L'alternança datiu/acusatiu en la recció verbal catalana.

Abstract

El present treball, cal situar-lo dins dels estudis sobre la variació lingüística, i més concretament sobre la variació sintàctica. És un fet evident que les llengües, com a entitats vives, evolucionen amb el pas dels anys i que aquests canvis no solen ser discrets o radicals, sinó continus o progressius. Això significa que en un determinat període històric poden conviure perfectament la solució conservadora, que tendeix a desaparéixer, i la innovadora, que mira d'imposar-se. Aquestes solucions, al mateix temps, poden donar-se en un mateix parlant, de manera que manifeste vacil·lacions, o poden estendre's més ràpidament en unes determinades zones dialectals.<br/><br/>Entre els estudis sobre la variació, els sintàctics són els que han rebut una menor atenció. Per la nostra part, volem contribuir a millorar aquesta situació centrant-nos en el fenomen de les alternances entre el règim datiu i l'acusatiu, que no disposa d'un estudi exhaustiu i detallat en el nostre idioma.<br/><br/>Per dur a terme aquesta investigació, afrontem l'estudi des de dos vessants fonamentalment: un basat en un corpus escrit, que té un caràcter més exhaustiu, i un altre basat en un corpus oral, que té una funció més complementària.<br/><br/>Per a l'anàlisi de la llengua escrita, partim d'un extens corpus de textos literaris provinents de tot el domini català extret del fons bibliogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans (Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana/CTILC). Aquest corpus, l'hem dividit en dos períodes cronològics: de 1833 a 1932 i de 1933 a 1988, per tal de comprovar si l'aparició del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra ha suposat un canvi en l'ús del règim verbal per part dels nostres literats.<br/><br/>Estructuralment, el treball es divideix en cinc apartats. El primer capítol constitueix la introducció. En aquesta, es mostra el posicionament pres pels distints estudiosos sobre el tema a analitzar, es justifica aquesta investigació, es fa una descripció de les característiques del corpus escrit i s'aborden aspectes metodològics de l'anàlisi del corpus.<br/><br/>En els capítols segon i tercer, a partir de l'estudi del corpus escrit, es fa una descripció del comportament dels verbs seleccionats. D'acord amb l'entrada que ens ofereix el DIEC, hem classificat aquests verbs segons les estructures sintàctiques que els caracteritzen, es fa una anàlisi quantitativa dels resultats i s'indica la procedència geogràfica de les tendències sintàctiques. Els verbs agentius estudiats són: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, i xiular. Mentre que els verbs psicològics són: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, i sorprendre.<br/><br/>En el capítol quart, es comenten les característiques del corpus oral elaborat a partir d'unes enquestes dialectals, i es confronten i valoren les dades obtingudes amb les que aportaven les fonts bibliogràfiques, a més de les que ens proporcionen els capítols segon i tercer. El capítol es tanca amb un apartat de caràcter interpretatiu, en el qual s'intenten explicar els factors que han pogut intervenir en el tema que tractem.<br/><br/>Finalment, en el capítol cinqué, dedicat a les conclusions, fem un breu repàs dels diversos aspectes i hipòtesis que hem plantejat al llarg de la tesi i apuntem la conveniència que els documents normatius tinguen presents les tendències observades.<br/><br/>La tesi doctoral es completa amb un segon volum, que a tall d'apèndix mostra de manera ordenada i classificada la totalitat dels exemples que per raons d'espai i expositives no s'han inclòs en el primer volum, però que constitueixen la base de les anàlisis quantitatives que duem a terme al llarg de la tesi.

This thesis is situated in the studies about linguistic variation and, more specifically, about syntactic vacillation. In this research, we focus on the phenomenon of the vacillation between dative and accusative government, since there isn't an exhaustive analysis in Catalan language.<br/><br/>In order to carry out this research, we are based on the analysis of an oral corpus and a written corpus. For the study of the written language, we start from a lengthy corpus that contains literary texts from the whole catalan dominion. This corpus is extracted from the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana and it is divided into two chronological periods: from 1833 to 1932 and from 1933 to 1988, in order to prove if the appearance of the Fabra Diccionari general de la llengua catalana has meant a change in the use of the verbal government among our literary people.<br/><br/>Structurally, this study is divided into five sections. Chapter one is the introduction, where we justify our research.<br/><br/>In chapter two and three, according to the entry of the DIEC, we describe the performance of the verbs from their syntactic structures and we indicate the geographical origin of syntactic tendencies. The agentive verbs which have been studied are: ajudar, aplaudir, apuntar, disparar, encertar, ensenyar, obrir, pagar, pegar, picar, pregar, respondre, robar, servir, succeir, suplicar, telefonar, tocar (per telèfon), trucar, tossar/tussar, votar, and xiular. And the psycological verbs are: agafar, apassionar, apetir, concernir, desagradar, destorbar, encantar, entusiasmar, espantar, esperar, estranyar, impressionar, interessar, intrigar, molestar, picar, preocupar, rebentar, sobtar, and sorprendre.<br/><br/>In chapter four, we comment on the characteristics of the oral corpus which has been prepared from dialectal surveys, and we compare the information with the other one of the chapter two and three.<br/><br/>Finally, in chapter five, which is on conclusions, we do a brief review of the diverse aspects and hypothesis we have explained throughout our research and we point out it would be better normative documents would take these observed tendencies into account.<br/><br/>Our doctoral thesis has another volume by way of an appendix that shows all the analyzed examples neatly.