La música a la vida quotidiana d’infants de dos anys. Anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en context escolar

Abstract

Aquesta recerca està contextualitzada en un projecte d’innovació i formació del professorat que el grup REMIS 0-3 porta a terme a la Xarxa d’escoles bressol municipals (EBM) de Mataró, Barcelona, durant els cursos 2006/09. En el seu tercer any d’aplicació es pren una de les escoles –l’EBM Elna– com a centre pilot amb l’objectiu d’estudiar la presència de la música a la vida quotidiana dels nens i nenes. Fruit de la convivència de la investigadora en aquest context, emergeix aquesta recerca. La finalitat és la identificació i anàlisi de situacions musicals que es desenvolupen en un grup d’infants de dos anys d’edat. Se segueix un paradigma qualitatiu i un enfocament plurimetòdic emprant l’observació participant.

La metodologia de recerca és doncs contextualitzada, recull les dades dels fets reals que succeeixen en un grup de 13 infants i la seva mestra mitjançant enregistraments en vídeo, el diari de camp de la investigadora, i entrevistes i informes diaris intercanviats amb la mestra. L’anàlisi és emergent de les dades i s’organitza en dues perspectives que ens permeten saber, d’una banda, què succeeix al llarg d’una jornada i, d’altra banda, com una activitat es desenvolupa al llarg del període d’observació.

Com a resultat de la recerca corroborem l’alt grau de musicalitat dels infants de les primeres edats en un context on la música està present en les seves vides de manera accessible i partint de diferents fonts. Es delimiten cinc contextos d’activitat musical –cançó, dita/poema, obra musical, sons originals i sons quotidians. S’evidencia també com les diferents formes de participació dels infants, en què un factor important és l’ajuda proporcionada o no per membres experts del grup, són decisives a l’hora d’identificar les situacions musicals en què estan involucrats. Es constata també com els components musicals dels jocs de falda desenvolupen la funció d’indicadors d’aprenentatges. El seu tractament flexible i elàstic per part dels adults fa que considerem aquests jocs dins de les situacions òptimes per a l’aprenentatge i que els potenciem com a eines imprescindibles de l’educació musical en les primeres edats. Les conclusions d’aquest estudi tenen implicacions evidents en la formació de professorat i en la planificació de la matèria de música a les escoles infantils.

Paraules clau: context escolar, educació infantil, educació musical, multimodalitat, participació, primera infància.

This research is part of a teacher training and innovation project that the group REMIS 0-3 carried out in the nurseries network in Mataró, Barcelona, from 2006 to 2009. In its third year of implementation we took one of these nurseries as a pilot centre with the aim of studying the presence of music in the children's daily lives. As a result of the researcher’s participation in this context emerged the present study. Its goal is the identification and analysis of musical situations that develop in a group of two-year-old children. We used a qualitative paradigm and a mixed methods approach carrying out participant observation.

The research methodology is contextualised, it collects the data from real events that took place in a group of 13 children and their teacher by means of video recordings, the researcher's field journal, daily reports exchanged with the teacher and interviews with her. The analysis emerged from the data and was organised into two approaches that reveal, on the one hand, what happened during the course of a day, and on the other hand, how an activity developed during the period of observation.

As a result of this research we can verify the high level of musicality in young children in a context where music is present and easily accessible and comes from different sources. We identified five musical settings –song, rhyme/poem, piece of music, original sounds and everyday sounds. The study also emphasises how the different forms of children's participation, where expert members assistance (if any) is an important factor, are decisive to identify the musical situations in which children are engaged. We also assert how the musical components of lap games play the role of learning indicators. The flexible and elastic way adults use them lead us to consider these games as optimal learning situations and to foster them as essential tools in early childhood music education. The conclusions of this research have evident implications in teacher-training programmes and in planning the music area in nursery schools.

Keywords: school context, early childhood education, music education, multimodality, participation, preschool.