2024-03-29T01:25:30Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/2742962017-09-20T10:51:09Zcom_10803_339col_10803_349
nam a 5i 4500
Competències socials i emocionals
Competencias sociales y emocionales
Emotional and social competencies
Entrevista d'incidents crítics
Entrevista de incidentes críticos
Critical incident interview
Educació superior
Educación superior
Higher education
Emotional and Social Competencies: Developing and measuring emotional and social comptetencies in higher education
[Barcelona] :
Universitat Ramon Llull,
2014
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/274296
cr |||||||||||
AAMMDDs2014 sp ||||fsm||||0|| 0 eng|c
Canboy, Basak,
autor
1 recurs en línia (185 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Ramon Llull. ESADE-BS - Política d'Empresa, Direcció de Recursos Humans i Sistemes d'Informació
2014
Universitat Ramon Llull. ESADE-BS - Política d'Empresa, Direcció de Recursos Humans i Sistemes d'Informació
Tesis i dissertacions electròniques
Batista Foguet, Joan Manuel,
supervisor acadèmic
TDX
Des que Salovey i Mayer van introduir el nom d’intel•ligència emocional (IE) i Goleman en va popularitzar el concepte als anys noranta, no ha deixat d’augmentar la recerca en els camps de la psicologia, l’educació i el management per tal d’entendre la seva naturalesa i els efectes que té sobre diverses variables de la vida, com ara un acompliment òptim, un lideratge efectiu, la satisfacció vital, i fins i tot en qüestions de salut, com la resistència a l’estrès. Aquestes relacions majoritàriament positives destaquen la importància de la IE i la necessitat de desenvolupar‐la per millorar l’acompliment personal. Independentment dels diferents models d’IE que se segueixin i dels instruments de mesurament que s’apliquin en cadascun d’ells, la recerca ha demostrat que la IE es pot desenvolupar en tots aquests àmbits. Tanmateix, encara hi ha poca evidència sobre com s’aplica a l’educació superior i amb quina eficàcia. Després de tractar dels models teòrics, els tres papers que conformen aquesta tesi doctoral se centren a determinar la validesa del constructe utilitzant diferents formes de mesurament de les competències emocionals i socials (CES), i en la necessitat i les possibilitats de desenvolupar‐les en l’educació superior.
El primer estudi analitza algunes de les principals crítiques que s’han fet al concepte de IE, bàsicament referides a la qualitat dels estudis empírics previs, per la manca d’un constructe o la poca validesa incremental d’alguns dels instruments de mesurament. En aquest cas, s’estudien concretament dos instruments diferents, que es fan servir per mesurar les CES des del punt de vista de la conducta. D’una banda, l’Inventari de Competències Emocionals i Socials
– Edició Universitària (ICES‐U), que és un qüestionari d’avaluadors múltiples que s’utilitza en cursos de desenvolupament del lideratge per avaluar 12 competències emocionals i socials i 2 competències cognitives. D’altra banda, l’Entrevista d’Incidents Crítics (EIC), que és una tècnica en què els participants expliquen experiències relacionades amb el treball, que després són codificades d’acord amb set competències emocionals i socials que coincideixen amb les de l’ICES‐U. Es comparen els resultats dels informants en qüestionaris de 360º amb els resultats de les EIC de 87 estudiants. Les entrevistes han estat codificades per dos codificadors formats prèviament, amb una fiabilitat entre codificadors de > 0,7 i s’han debatut fins arribar a un acord total sobre l’existència de competències en el resultat final. Els resultats mostren correlacions significatives entre les avaluacions dels companys de treball, pel que fa a la competència “treball en equip”, i de les parelles, pel que fa a “desenvolupament dels altres”, amb els resultats obtinguts de les EIC. Aquests resultats, a més, indiquen la presència de desitjabilitat social en alguns indicadors pel que fa a l’“orientació a l’assoliment”. Algunes competències semblen que són més difícils d’avaluar amb observadors externs, com l’”empatia”. També s’han trobat correlacions significatives entre algunes competències, mesurades amb autoavaluacions i a través de les EIC, la qual cosa indica que les autoavaluacions poden ser més “realistes” del que es podria esperar.
El segon estudi comparteix l’experiència d’introduir un projecte interdisciplinari en un programa de màster d’una facultat de dret espanyola. Aquesta innovació pedagògica va sorgir
de la necessitat de preparar millor els estudiants davant les expectatives dels seus futurs ocupadors, cosa que exigiria desenvolupar algunes competències. Es va configurar el currículum d’una nova assignatura, anomenada “Mòdul 9”, d’acord amb la Teoria de l’Aprenentatge Experiencial (TAE). Equips d’estudiants treballaven en projectes que havien seleccionat ells mateixos, i els seus processos d’aprenentatge eren complementats per tallers i tutories. La conseqüència fou que l’experiència pràctica va impulsar l’aprenentatge dels estudiants en els projectes pràctics, que van ser implementats parcialment en col•laboració amb algunes empreses locals. La codificació dels memoràndums d’aprenentatge evidenciava que cada equip havia aplicat cada forma d’aprenentatge en les diferents etapes dels projectes. I, per bé les avaluacions de l’experiència foren, en general, positives, el grau de coneixement d’aquest procés d’aprenentatge podria haver augmentat al llarg del curs. Entre les reflexions del professorat s’esmentava la necessitat de millorar el sistema de suport als estudiants a l’hora de gestionar les emocions durant el procés d’aprenentatge. Això va portar a modificar el disseny del currículum amb vista a la nova edició del curs, a fi d’incloure‐hi l’avaluació i el desenvolupament de competències emocionals i socials.
El tercer estudi és el seguiment d’aquest mateix programa i explica com la Teoria del Canvi Intencional (TCI) de Boyatzis es combina amb el treball en equip en un projecte interdisciplinari, amb l’objectiu de crear un marc per al canvi autodirigit, basant‐se en l’avaluació i el desenvolupament de CES. Juntament amb vuit tallers i diverses tutories, els estudiants van rebre tres sessions individuals de coaching orientades a garantir que els objectius de l’equip s’alineaven al màxim amb els seus objectius personals. Les CES es van mesurar dues vegades durant l’any acadèmic amb l’ICES‐U d’avaluadors múltiples: primer, després de 3 mesos de l’inici del programa i, novament, al final de l’any acadèmic. Els resultats de les avaluacions exploratòries dels 18 participants van mostrar un canvi positiu en el desenvolupament de les CES en general.
La qualitat d’aquesta recerca s’està debaten de manera crítica i s’estan revisant les línies recomanades per a la recerca futura, com també les implicacions d’aquests estudis.
u71
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier