The Management of Interorganizational Collaborations

Author

Esteve Laporta, Marc

Director

Ysa Figueras, Tamyko

Codirector

Sierra Olivera, Vicenta

Tutor

Boyne, George

Date of defense

2013-01-18

Legal Deposit

B.3877-2013

Pages

97 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Esade

Abstract

Els observadors de l’àmbit de la gestió pública preveuen un increment en la varietat i la complexitat de les formes de col•laboració entre el sector públic, el privat i el no lucratiu. No obstant, la recerca en el camp de les col•laboracions entre sectors encara esta sent desenvolupada, i necessita examinar el gran nombre de formes col•laboratives que han emergit en les darreres dècades. De fet, les dificultats que apareixen en la col•laboració entre el sector públic, el privat i el no lucratiu s’han d’afegir a les dificultats que presenta la gestió col•laborativa en general, i també les identificades en les aliances de negocis. Mesclar els diferents entorns, objectius, estructures i valors de les organitzacions públiques, privades i no lucratives per assolir un objectiu comú, afegeix més complexitat a la comesa, ja de per si complexa, de gestionar una aliança. En aquesta tesis he analitzat diferents aspectes de les col•laboracions interorganitzatives entre els diferents sectors, per tal d’entendre millor com aquestes complexes formes organitzatives han de ser desenvolupades i gestionades. Amb aquest objectiu, he recollit evidències de diferents diverses col•laboracions a Catalunya. Primer he adreçat la següent pregunta de recerca: Perquè succeeixen les col•laboracions? Quin és el rol del gestor/a en la creació de col•laboracions interorganitzatives? Després d’identificar el rol que tenen els gestors públics, vaig realitzar una enquesta entre els directors/es generals de totes les organitzacions públiques catalanes. Utilitzant Upper Echelons Theory per tal d’identificar els determinants de les col•laboracions interorganitzatives. En segon lloc, he analitzat organitzacions que fa molts anys que estan formades per diferents sectors: les State Owned Enterprises (SOEs). He aprofitat l’oportunitat que ha brindat l’actual crisi financera per mesurar com els interessos dels diferents sectors afecten el desenvolupament d’aquestes organitzacions; el seu interès radica en que estan formades per actors privats i actors públics de diferents nivells de l’administració pública (nacional, regional i local). Tercer, m’he centrat en comprendre millor el desenvolupament de les col•laboracions entre sectors. El focus d’aquest estudi, però, no ha estat el sector públic, sinó les organitzacions no lucratives. He realitzat una enquesta als membres de les juntes directives dels clubs esportius catalans per analitzar com col•laboren amb el sector públic i elaborar conclusions de com podrien millorar-ne els resultats. Finalment he explorat quins resultats específics podrien ser obtinguts en les col•laboracions en funció de la forma organitzativa realitzada. Per això, he desenvolupat un cas d’estudi del Banc de Sang i Teixits i he analitzat com diferents formes organitzatives facilitaven la innovació. Aquesta tesi proporciona evidencia empírica per l’argument que, en l’estudi de les col•laboracions interorganitzatives, els gestors i gestores importen. Importen en la decisió de si la col•laboració és la millor opció institucional, quan donen resposta a les diferents demandes dels stakeholders durant els processos col•laboratius, i quan decideixen quina és la millor forma organitzativa per desenvolupar les seves activitats col•laboratives.


Los observadores del ámbito de la gestión pública prevén un incremento en la variedad y la complejidad de las formas de colaboración entre el sector público, el privado y el no lucrativo. No obstante, la investigación en el campo de las colaboraciones entre sectores todavía está siendo desarrollada, y necesita examinar el gran número de formas colaborativas que han emergido en las últimas décadas. Así, las dificultades de colaboración entre el sector público, el privado y el no lucrativo deben añadirse a las dificultades que presenta la gestión colaborativa en general, y también a las identificadas en las alianzas de negocios. Mezclar los distintos entornos, objetivos, estructuras y valores de las organizaciones públicas, privadas y no lucrativas para conseguir un objetivo común, añade más complejidad a la cometida de gestionar una alianza. En ésta tesis he analizado distintos aspectos de las colaboraciones interorganizativas entre diferentes sectores, para entender mejor como éstas complejas formas organizativas deben ser desarrollabas y gestionadas. Con éste objetivo, he recogido evidencias de distintas colaboraciones en Cataluña. Primero he abordado la siguiente pregunta de investigación: ¿Por qué suceden las colaboraciones? ¿Cuál es el rol del gestor/a en la creación de colaboraciones interorganizativas? Después de identificar el rol que tienen los gestores públicos, he realizado una encuesta entre los directores y directoras generales de todas las organizaciones públicas catalanas. Utilizando Upper Echelons Theory para identificar los determinantes de las colaboraciones interorganizativas. En segundo lugar he analizado organizaciones que llevan muchos años operando y están formadas por distintos sectores: las State Owned Enterprises (SOEs). He aprovechado la oportunidad propiciada por la actual crisis financiera para medir como los intereses de los distintos sectores afectan al progreso de éstas organizaciones; si interés radica en que están formadas por actores privados y actores públicos de diferentes niveles de la administración pública (nacional, regional y local). Tercero, me he centrado en comprender mejor el desarrollo de las colaboraciones entre sectores. El foco de éste estudio, pero, no ha sido el sector público, sino las organizaciones no lucrativas. He realizado una encuesta a los miembros de las juntas directivas de los clubs deportivos catalanes para analizar cómo colaboran con el sector público, y elaborar conclusiones de cómo podrían mejorar sus resultados. Finalmente he explorado qué resultados específicos podrían ser obtenidos en las colaboraciones en función de la forma organizativa realizada. Por eso he desarrollado un caso de estudio del Banco de Sangre y Tejidos y he analizado cómo diferentes formas organizativas facilitan la innovación. Ésta tesis proporciona evidencia empírica en soporte del argumento que, en el estudio de las colaboraciones interorganizatives, los gestores y gestoras importan. Importan en la decisión de si la colaboración es la mejor opción institucional, cuando dan respuesta a las diferentes demandas de los stakeholders durante los procesos colaborativos, y cuando deciden la mejor forma organizativa para desarrollar sus actividades colaborativas.


Observers of the public management landscape are witnessing an increase in the variety and complexity in the forms of collaboration between the public, the private, and the non-profit sectors. However, research in the field of cross sector collaborations is still developing and has yet to fully examine the myriad organizational forms that have emerged during the last decades. Indeed, the challenges presented by cooperation across public, private, and non-profit sectors may compound those that characterize collaborative management in general as well as those identified in business to business alliances. Mixing the distinctive environments, goals, structures and values of public, private and non-for profit organizations to achieve a common goal adds further complexity to the already complex task of alliance management. Because of that, in this thesis I analyzed several aspects of inter-organizational collaborations between different sectors to better understand how these complex organizational forms can be developed and managed. To this end, I collected evidence from several collaborations in Catalonia. I first addressed the following research question: “Why do collaborations occur?” What is the manager’s role in the creation of inter-organizational collaborations? After identifying the role of public managers, I conducted a survey among the chief executives of all Catalan public organizations. I used Upper Echelons Theory to assess environmental and organizational variables and identified the determinants of inter-organizational collaboration. Second, I analyzed the organizations formed by different sectors and in operation for several years: the State Owned Enterprises (SOEs). I took the unique opportunity of the current financial crisis to assess how the interests of different sectors affect the development of an organization. These organizations are highly interesting because they are formed by both private actors and public actors from several levels of the public administration (i.e., national, regional, and local). Third, I aimed to better understand how cross-sector collaborations occur. However, the focus was not on the public sector, but on the actors on the other side of collaborations: non-profit organizations. I conducted a survey among the executive boards of Catalan sports clubs to assess how they collaborate with public organizations and drew conclusions on how they might enhance the performance of such collaborations. Finally, I explored what specific outputs could be achieved from the organizational arrangement in collaborations. For this, I conducted a case study of the Catalan Blood and Tissues Bank and assessed how different collaborative arrangements facilitated innovation. This thesis provides empirical evidence for the argument that, when studying inter-organizational collaboration, managers do matter. They matter when deciding if collaboration is the best institutional choice, when overseeing varying interests of the stakeholders during the process of collaboration, and when deciding which organizational form is best to develop collaborative ventures.

Keywords

Col·laboracions; Aliances; Gestió pública; Colaboración; Alianzas; Gestión pública; Collaborations; Alliances; Public Management

Subjects

334 - Forms of organization and cooperation in the economy

Knowledge Area

Management Sciences

Documents

DOCTORAL THESIS for Marc Esteve_FV.pdf

27.37Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.