançant la FISH) i d’alteracions estructurals (en el 31,8% dels embrions), així com de mosaïcisme (en el 77,3% dels embrions) en els diferents blastòmers analitzats.
Un cop demostrada la seva fiabilitat, la tècnica s’ha aplicat clínicament per al cribatge d’aneuploïdies en dos casos d’edat materna avançada, dos casos d’avortaments de repetició i un cas de fallades repetides d’implantació, en els quals s’ha obtingut una taxa d’implantació dels embrions transferits del 60%.
Prèvia comprovació que la CGH ràpida era capaç de detectar desequilibris parcials de cromosomes amb un límit de resolució de 10-20Mb, aquesta metodologia s’ha aplicat en el PGD de portadors de translocacions cromosòmiques Robertsonianes (tres casos, quatre cicles de FIV-PGD), recíproques (dos casos, tres cicles de FIV-PGD) i un cas d’una doble translocació (tres cicles de FIV-PGD), en els quals s’ha obtingut un elevat èxit de diagnòstic i dos embarassos. En aquests casos, la CGH ràpida permet estudiar la segregació dels cromosomes implicats en la reorganització, alhora que la resta de cromosomes de la cèl·lula.
La variant de CGH desenvolupada, doncs, permet estudiar tots els cromosomes de la cèl·lula i detectar-hi tant alteracions numèriques com estructurals en un sol procediment que, degut a la reducció del temps d’hibridació, és compatible amb la transferència en fresc dels embrions seleccionats. Per tant, la seva implementació pot incrementar la taxa d’implantació dels embrions transferits després del PGD.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier