2024-03-28T18:00:00Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/305422017-09-01T01:52:55Zcom_10803_183col_10803_229
nam a 5i 4500
Remote sensing
Retrieval
Modelling
Ocean surface
Ocena salinity
Microwave radiometry
Climate studies
Sea surface salinity retrieval error budget within the esa soil moisture and ocean salinity mission
[Barcelona] :
Universitat Politècnica de Catalunya,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/30542
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
9788469448274
Sabia, Roberto,
autor
1 recurs en línia (185 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions
2008
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions
Tesis i dissertacions electròniques
Camps Carmona, Adriano José,
supervisor acadèmic
TDX
L’oceanografia per satèl•lit ha esdevingut una integració consolidada de les tècniques convencionals de monitorització in situ dels oceans. Un coneixement precís dels processos oceanogràfics i de la seva interacció és fonamental per tal d’entendre el sistema climàtic. En aquest context, els camps de salinitat mesurats regularment constituiran directament una ajuda per a la caracterització de les variacions de la circulació oceànica global. La salinitat s’utilitza en models oceanogràfics predictius, pero a hores d’ara no és possible mesurar-la directament i de forma global.
La missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) (en català, humitat del sòl i salinitat de l’oceà) de l’Agència Espacial Europea pretén omplir aquest buit mitjançant la implementació d’un satèl•lit capaç de proveir aquesta informació sinòpticament i regular.
Un nou instrument, el Microwave Imaging Radiometer by Aperture Synthesis (MIRAS) (en català, radiòmetre d’observació per microones per síntesi d’obertura), ha estat desenvolupat per tal d’observar la salinitat de la superfície del mar (SSS) als oceans a través de l’adquisició d’imatges de la radiació de microones emesa al voltant de la freqüència de 1.4 GHz (banda L). SMOS portarà el primer radiòmetre orbital, d’òrbita polar, interferomètric 2D i es llençarà a principis de 2009.
Així com a qualsevol altra estimació de paràmetres geofísics per teledetecció, la recuperació de la salinitat és un problema invers que implica la minimització d’una funció de cost. Per tal d’assegurar una estimació fiable d’aquesta variable, la resta de paràmetres que afecten a la temperatura de brillantor mesurada s’ha de tenir en compte, filtrar o quantificar. El producte recuperat seran doncs els mapes de salinitat per a cada passada del satèl•lit sobre la Terra.
El requeriment de precisió proposat per a la missió és de 0.1 ‰ després de fer el promig en finestres espaciotemporals de 10 dies i de 20x20.
En aquesta tesi de doctorat, diversos estudis s’han dut a terme per a la determinació del balanç d’error de la salinitat de l’oceà en el marc de la missió SMOS. Les motivacions de la missió, les condicions de mesura i els conceptes bàsics de radiometria per microones es descriuen conjuntament amb les principals característiques de la recuperació de la salinitat.
Els aspectes de la recuperació de la salinitat que tenen una influència crítica en el procés d’inversió són:
• El biaix depenent de l’escena en les mesures simulades,
• La sensibilitat radiomètrica (soroll termal) i la precisió radiomètrica,
• La definició de la modelització directa banda L
• Dades auxiliars, temperatura de la superfície del mar (SST) i velocitat del vent, incerteses,
• Restriccions en la funció de cost, particularment en el terme de salinitat, i
• Promig espacio-temporal adequat.
Un concepte emergeix directament de l’enunciat del problema de recuperació de la salinitat: diferents ajustos de l’algoritme de minimització donen resultats diferents i això s’ha de tenir en compte. Basant-se en aquesta consideració, la determinació del balanç d’error s’ha aproximat progressivament tot avaluant l’extensió de l’impacte de les diferents variables, així com la parametrització en termes d’error de salinitat.
S’ha estudiat l’impacte de diverses dades auxiliars provinents de fonts diferents sobre l’error SSS final. Això permet tenir una primera impressió de l’error quantitatiu que pot esperar-se en les mesures reals futures, mentre que, en un
altre estudi, s’ha investigat la possibilitat d’utilitzar senyals derivats de la reflectometria per tal de corregir les incerteses de l’estat del mar en el context SMOS.
El nucli d’aquest treball el constitueix el Balanç d’Error SSS total. S’han identificat de forma consistent les fonts d’error i s’han analitzat els efectes corresponents en termes de l’error SSS mig en diferents configuracions
d’algoritmes.
Per una altra banda, es mostren els resultats d’un estudi de la variabilitat horitzontal de la salinitat, dut a terme utilitzant dades d’entrada amb una resolució espacial variable creixent. Això hauria de permetre confirmar la capacitat de la SSS recuperada per tal reproduir característiques oceanogràfiques mesoscàliques.
Els principals resultats i consideracions derivats d’aquest estudi contribuiran a la definició de les bases de l’algoritme de recuperació de la salinitat.
p
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier