2024-03-29T13:24:19Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/15432023-01-02T08:09:50Zcom_10803_1col_10803_48
nam a 5i 4500
Escultura contemporània
Escultura contemporánea
Modern sculpture, 20th century
Estètica
Estética
Aesthetics
Creació artística
Creación artística
Artistic creation
Natura en l'art
Naturaleza en el arte
Nature in art
Anell de pedra, L'
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2011
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/1543
cr |||||||||||
AAMMDDs2011 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
978846903748
Mesa, Rufino, ,
1948-
autor
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament d'Escultura
2006
Universitat de Barcelona. Departament d'Escultura
Tesis i dissertacions electròniques
Chancho Cabré, Joaquim,
supervisor acadèmic
TDX
[cat] "L'Anell de pedra" és una aliança amb la natura i una reflexió oberta sobre la comunicació que s'experimenta en contacte amb ella. Presenta un ordre en la complexitat de l'acte creatiu i manifesta la voluntat de fer un pacte estable. Vol ser una gnosi, un fil d'unió entre el pensament estètic, la sensibilitat espiritual i el paradigma emergent. Amb la informació disponible sobre l'existència paradoxal de les coses, la tesi defineix una gràfica virtual amb tres àrees de realitat: El món exterior construït amb matèria inerta, base comuna de la realitat.· Les coses sensibles encarnades en el cicle de la vida i la mort. Allò que emergeix de l'activitat mental, les hipòtesis de treball científic i les obres d'art. Aquests universos estan traspassats per un fil invisible unit a les lleis de la física, als processos metabòlics i bioquímics que constitueixen la base de la vida. La visió del paradigma emergent, post cartesià, unifica la matèria, la vida i la ment i ens obliga a definir de bell nou la relació existent entre l'home i la resta d'éssers vius. La raó humana no és una característica diferenciadora de la resta d'animals, sinó que és una qualitat que ens unifica amb ells, ens situa en la mateixa línia d'evolució de la vida. En la roda dels canvis, en la transformació de la matèria, tant sols estem en altre nivell, en una fase de complexitat diferent. L'art pot ser ara una manera que l'home fa servir per connectar amb l'alè invisible del món, amb el llenguatge encriptat que presenta la natura. Des de la perspectiva de la realitat estètica, l'obra d'art és el vehicle que posa en comunió la matèria i les seves produccions, és el nòdul de les xarxes de relació entre la matèria, la vida i la cultura. L'Anell de pedra vol mitigar el dolor de la vida i apaivagar els nivells d'incertesa. La seva forma presenta un ordre amb el qual es mira el misteri inefable del món, en ell queda emmirallat un patró de conducta que s'auto replica, que balla sobre un fons caòtic i genera ontologia. Aquesta percepció de la matèria sensible l'he anomenada "la realitat estètica". Tot emergeix d'aquesta premissa; la qualitat creativa de la matèria. El món que veiem, és la seva obra i en ella intentem trobar-nos i acomodar la nostra existència. La ressonància creadora, les "hierofanies" que emanen d'una muntanya, no són la veu del sagrat, són constatacions de la realitat estètica, intuïcions creatives, "revelacions", fruït d'anàlisis de la raó científica. Hem de pensar, però, que tot és físic, incloent les emocions i els pensaments, tot emergeix d'una memòria implicada en la matèria que es desplega als ulls per mitjà de reaccions físiques i químiques. L'univers es revela a la mirada com holografies, creacions instantànies de la ment que queden unides per xarxes de relació física. En el fons caòtic del món i la ment, tot és atzar i necessitat, intercanvi d'energia i informació. El procediment de treball ha portat varies direccions: Constatar en l'experiència de camp que la ressonància de la matèria es comunica i traspassa els tres àmbits anunciats. La recerca i documentació d'aspectes sensibles en la natura, com a eina que ajuda a conèixer la condició humana.· Elaborar la idea que l'art és també el llenguatge de la natura, ja que aquesta està sotmesa al cicle creatiu de la vida i de la mort. · La vida també és art i aparença; pregunta obsessiva que cerca el seu significat en una contínua transformació. CONCLUSIONS: Com a escultor he assajat escenaris per fer accions en la cara fosca de la realitat: les ocultacions. Com a resposta a les meves conviccions, allí, on les simetries fonamentals de les partícules presenten el principi d'incertesa, he presentat l'obra, allí he redactat el compromís conceptual de l'aliança. En el món exterior, en el de les coses tangibles he instal·lat la forma de l'anell de pedra.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier