2024-03-28T18:08:41Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/2983202020-10-13T10:10:58Zcom_10803_120col_10803_138
nam a 5i 4500
Síndrome de cushing
Sindrome de cushing
Cushing's syndrome
Longitud telomèrica
Longitud telomérica
Telomere length
Dislipidèmia i marcadors inflamatoris
Dislipidemia y marcadores de inflamación
Dyslipidemia and inflammation markers
Investigation of the telomere maintenance system in Cushing’s syndrome: A contribution to the phenomena of early ageing and specific morbidity
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2015
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/298320
cr |||||||||||
AAMMDDs2015 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
9788449053672
Aulinas Masó, Anna,
autor
1 recurs en línia (138 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
2015
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina
Tesis i dissertacions electròniques
Webb, S. M.
(Susan M.)
supervisor acadèmic
TDX
La síndrome de Cushing (SC), una malaltia minoritària per secreció excessiva de cortisol, s'associa a augment de morbi-mortalitat, inclús després del tractament, comparat amb població de referència i s'associa a processos d'envelliment prematur.
Per altra banda, els telòmers són seqüències de DNA essencials per mantenir l'estabilitat genòmica. Sense telòmers, el material genètic es perdria després de cada divisió cel·lular; quan aquests són críticament curts, es paren les divisions cel·lulars, s'indueix la senescència i apoptosi. Per evitar l'escurçament de la longitud telomèrica (LT) es produeix un complex enzimàtic anomenat telomerasa, regulada per factors genètics, epigènetics i hormonals, com el cortisol.
L'hipercortisolisme també passa en trastorns depressius majors i estrés psicosocial, on la LT és més curta que els controls. A més, l'escurçament de la LT s'ha associat a malaltia cardiovascular, factors de risc cardiovasculars (FRCV) i inflamació crónica. L'escurçament telomèric és considerat un nou marcador de risc cardiovascular i s'ha associat a biomarcadors d'inflamació.
Basats en aquestes evidències, hipotetitzem que l'hipercortisolisme contribuiria a envelliment prematur induint escurçament telomèric accelerat i estaria implicat en la morbiditat persistent i conseqüències clíniques de la SC inclús anys després de la remissió bioquímica. Així mateix, l'escurçament de la LT, estaria involucrat en l'estat inflamatori de “baix grau” i l'elevada prevalença de FRCV en la SC.
Per tant, aquesta recerca ha estat dissenyada per contestar aquestes hipòtesis, essent els principals objectius investigar LT a la SC comparat amb controls, i evaluar relacions entre LT, FRCV i marcadors d'inflamació. És la primera recerca que avalua LT en la SC amb una sèrie relativament llarga, una oportunitat única per explorar els efectes de l'hipercortisolisme en el manteniment telomèric.
Setanta-set pacients amb SC són comparats amb 77 controls aparellats per sexe, edat i tabac. Quinze SC, també són avaluats longitudinalment, durant la malaltia activa i després de remissió de l'hipercortisolisme. S'han recollit dades clíniques i analítiques (lípids, funció adrenal...). Adiponectina, interleukina-6(IL6) i proteïna-C reactiva (PCR) foren disponibles en 32 pacients. La LT leucocitària s'ha mesurat per fragment de restricció telomèrica-Southern.
La LT mitjana entre SC i controls fou similar, no obstant, en l'avaluació longitudinal després d'ajustar per l'edat, la LT fou més curta en la malaltia activa que en remissió. No s'han trobat correlacions entre altres paràmetres del cortisol, duració d'exposició a l'hipercortisolisme o curació bioquímica amb la LT. Els SC dislipidèmics tenien la LT més curta que els no dislipidèmics. Després d'ajustar per edat i índex de massa corporal, SC actius i curats amb dislipidèmia tenien la LT més curta que els no dislipidèmics. A més, major escurçament telomèric s'ha observat en pacients obesos dislipidèmics que també tenien hipertensió, comparat amb aquells amb 2 o menys FRCV. El colesterol total i els triglicèrids es correlacionaren negativament amb la LT, així com la PCR i la IL6. No s'han observat diferències en la LT segons la presència d'altres FRCV en SC i controls.
Les principals conclusions són que els pacients amb SC amb hipercortisolisme controlat després d'un tractament eficaç, la LT augmenta malgat ser de mitjana tres anys més grans. Per tant, podria haver-hi una inducció de l'activitat telomerasa al desaparèixer l'hipercortisolisme, i ser un dels mecanismes pels quals aquest augment de morbi-mortalitat i envelliment biològic millorin quan la malaltia està controlada. Aquests resultats suggereixen que l'hipercortisolisme podria tenir impacte negatiu en el manteniment telomèric. A més, la LT és més curta en les SC amb dislipidèmia i menor si coexisteixen hipertensió i/o obesitat; i es correlaciona negativament amb l'elevació dels marcadors d'inflamació. Pertant, l'augment dels lípids i un estat inflamatori de “baix grau” contribuirien a escurçament telomèric, a l'envelliment prematur i augment de la morbiditat de la SC.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier