2024-03-28T23:08:21Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/1313302023-06-09T10:25:25Zcom_10803_120col_10803_129
nam a 5i 4500
Diagnòstic genètic preimplantacional
Infertilitat masculina
Hibridació genòmica comparada
Validació de l’anàlisi citogenètica exhaustiva de tot el complement cromosòmic en cèl·lula única: Aplicació translacional al Diagnòstic Genètic Preimplantacional per factor masculí
[Barcelona] :
Universitat Autònoma de Barcelona,
2013
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/131330
cr |||||||||||
AAMMDDs sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
9788449042423
Ramos Masdeu, Laia,
autor
1 recurs en línia (226 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia
2013
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia
Tesis i dissertacions electròniques
Navarro i Ferreté, Joaquima,
supervisor acadèmic
Benet i Català, Jordi,
supervisor acadèmic
Obradors Cherta, Albert,
supervisor acadèmic
TDX
El Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) permet realitzar el diagnòstic d’alteracions
genètiques en embrions generats in vitro de parelles portadores o afectes de malalties
monogèniques, per tal de seleccionar-ne els no afectes per a la seva transferència a l’úter
matern. El cribratge d’aneuploïdies o PGS (preimplantation genetic screening), en canvi,
consisteix en l’anàlisi de la citogenètica dels embrions per així seleccionar embrions euploides
per a la seva transferència i així incrementar les taxes d’embaràs dels cicles de fecundació in
vitro. El PGS pot dur-se a terme mitjançant la tècnica de la hibridació genòmica comparada
sobre metafases (mCGH), que permet l’anàlisi de la dotació de cadascun dels 22 cromosomes
autosòmics i dels cromosomes sexuals. Aquesta tècnica també permet la detecció de
desequilibris estructurals, ja siguin deguts a translocacions Robertsonianes o recíproques
presents en els progenitors, així com de delecions o duplicacions de fragments cromosòmics,
sovint detectades en pronucli masculí. El PGS es duu a terme, majoritàriament, mitjançant
l’estudi citogenètic d’un sol blastòmer biopsiat de cada embrió que hagi assolit l’estadi de 6-8
cèl·lules.
En aquesta tesi doctoral s’ha determinat l’efecte de l’estadi de replicació de les cèl·lules en ser
analitzades mitjançant la mCGH de cèl·lula única. Aquest estudi s’ha dut a terme tant en un
model de línia cel·lular de fibroblasts com en blastòmers d’embrions humans crio-preservats.
Un segon objectiu d’aquesta tesi doctoral ha estat determinar la presència d’alteracions
cromosòmiques i estructurals en embrions de parelles amb factor masculí d’infertilitat, ja sigui
per reorganitzacions cromosòmiques equilibrades, un seminograma anòmal o una incidència
d’aneuploïdies incrementada als espermatozoides. A les famílies candidates al DGP, se’ls ha
realitzat un estudi complet del seminograma i la fragmentació del DNA espermàtic amb
l’objectiu de relacionar la citogenètica dels embrions i el pronòstic reproductiu de les parelles
amb el grau de fragmentació del DNA espermàtic. El coneixement d’aquests paràmetres
permetrà caracteritzar adequadament les parelles sotmeses a cicles de DGP i predir-ne l’èxit
reproductiu.
En aquesta tesi doctoral també s’ha validat una variant d’anàlisi citogenètica molt més potent
que la mateixa mCGH: els arrays de CGH d’oligonucleòtids d’Agilent. S’ha valorat la
correspondència entre el diagnòstic citogenètic obtingut mitjançant les metodologies de la
mCGH, els arrays de CGH d’oligonucleòtids i els arrays de CGH BACs, tecnologia
àmpliament utilitzada en el DGP durant els darrers anys. La validesa dels arrays de CGH
d’oligonucleòtids per a la seva aplicació a DGP s’ha demostrat en un cas de DGP per un
portador equilibrat d’una translocació Robertsoniana.
a
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier