<?xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?><OAI-PMH xmlns="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.openarchives.org/OAI/2.0/ http://www.openarchives.org/OAI/2.0/OAI-PMH.xsd"><responseDate>2013-05-19T00:40:52Z</responseDate><request identifier="oai:www.tdx.cat:10803/2695" metadataPrefix="marc_ccuc" verb="GetRecord">http://www.tdx.cat/oai/request</request><GetRecord><record><header><identifier>oai:www.tdx.cat:10803/2695</identifier><datestamp>2011-04-12T22:25:05Z</datestamp><setSpec>hdl_10803_104</setSpec></header><metadata><record xmlns="http://www.loc.gov/MARC21/slim" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://www.loc.gov/MARC21/slim http://www.loc.gov/standards/marcxml/schema/MARC21slim.xsd"><leader>     nam a       5a 4500</leader><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Funció serotoninèrgica</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Antipsicòtics</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Esquizofrènia</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="653"><subfield code="a">Malalties psiquiàtriques</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="1" tag="245"><subfield code="a">Funció serotoninèrgica i resposta terapèutica en pacients amb esquizofrènia: la corba plasmàtica de prolactina mitjançant estimulació amb m-clorofenilpiperacina</subfield><subfield code="h">[Recurs electrònic]</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="260"><subfield code="a">[Barcelona] :</subfield><subfield code="b">Universitat de Barcelona,</subfield><subfield code="c">DL 2006</subfield></datafield><datafield ind2="0" ind1="4" tag="856"><subfield code="z">Accés lliure</subfield><subfield code="u">http://www.tdx.cat/handle/10803/2695</subfield></datafield><controlfield tag="007">cr |||||||||||</controlfield><controlfield tag="008">AAMMDDs2006    sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c</controlfield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="020"><subfield code="a">8469030167</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="100"><subfield code="a">Salvà Coll, Joan</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="502"><subfield code="a">Tesi doctoral - Universitat de Barcelona. Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, 2006</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="2" tag="710"><subfield code="a">Universitat de Barcelona. Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica</subfield></datafield><datafield ind2="4" ind1=" " tag="655"><subfield code="a">Tesis i dissertacions electròniques</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="1" tag="700"><subfield code="a">Bernardo Arroyo, Miguel,</subfield><subfield code="e">dir.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1="0" tag="730"><subfield code="a">TDX</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="017"><subfield code="a">DL B.54813-2006</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="520"><subfield code="a">En aquesta tesi s'intentarà contrastar la hipòtesi de què la resposta clínica a un antipsicòtic antagonista dopamina-serotonina està relacionada amb una alteració de la funció serotoninèrgica a nivell cerebral.&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Per a avaluar "in vivo" aquesta possible disfunció, es fa servir una estratègia neuroendocrina: l'administració de l'agonista preferencial del receptor serotoninèrgic 5-HT2C, m-clorofenilpiperacina (mCPP), provoca l'alliberament de prolactina i altres hormones per part de la hipòfisi, efecte que pot ser mesurat i bloquejat per antagonistes de la serotonina.&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Amb aquest objectiu es realitza un disseny prospectiu amb dades aparellades per al què es reclutaren 20 subjectes amb el diagnòstic d'esquizofrènia (DSM-IV) en fase d'exacerbació aguda i lliures de medicació antipsicòtica en les dues setmanes prèvies a l'estudi. Se'ls realitzà una prova d'estimulació neuroendocrina amb mCPP (0'5 mg/Kg) a nivell basal i a les sis setmanes de tractament a dosis estàndard de risperidona. Es varen realitzar avaluacions clíniques (PANSS, CGI) i d'efectes adversos (Escala de Simpson-Angus, BARS, Calgary,...) i com a variables a estudi es definí d'una banda l'increment hormonal (&amp;#61508;PRL, &amp;#61508;GH, &amp;#61508;ACTH) com la diferència entre la màxima resposta hormonal provocada pel mCPP i el nivell hormonal basal i de l'altra la resposta clínica com el percentatge de reducció en els valors de l'escala PANSS total a les 6 setmanes de tractament. &lt;br/&gt;Com a conclusions es destaca que durant el tractament de les exacerbacions agudes de l'esquizofrènia amb un antipsicòtic amb activitat antagonista dopamina-serotonina, com és la risperidona, es produeix un increment marcat dels nivells plasmàtics basals de PRL. Aixímateix, l'administració de mCPP provoca una augment significatiu de les hormones hipofisàries en aquests pacients. Es remarca que un elevat alliberament hormonal de PRL induït pel mCPP (funció serotoninèrgica) abans del tractament amb risperidona es correlaciona amb una reducció dels símptomes positius en les exacerbacions de l'esquizofrènia. Finalment i en contra de l'esperat, el tractament amb risperidona no bloqueja la resposta d'alliberament hormonal induïda pel mCPP, suggerint a les dosis clíniques utilitzades no es comporta com un potent antagonista 5-HT2C.</subfield></datafield><datafield ind2=" " ind1=" " tag="998"><subfield code="a">b</subfield></datafield></record></metadata></record></GetRecord></OAI-PMH>