2024-03-28T09:05:06Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/2863262017-08-29T16:28:43Zcom_10803_1col_10803_8
nam a 5i 4500
Primats
Primates
Antropologia dental
Antropología dental
Dental anthropology
Dentició
Dentición
Dentition
Xarxes tròfiques
Redes tróficas
Food chains (Ecology)
Catarrhini
Implicacions filogenètiques i adaptatives de la variabilitat morfològica de la dentició dels primats Catarrhini actuals i fòssils
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2015
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/286326
cr |||||||||||
AAMMDDs2015 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Gamarra Rubio, Beatriz,
autor
1 recurs en línia (272 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal
2014
Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal
Tesis i dissertacions electròniques
Martínez Pérez-Pérez, Alejandro,
supervisor acadèmic
Galbany i Casals, Jordi,
supervisor acadèmic
Martínez Pérez-Pérez, Alejandro,
supervisor acadèmic
TDX
La present Tesi Doctoral tracta de l’estudi de la morfologia dental, concretament de la primera (M1) i segona (M2) molars inferiors d’un ampli grup de primats catarrins. En general, la morfologia dental és el reflex del compromís entre les influències filogenètiques i funcionals. L’objectiu principal del present estudi és analitzar quines són aquestes influències en les molars dels catarrins per tal de relacionar filogenèticament o ecològicament els espècimens fòssils del Miocè i Pliocè amb les espècies actuals. Aquest treball es divideix en dos clars apartats: una part d’exploració de la metodologia per analitzar la forma dental i una altra que analitza la morfologia i la topografia dental de la mostra de catarrins.
L’exploració de la metodologia consisteix en trobar aquella tècnica que millor s’adeqüi a la mostra de primats catarrins. Existeixen vàries metodologies per analitzar la morfologia dental, entre les quals trobem les anàlisis de Fourier i la Morfometria Geomètrica (MG). Els resultats de l’anàlisi de Fourier indiquen que aquesta tècnica és útil per diferenciar espècies de primats hominoïdeus. No obstant, aquesta tècnica només permet caracteritzar el contorn de les estructures estudiades, en aquest cas les molars, de tal manera que no permet incloure altres trets de la cara oclusal de les dents biològicament més informatius. Les tècniques de MG han permeten caracteritzar trets tant del contorn dental com de la cara oclusal de les molars en una mateixa anàlisi. Els resultats obtinguts de la comparació d’una mateixa submostra d’hominoïdeus indiquen que, amb la tècnica de landmarks, s’obtenen millors resultats en l’estudi de la variabilitat morfològica de la M1,respecte les tècniques de sliding semilandmarks i sèries el·líptiques de Fourier. És per això que es va decidir analitzar la variabilitat morfològica dental d’una mostra molt més àmplia de catarrins a partir d’aquesta tècnica.
Per determinar si una estructura biològica és útil per inferir filogenèticament les relacions entre les espècies, s’ha de comprovar prèviament si aquesta presenta una senyal filogenètica. Els resultats del present treball indiquen que la morfologia de les molars inferiors de catarrins presenten senyal filogenètica i que permet agrupar les espècies de catarrins per categories taxonòmiques a nivell de Família en els hominoïdeus i a nivell de Subfamília en els cercopitecoïdeus per ambdues molars. No obstant, la M2 presentava una forta influència de la dieta. Un cop determinat aquestes influències, es van incloure espècimens fòssils, concretament, les espècies d’hominoïdeus euroasiàtics del Miocè (Dryopithecus fontani, Hispanopithecus laietanus, Oreopithecus bambolii, Ouranopithecus macedoniensis, Rudapithecus hungaricus i Sivapithecu sivalenis), els pliopitecoïdeus Anapithecus heryaki, Barberopithecus huerzeleri i vàries espècies del gènere Pliopithecus, i el cercopitecoïdeu del Pliocè euroasiàtic Mesopithecus pentelicus, per determinar les relacions filogenètiques amb les espècies actuals. En general, les espècies de dryopitecins s’agrupen amb els grans simis actuals, sense cap afinitat clara entre les espècies actuals; els pliopitecoïdeus es confirmen com a grup monofilètic dins dels catarrins; i Mesopithecus amb els colobins actuals.
Els resultats anteriors apuntaven a que a nivells taxonòmics inferiors existeixen altres factors que estan influint en la morfologia de les molars dels catarrins, com és per exemple la dieta. L’anàlisi de la topografia dental permet relacionar els trets oclusals de les molars amb la dieta dels individus. Els resultats de l’anàlisi de la topografia dental d’hominoïdeus actuals i Mandrillus sphinx indiquen que la M2 està relacionada amb el grau de folivorisme de la dieta d’aquests espècimens. L’anàlisi de la topografia dental dels hominoïdeus fòssils indiquen que aquests estaven adaptats a diferents graus de fruigivorisme i sobretot, a fer front als períodes d’escassetat de recursos d’aliments durs.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier