Gramàtica del català rossellonès

Abstract

El rossellonès és el dialecte del català parlat a la Catalunya del Nord. Durant segles, aquesta regió formava part de Catalunya, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, va passar a formar part de França. En aquest moment la dialectalització s’accelera. Tanmateix, s’han publicat ben pocs estudis que expliquin aquestes característiques pròpies. El treball més important és la tesi de Pierre Fouché, publicada el 1924 en els llibres Phonétique historique du Roussillonnais i Morphologie historique du Roussillonnais, Tolosa (Ginebra, Slatkine Reprints 1980). Després de Fouché, no hi ha hagut cap estudi científic sobre el rossellonès. La present tesi és fonamentalment descriptiva. Recull pràcticament tots els aspectes dialectals rossellonesos que són diferents de la resta del català, tant pel que fa a la fonètica com la fonologia, la morfologia o la sintaxi. El principal punt de vista presentat és sincrònic, però per a alguns trets és diacrònic, especialment quan aquests són compartits amb el francès i, per tant, en podrien ser un calc. A més, la introducció també presenta una breu descripció de la situació sociolingüística actual i dels fets històrics que hi han portat. El punt actual és d’extinció imminent del dialecte. Pel que fa a la fonètica, els trets més rellevants afecten les vocals. A causa de dos canvis històrics, ara el rossellonès té un sistema de cinc vocals tòniques en comptes dels de set vocals típics de la majoria de dialectes catalans. A més d’aquests canvis, també s’estudien acústicament els formants de les vocals. En entrar a la fonologia, veiem el comportament de la s final al context Cs##C, la posició de l’accent (reservada a mots oxítons i paroxítons) i els clítics. A més de la descripció superficial, es fa una proposta d’estructura profunda. A la morfologia es presenten el gènere i els morfemes de plural, els determinants i els morfemes verbals. Els aspectes més remarcables es troben a l’article, amb un comportament únic de lo, i la conjugació verbal, dins de la qual hi ha hagut verbs que han canviat de conjugació. Finalment, els aspectes sintàctics més rellevants són la posició del subjecte, amb restriccions per a ocupar una posició postverbal, i la negació, que es fa amb la partícula pas. Totes dues característiques es mostren des d’una perspectiva diacrònica i es comparen amb el francès, que té un comportament semblant, per saber si en podria ser l’origen. La tesi també inclou sis annexos, dedicats als següents temes: els informants, els qüestionaris de les entrevistes fetes al treball de camp, la definició d’alguns adverbis i connectors, catorze converses orals transcrites fonèticament i ortogràfica, la descripció de com es diuen les hores i, finalment, la transcripció d’un manuscrit original de l’any 1691.

Roussillonnais is a dialect of Catalan spoken in North Catalonia (French Department of Pyrénées Orientales). For centuries, this area belonged to the realm of Catalonia, but after the Treaty of the Pyrenees in 1659, it became a department of France. Clearly since 1659, and also some time before, Roussillonnais dialect underwent different changes. However, there are few linguistic studies explaining them. The most important work is the thesis of Pierre Fouché, published in 1924 in the books Phonétique historique du Roussillonnais and Morphologie historique du Roussillonnais, Toulouse (Génève, Slatkine Reprints 1980). After Fouché’s seminal work, no thorough study about Roussillonnais have been developed. For this reason, the dissertation Grammar of Roussillonnais Catalan represents a much needed contribution in this forsaken field of research. This thesis is fundamentally descriptive. It includes almost all the gramma-tical aspects of the dialect that are different from the rest of Catalan, i.e., phonetics, phonology, morphology and syntax. The point of view is synchronic, but in some aspects it is also diachronic, especially when the resulting feature of an evolution is similar to French. In the introduction there is also a brief description of the sociolinguistic features and the historical reasons that led Rousillonnais to a current situation of virtual extinction. As regards phonetics, the most special characteristics affect the vowels. After two historical changes, today Roussillonnais has five vowels instead of the seven-vowel system typical of Catalan. The evolution of these changes is studied in the thesis, together with the current properties of vowel formants, explained from an acoustic perspective. From a phonological point of view, the final s in the context Cs##C, the position of the accent (which avoids presence of proparoxyton words) and the behaviour of clitics are very special. All these distinctive features are described and an explanation is also provided. In morphology, gender and plural morphemes, determinants and verbal morphemes are described. The most salient aspects are found in the article and in the verbal conjugation. An account is offered of all these morphological phenomena. Finally, the most important syntactic aspects are related to subject position (with restrictions for post verbal location) and to negation (with the particle pas). Both are compared to French in order to try to know if this language could be in the origin of changes that led to the current characteristics. This dissertation also presents six appendices, each of which is devoted to one of the following topics: the names of the informants, the questionnaires employed in the interviews, the definition of some adverbs and textual connectors, the (orthographic and phonetic) transcription of fourteen oral conversations, the explanation of expressions for time reports and, finally, the transcription of an original manuscript of the year 1691.