2024-03-29T07:06:41Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/321242017-09-22T05:42:11Zcom_10803_120col_10803_124
nam a 5i 4500
Model
Fàrmac
Documentació
Desenvolupament d’una eina per a l’avaluació del comportament ambiental de contaminants químics. Visió química i visió documental
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/32124
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788469421567
Ribera Fuentes, Marc,
autor
1 recurs en línia (194 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química
2010
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Química
Tesis i dissertacions electròniques
Domènech, Xavier, ,
1953-
supervisor acadèmic
Fuentes i Pujol, Ma. Eulàlia,
supervisor acadèmic
TDX
Donat el gran volum de fàrmacs que es produeixen, cal preguntar-se què és el
que els passa un cop són consumits. Avui dia sabem que els medicaments (o,
més concretament, els seus principis actius) són excretats pel cos dʼuna forma
inalterada o alterada en major o menor mesura segons la naturalesa química
del fàrmac. Aquests medicaments, un cop excretats pel cos, van a parar a les
aigües residuals i dʼaquí a les plantes de tractament dʼaigües residuals (PTAR,
estacions de depuración dʼaigües residuals, EDAR) abans de ser retornats al
medi ambient. És en aquest punt on comença la problemàtica ambiental dels
fàrmacs, ja que si bé una part dʼells són degradats, la resta sortiran de les
PTAR inalterats per anar a parar al medi ambient. Així, sʼaniran incorporant als
diferents compartiments ambientals (aire, aigua, sòl, sediments, sòlids en
suspensió, etc.) i per tant representen un possible risc ambiental.
El Parlament Europeu estableix els requisits que ha de complir un medicament
per poder ésser comercialitzat en qualsevol estat membre de la Unió Europea.
Un dels requisits és el de desenvolupar una avaluació del risc ambiental (ARA)
que ens permeti caracteritzar el risc dʼuna substància per al medi ambient. El
present estudi sʼemmarca en el desenvolupament i lʼaplicació de models de
predicción per ajudar en la realització dʼun ARA.
Els models desenvolupats els basem en el model de fugacitats descrit per
Mackay al 1979 i, a tall dʼexemple, els apliquem als fàrmacs més consumits a
lʼestat español.
El desenvolupament i lʼaplicació dʼaquest model té dues parts ben
diferenciades, una és la part química, en que realitzem tot el desenvolupament
matemàtic del model, nʼavaluem la sensibilitat i el validem amb dades
experimentals.
La segona part consisteix en un análisis documental del procés de recerca
dʼinformació seguit, creació dʼun directori de recursos dʼinformació per a
químics, discussió de les eines actuals i futures per a la cerca dʼinformaicó
química i finalmente, en el desenvolupament dʼuna aplicació informàtica que
permet la utilització dʼaquest model per que sigui utilitzat per la industria
química alhora de realitzar una avaluació del risc ambiental dʼun contaminant
químic.
Les conclusions que treiem dʼaquest treball són que els fàrmacs no sʼeliminen
completament a les PTAR sinó que van a parar al medi ambient en
concentracions que poden produir efectes nocius sobre animals i plantes.
De lʼaplicació del ModelS als fàrmacs hem vist que aquestes concentracions no
depenen només del consum que seʼn fa: durant lʼanàlisi dels resultats, hem
mostrat que alguns fàrmacs (clarithromycin, clopidogrel i sertraline), tot i no
estar entre els fàrmacs més consumits, es troben en concentracions elevades
al medi ambient. També hem vist que les concentracions dels fàrmacs als
diferents compartiments ambientals prenen uns valors de rang que varien,
entre les centenes de ng/L quan es tracta dʼaigües properes a PTAR i unes
poques unitats de ng/L en les aigües allunyades de les poblacions. Els valors
de concentració més grans sʼobtenen per a les concentracions estimades en
àmbit local (PECLocal), les dades de les quals sʼhan mesurat a pocs quilòmetres
riu avall de fonts emissores (com les PTAR). En aquests casos, les concentracions es troben al voltant dels cent ng/L, i concretament, pels fàrmacs
més consumits a lʼestat espanyol com són paracetamol, ibuprofen naproxen,
iopromide, erythromycin, diclofenac i ranitidine les concentracions són superiors
a 100ng/L.
Proposem, doncs, com a sortida dels resultats del present estudi emprar el
programa desenvolupat aquí per aplicar el Model, per ajudar-la a dissenyar
fàrmacs més benignes per al medi ambient i en concordança amb la directiva
vigent.
Hem vist que la ciència de la documentació està estretament lligada a qualsevol
procés de cerca dʼinformació científica. Que cada cop existeixen més eines que
ens permeten fer cerques més acurades dʼinformació, més ràpides i que
milloren la Nostra comunicació amb la comunitat científica, i que, per tant, cal
que ens mantinguem informats sobre els nous avenços en la cerca
dʼinformació.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier