2024-03-19T12:57:18Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/1173182022-12-19T04:55:01Zcom_10803_1col_10803_42
nam a 5i 4500
Oceanografia
Oceanografía
Oceanography
Fitoplàncton
Fitoplancton
Phytoplankton
Processos litorals
Procesos litorales
Coastal processes
Clorofil·la
Clorofila
Chlorophyll
Capes d'aigua properes al fons riques en clorofil·la a en les aigües costaneres catalanes
[Barcelona] :
Universitat de Barcelona,
2013
Accés lliure
http://hdl.handle.net/10803/117318
cr |||||||||||
AAMMDDs2013 sp ||||fsm||||0|| 0 cat|c
Guallar Morillo, Carles,
autor
1 recurs en línia (314 pàgines)
Tesi
Doctorat
Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia
2013
Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia
Tesis i dissertacions electròniques
Flos Bassols, Jordi,
supervisor acadèmic
TDX
En la costa catalana s’ha observat la presència d’unes capes d’aigua properes al fons riques en clorofil•la a (HCNBL, de l’anglès High Chlorophyll Near Bottom Layer). Aquestes estructures productives principalment es localitzen durant la primavera i l’estiu, en la costa central i sud del litoral català i en unes batimetries de entre 20m i 60m de profunditat.
L’objectiu principal de la Tesi és l’estudi d’aquestes HCNBL, el seu origen, com s’estructuren i el paper que juguen en els ecosistemes costaners catalans. Per assolir aquests objectius s’ha estudiat la clorofil•la a (Cl-a) i la comunitat fitoplanctònica, les concentracions i proporcions de nutrients, la matèria orgànica dissolta cromofòrica i la producció primària fitoplanctònica.
La zona d’estudi ha estat l’ecosistema costaner del litoral de llevant de Barcelona, que es caracteritza per presentar una forta pressió antròpica. S’han mostrejat les HCNBL, però també s’ha mostrejat el bloom primaveral i s’han fet unes sortides mensuals al llarg de l’any per posar en context les HCNBL.
En general, l’enriquiment crònic de nutrients de l’ecosistema, sobretot en amoni, dóna lloc a una limitació de fòsfor, produint-se una acumulació de nitrogen orgànic dissolt i una remineralització més ràpida de fòsfor orgànic dissolt.
El cicle anual de la Cl-a presenta els blooms de primavera i de tardor característics dels climes temperats, però s’han observat irregularitats. La més evident són les HCNBL. El seu origen està en la resuspensió de sediments i partícules orgàniques. Durant l’època en que la columna d’aigua està estratificada, el material alliberat al medi queda confinat per la frontera que representa la termoclina i la presència del sediment. En aquestes capes d’aigua també s’hi acumulen les aigües residuals procedents de l’emissari submarí. La combinació d’aquest enriquiment de nutrients, amb l’elevada irradiància d’aquesta època, creen les condicions necessàries perquè es produeixi una proliferació d’algues i un augment considerable de Cl-a, generant les HCNBL.
Aquestes capes presenten una estructura complexa. Es distribueixen pel fons però en determinats punts, coincidint amb capes d’aigua amb un màxim relatiu d’estabilitat, poden bifurcar-se i desenganxar-se del sediment. Poden presentar gradients de nutrients més o menys definits, amb les majors concentracions a prop del sediment. També acumulen matèria orgànica dissolta cromofòrica.
La concentració de Cl-a pot anar oscil•lant i depèn de la quantitat de llum que arribi a la capa i del “temps de maduració” de la massa d’aigua. Generalment predomina la fracció de microfitoplàncton respecte del nano o picofitoplàncton. L’abundància de la comunitat de fitoplàncton no sembla presentar un patró definit, tot i que la composició específica és més o menys constants.
En les HCNBL hi ha una elevada activitat fitoplanctònica. Presenten unes taxes de producció primària elevades, semblants a les taxes del bloom primaveral de mar obert del Nord-Oest del Mediterrani. Poden presentar unes proporcions de nitrogen orgànic particulat respecte el fòsfor orgànic particulat inferior a 16:1, que és un indici de l’adaptació del fitoplàncton a la fase de creixement exponencial.
Aquestes característiques confereixen a les HCNBL la capacitat de processar gran quantitat de nutrients de procedència i qualitat variada i exportar-los del sistema. D’aquesta manera juguen un paper molt important tant en el procés de contrarestar l’eutrofització generada per la pressió antròpica com en els balanços de carboni de l’ecosistema.
b
ES-BaCBU
cat
rda
ES-BaCBU
text
txt
rdacontent
informàtic
c
rdamedia
recurs en línia
cr
rdacarrier