Efectes electrofisiològics miocàrdics intrínsecs sobre l'automatisme. La conducció i la refractarietat produïts per la realització d'un protocol d'entrenament. Estudi experimental.

Abstract

INTRODUCCIÓ<br/>És conegut que la fibril·lació ventricular és la responsable de més del 70% de la<br/>mort sobtada d'origen cardíac i que aquesta és una de les principals causes de mort en el<br/>món occidental industrialitzat. Per tant, es interessant l'estudi dels factors que poden<br/>modificar els mecanismes d'instauració, perpetuació i cessament d'aquesta arítmia.<br/>En aquest sentit, diferents autors han estudiat l'efecte beneficiós de l'exercici físic.<br/>Així, els resultats dels estudis realitzats en humans per Billman en 2002 indiquen<br/>l'existència de l'efecte protector de l'entrenament aeròbic front a aquesta arítmia. A nivell<br/>intrínsec, Such i col·laboradors realitzaren estudis experimentals sobre les modificacions<br/>electrofisiològiques que es produeixen amb l'entrenament i que podrien contribuir en<br/>aquest efecte beneficiós.<br/>Per tant, els objectius foren investigar en cors aïllats de conill l'efecte de<br/>l'entrenament sobre:<br/>A) L'automatisme sinusal, la conducció auriculoventricular i la velocitat de conducció<br/>ventricular.<br/>B) La refractarietat auricular, ventricular i del sistema de conducció auriculoventricular i<br/>ventriculoauricular.<br/>C) La freqüència dominant de la fibril·lació ventricular induïda.<br/>D) La longitud d'ona del procés d'activació.<br/>Com a objectiu complementari es proposà la tipificació de l'esmentat entrenament.<br/>MATERIAL I MÈTODES<br/>L'estudi ha estat realitzat en cors aïllats de conills mascles, de raça Nova Zelanda,<br/>que es dividiren en 2 grups, control (n=12) i entrenat (n=15). Els conills entrenats van ser<br/>sotmesos a un protocol d'entrenament en cinta rodant durant 6 setmanes, més una<br/>addicional de familiarització, el mateix temps que van romandre estabulats els conills del<br/>grup control. El protocol d'entrenament va consistir en 30 sessions, és a dir, 5 dies a la<br/>setmana durant les 6 setmanes. Cada sessió es va compondre de 6 sèries de carrera<br/>contínua sobre tapís rodant, a 0,33 m/s, durant 4 minuts. L'interval de descans entre cada<br/>una de les 6 sèries va ser d'1 minut.<br/>El sistema de perfusió de Langendorff que permet l'arribada al cor de l'oxigen i els<br/>nutrients necessaris a través de l'aorta ascendent. Es tracta d'una perfusió retrògrada cap<br/>al sistema de vasos coronaris. El protocol experimental fou el següent:<br/>A) Mesura de flux coronari.<br/>B) Registre electrogràfic basal.<br/>C)Test de l'extraestímul auricular amb diferents cicles d'estimulació: al 10% de la<br/>freqüència basal, a 250 ms, a 200 ms i a 150 ms.<br/>D) Registre electrogràfic.<br/>E) Test de l'extraestímul ventricular amb cicles d'estimulació anteriorment citats.<br/>F) Inducció de la fibril·lació ventricular amb freqüències creixents.<br/>G) Mesura del pes dels cors.<br/>CONCLUSIONS<br/>Les conclusions que es poden extraure són que l'entrenament en aquest model<br/>experimental:<br/>1) Disminueix el cronotropisme sinusal i la conducció auriculoventricular i no modifica la<br/>velocitat de conducció ventricular.<br/>2) Augmenta la refractarietat ventricular i la del sistema de conducció auriculoventricular,<br/>mentre que no modifica la refractarietat auricular, ni la refractarietat del sistema de<br/>conducció ventriculoauricular.<br/>3) Disminueix la freqüència dominant mitjana de la fibril·lació ventricular induïda encara<br/>que no modifica la freqüència dominant màxima ni la freqüència dominant mínima de la<br/>fibril·lació ventricular induïda.<br/>4) Augmenta la longitud d'ona del procés d'activació ventricular.<br/>5) Les dades de laboratori obtingudes són indicatives que el protocol d'entrenament<br/>utilitzat ha estat efectiu en el desenvolupament de modificacions tant electrofisiològiques<br/>com bioquímiques i a més, aquest entrenament s'ha desenvolupat en condicions<br/>aeròbiques.<br/>6) Com a conclusió final, es planteja la possibilitat que l'entrenament aeròbic produïsca<br/>efectes beneficiosos, a través de la modificació d'algunes propietats electrofisiològiques<br/>de caràcter intrínsec, per tant, no dependents de factors nerviosos extrínsecs i/o<br/>humorals, que probablement dificulten la instauració d'arítmies per reentrada. El present<br/>treball apunta cap a una possible ferramenta terapèutica no farmacològica i de prevenció<br/>de patologia miocàrdica, i planteja la necessitat de prosseguir amb aquestes<br/>investigacions.

Aim: To study the intrinsic electrophysiological myocardium modifications produced by<br/>chronic exercise in isolated rabbit heart.<br/>Methods: Two groups of New Zealand rabbits were studied. One group of rabbits<br/>(trained group, n=15) was trained on a motor-driven treadmill following a protocol<br/>(running velocity 0.33 m·s-1) and another group of rabbits (control group, n=12) was<br/>housed in the animal quarters for the same number of days as the training protocol<br/>duration. The electrophysiological parameters investigated in an isolated perfused<br/>rabbit heart were: a) basic sinus cycle length, atrioventricular conduction and<br/>ventricular conduction velocity; b) atrial, ventricular, atrioventricular and ventriculoatrial<br/>effective and functional refractory periods were obtained using the extrastimulus<br/>technique at four different pacing cycle lengths; c) mean, maximum, and minimum<br/>dominant frequencies of the induced ventricular fibrillation were also investigated using<br/>a spectral method; d) wave length. In vivo heart rate, myocardial heat shock proteins<br/>(HSP60), inducible nitric oxide synthetase (iNOS) and lactate concentration were also<br/>determined as electrophysiological and biochemical markers of training.<br/>Results: The following parameters were larger (p< 0.05) in trained group vs control<br/>group: atrioventricular conduction, wave length, atrioventricular functional refractory<br/>periods, ventricle effective and functional refractory periods, basic sinus cycle length,<br/>HSP60 and iNOS expression values. The mean dominant frequency of the ventricular<br/>fibrillation was lesser in trained group than control group and the rest of parameters did<br/>not change.<br/>Conclusion: Training seems to increase the electrical stability of ventricular<br/>myocardium. As the electrophysiological modifications were exhibited in hearts not<br/>submitted to extrinsic nervous system or humoral influences, they are, at least in part,<br/>intrinsic modifications. These electrophysiological data also suggest that aerobic<br/>training could protect against reentrant ventricular arrhythmias.