2024-03-19T08:40:43Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/17302017-08-31T04:45:06Zcom_10803_1col_10803_61
nam a 5i 4500
Semiòtica de l'espai
Teoria dels polisistemes
Retòrica contrastiva
Giosue Carducci
Intertextualitat
Traduccions
Literatura italiana
Carducci a la literatura catalana: recepció i traduccions
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/1730
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788469163818
Edo Julià, Miquel,
autor
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
2007
Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Romànica
Tesis i dissertacions electròniques
Muñiz Muñiz, María de las Nieves, ,
1945-
supervisor acadèmic
TDX
La tesi "Carducci a la literatura catalana: recepció i traduccions" estudia la recepció de la poesia de Giosue Carducci a les lletres catalanes des de les primeres manifestacions del fenomen (1878) fins als nostres dies. S'hi publiquen i analitzen els resultats d'una recerca que abraça, fonamentalment, tres modalitats de recepció: a) traduccions; b) comentaris i opinions d'escriptors i de crítics; c) intertextualitat present en la producció dels poetes catalans. En tots tres àmbits són aportades dades no recollides pels estudiosos que anteriorment s'havien ocupat de la matèria, alhora que s'estableix l'abast i la tipologia del carduccianisme dels autors en els quals només era conegut d'una manera superficial. Retòrica contrastiva, teoria dels polisistemes i semiòtica de l'espai configuren el principal instrumental metodològic amb el qual es determinen des de les línies de força fins als mínims detalls de l'ascendència exercida pel mestre bolonyès sobre la cultura catalana i de les lectures de què va ser objecte la seva obra. Queda confirmada la preponderància d'un Carducci primaveral i espiritualitzat en la recepció per part de l'Escola Mallorquina i d'un Carducci polític, heroic i satànic per part del Modernisme barceloní, així com la culminació de la fortuna del poeta en els anys immediatament posteriors al Premi Nobel (1906) i al seu traspàs (1907), als quals segueix una ràpida paràbola descendent que ja comença a l'entorn de 1915-1916. S'introdueixen, tanmateix, importants matisos dins aquest quadre general, derivats, d'una banda, de la singular actitud de cada autor davant els variats accents de la poesia carducciana, i, d'altra banda, de paradoxals recuperacions detectables fins i tot en autors a priori anticarduccians de la segona meitat del segle XX. Els moviments d'acostament i d'allunyament respecte al model retòric carduccià, les relacions de contraposició i de coexistència amb la poètica decadentista, l'alternativa entre elitisme i esquerranisme, les dificultats dels receptors davant una accepció hedonista i no metafísica del classicisme, el grau d'hiperregularitat amb el qual fou importada la mètrica bàrbara, les superposicions entre un Carducci vulgaritzat i un Carducci més autèntic, o entre la seva figura pública i la complexitat de la seva producció, constitueixen les claus dialèctiques d'un recorregut històric que de vegades presenta forts paral·lelismes amb la fortuna de l'escriptor a la mateixa Itàlia, però que en molts aspectes assumeix un perfil propi en virtut sigui d'interferències d'arrel cristiana o barroca, sigui de les diverses opcions lingüístiques i estilístiques a les quals s'obria un català literari encara en formació. No s'ha deixat de posar tampoc esment en les contribucions realitzades per traductors i escriptors catalans en llengua castellana, i la bibliografia (Nova Bibliografia Carducciana) comprèn, a més del material comentat al llarg del volum I (Exposició) i reproduït en el volum II (Corpus Documental), tot tipus de manifestació de carduccianisme que ha estat possible localitzar no sols en territoris de llengua catalana, sinó també en els de llengua espanyola, inclosa Llatinoamèrica.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier