2013-06-20T00:08:38Zhttp://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/16092011-05-17T14:46:48Zhdl_10803_54 nam a 5a 4500IntervenciòPrescripcióServei d'urgènciaPòstersEstudi de la prescripció de medicaments en els dispositius d'atenció a la patologia urgent[Recurs electrònic][Barcelona] :Universitat de Barcelona,DL 2005Accés lliurehttp://www.tdx.cat/handle/10803/1609cr |||||||||||AAMMDDs2005 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c8468906816Vallès i Fernández, RoserTesi doctoral - Universitat de Barcelona. Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, 2004Universitat de Barcelona. Departament de Farmàcia i Tecnologia FarmacèuticaTesis i dissertacions electròniquesMariño, Eduardo L.,dir.Morón i Besolí, Anisi,dir.TDXDL B.7912-2005Per les especials característiques de funcionament i d'organització dels serveis de urgència (SU) la comunicació metge-pacient pot ser especialment dificultosa en aquest àmbit. Considerant que és important que el pacient estigui correctament informat per tal d'obtenir una adequada eficiència del seu tractament, es va plantejar la realització de la present tesi amb dos objectius: primer, descriure com és la prescripció i la informació farmacològica en els SU del nostre entorn, i segon proposar i valorar unes mesures de intervenció, dirigides tant al pacient com al metge, amb la finalitat de augmentar la qualitat de la prescripció i de la informació en els SU. L'estudi es va realitzar en dos fases diferenciades:<br/>- Primera fase: estudi descriptiu transversal multicèntric en sis SU de la comarca del Vallès Occidental (Barcelona), cinc SU d'Atenció Primària (AP) de l'Institut Català de la Salut i un SU hospitalari de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, entre novembre de 1999 i juliol de 2000. En aquesta fase es va observar que en el 34,8% dels pacients (n=746) i en el 48,4% dels pacients (n=891), el metge no coneixia si el pacient era o no al·lèrgic a algun medicament o si estava o no prenent medicació concomitant, respectivament. Tanmateix, només en el 46,4% de las prescripcions analitzades (n=1.258), el pacient sabia tota la pauta del tractament prescrit en el SU. La informació es va obtenir, principalment, mitjançant enquestes realitzades als pacients.<br/>- Segona fase: estudi quasi-experimental d'intervenció controlat sense aleatorització on es valorava l'eficàcia de uns pòsters i fulls informatius dirigits bàsicament als pacients, en els SU d'AP, però que també podien actuar de recordatori pels metges. Els missatges a transmetre per aquests elements de comunicació eren que el pacient informés al metge del SUM sobre les seves al·lèrgies i sobre la medicació que ja estava prenent, a més a més de què s'assegurés de que entenia bé les instruccions que li donava el metge. El període de recollida de dades va ser entre octubre de 2002 i abril de 2003. Per valorar l'eficàcia de la intervenció es va realitzar la prova de Breslow-Day i Tarone. Els pòsters i fulls informatius es van mostrar clarament efectius en augmentar el coneixement del metge del SU sobre la medicació concomitant (grup intervenció disminució, referent a la primera fase, del 25% de pacients en què el metge desconeixia aquest fet, front a una disminució del 12,5% del grup control) i especialment efectius en augmentar la comprensió sobre la pauta del tractament prescrit por part del pacient (increment en el grup intervenció, referent a la primera fase, del 16,8% de las prescripcions en que hi havia un coneixement total de la posologia per part del pacient, comparat amb una disminució del 1% del grup control). Així, com a conclusions principals, el present estudi va posar de manifest que existeix un escàs coneixement per part del metge dels SU de les al·lèrgies i medicació concomitant dels pacients, a més a més de una insuficient comprensió del tractament prescrit per part del pacient. Els pòsters i fulls informatius han contribuït a disminuir el desconeixement del metge de l'historial farmacoterapèutic del pacient i a augmentar la comprensió total de la pauta del tractament per part del pacient.b