Les biblioteques per a pacients: descrivint el present, imaginant el futur (La Regió Sanitària Barcelona)

Abstract

Objectius: resoldre el conflicte semàntic inherent al terme biblioteca per a pacients (BPAP) des dels seus orígens, elaborar un estat de la qüestió de la situació actual per conèixer el grau d'implantació d'aquestes biblioteques a partir de l'estudi dels hospitals de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública de Catalunya (XHUP) de la Regió Sanitària Barcelona (RSB) i establir un marc de treball per a l'elaboració d'unes directrius específiques per a les BPAP catalanes.

Metodologia: partint de la base que aquest servei als ciutadans hospitalitzats forma part dels compromisos que té la biblioteca pública (BP) amb la societat, es realitza un estudi paral•lel des de la perspectiva dels hospitals, com s'havia fet tradicionalment, i des de la BP. La revisió bibliogràfica permet una visió de realitats i experiències internacionals i espanyoles. Per al cas català, s'ha completat amb un treball de camp: s'han descrit les BPAP dels hospitals de la XHUP de la RSB com a mostra extrapolable a tot Catalunya (formen part de l'administració pública, representen més del 50% dels hospitals de la XHUP, n'hi ha de tots els nivells i especialitats, s'ubiquen tant dins d'una gran ciutat com en nuclis urbans més petits). La metodologia seguida garanteix un 100% de respostes amb una màxima qualitat i adequació (entrevistes telefòniques per a tota la mostra i visites a BP i hospitals en els casos més significatius).

Resultats del treball de camp: el 50% dels hospitals de la XHUP de la RSB tenen una BPAP de les quals el 29% compta amb la participació de la BP i el 71% és un servei independent. L'anàlisi qualitatiu de les dades mostra serveis amb una qualitat molt baixa, a càrrec de voluntaris amb nul•la formació bibliotecària i sense interès per l'animació lectora. Cap biblioteca ofereix informació relacionada amb la salut i tots els responsables (bibliotecaris i voluntaris) es neguen a qualsevol actuació en aquest sentit des de la BPAP. Els casos en què la BP hi participa la qualitat del servei millora substancialment; amb tot, la relació entre hospital i BP no es ni tan fluida ni tan freqüent com caldria. Les BP son conscients de les seves funcions però la manca de recursos humans i la complexitat de la gestió ho dificulten. Els gestors dels hospitals desconeixen el potencial de la BP en relació amb la creació i administració d’un servei bibliotecari per a pacients dins del mateix hospital com la col•laboració que poden establir-hi per a l’acompliment de les funcions educatives sanitàries. Es produeix una infrautilització de recursos.

Conclusions: la BPAP tradicional (un carro amb llibres i revistes per entretenir) ha quedat superada per raó dels canvis socials i culturals però també per la incorporació de les TIC. Es proposa un nou model de BPAP entès com un servei amb una doble funció: permetre continuar exercint el dret a l'accés a la cultura i a la informació per part dels malalts malgrat la seva hospitalització tal com es recull al Manifest de la Unesco de la biblioteca pública (1994), i facilitar el dret a la informació sobre la pròpia salut i a una educació sanitària. Per a l'elaboració d'unes directrius caldrà tenir en compte el potencial que existeix en la col•laboració entre BP, BPAP i les biblioteques especialitzades en ciències de la salut dels propis hospitals així com els grans avantatges que suposen les TIC. Una BPAP ha de comptar amb un bibliotecari professional, un pressupost propi i el compromís i la implicació tant de la BP com de l'hospital.

Objectives: to resolve the inherent semantic conflict in the term library for patients from its origins; to develop a state of the art of the present situation to determine the degree of implementation of these libraries from the study of the hospitals in the Hospital Network of Public Use in Catalonia at the Health Area of Barcelona as a extrapolated sample for all Catalonia; and establish a framework for the development of guidelines specific to the Catalan libraries for patients. Methodology: on the basis that this service to hospitalized citizens is part of the commitments the public library has with society, a paralel study is done from the perspective of the hospitals, as it had traditionally been done, and from that of the public library. Field research results: The analysis of the data shows services of low quality, in charge of volunteers with null librarian training and without interest in the reading animation. Any library offers information related with health and the managers do not consider it necessary. In the cases in which the public library takes part the quality of the service improves substantially. Public libraries are aware of their functions, while hospital managers don't know the potential of the public library in regard to the creation and management of a library service for patients. It is produced an underuse of resources. Conclusions: the traditional library for patients has been surpassed due to the social and cultural changes and to the incorporation of the IT. It is proposed a new model of library for patients with a dual function: allow hospitalized people to continue exerting the right to the access to culture and information, as stated in the UNESCO Public Library Manifesto (1994) and facilitate the right to the information on one's own health and to a sanitary education. For the preparation of guidelines it will be necessary to take into account the potential that exists in the collaboration between public libraries, libraries for patients and libraries specialized in health science of the hospitals as well as the big advantages that suppose the IT. A library for patients should have a professional librarian, its own budget and the commitment and the involvement of both the public library and the hospital.